Les geografies feministes. Aquest és el camp d’estudi de Maria Rodó (Manresa, 1986). De fet, el 2014 va publicar una tesi doctoral pionera, al nostre país, en aquest camp (podeu consultar-la ací). La conclusió: les dones han estat apartades del disseny de les ciutats. ‘Barcelona és pensada per a ser habitada per un home blanc, heterosexual, adult, de classe mitjana i que no depengui de ningú ni hagi de tenir cura de ningú.’ Ara, revertir-ho, explica, no vol dir tan sols il·luminar millor els carrers a la nit, facilitar que el bus nocturn et deixi més a prop de casa encara que no hi hagi parada, eixamplar les voreres o posar noms de dona a les places. ‘Fer que les ciutats siguin més amables per a les dones vol dir fer un canvi estructural i repensar-ho tot, vol dir canviar l’espai públic i interpretar-lo en relació amb l’espai privat perquè les dones hi puguin participar i vol dir, sobretot, organitzar-nos com a societat d’acord amb els temps de la vida i no amb els horaris laborals; l’anomenada conciliació laboral no és sinó el sosteniment de la vida.’

Investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya actualment, es va llicenciar en ciències polítiques i es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb estades de recerca becades a Nova York, el Brasil i Irlanda. Als Estats Units, on va estar cinc mesos, entrà en contacte amb el feminisme negre. I al Brasil, a Ponta Grossa, treballà al costat de Joseli Maria Silva, una de les investigadores més reconegudes del món en el camp de les anomenades geografies de gènere. Tot plegat li va obrir els ulls i li va servir per a entendre que no n’hi havia prou de reivindicar les dones a l’hora de pensar les ciutats, sinó que calia tenir en compte les dones de tota ètnia, origen, edat i orientació sexual. I és també per això que defensa una perspectiva d’anàlisi interseccional, multifactorial i més complexa, tenint en compte tots els eixos. ‘D’aquesta manera, a més, la lluita feminista serà també, com ha estat sempre, una lluita per a una ciutat de la qual ens beneficiarem tots, homes inclosos, evidentment, perquè millorarem la ciutat en tots els sentits.’ Però a Barcelona, per desgràcia, malgrat que reconeix que s’han fet algunes accions en la bona direcció i que l’esclat del feminisme com a moviment social ha col·locat el debat a l’agenda política, ‘encara hi ha molta, moltíssima feina a fer’.

Mare de dos fills, ha estat sempre activista feminista. I recorda amb orgull que d’uns anys ençà tot ha canviat, finalment: ‘Abans a les manifestacions érem quatre i totes ens coneixíem, mentre que ara, afortunadament, a les trobades i manifestacions som moltes més, més diverses, i de fet costa de trobar-hi algú conegut.’ Això sí, considera que, en general, els mitjans de comunicació s’han despertat tard, molt tard, i que encara avui estigmatitzen les dones i construeixen un imaginari que les continua col·locant únicament a l’espai privat, bé perquè és el que s’ha fet sempre, bé perquè dibuixen un espai públic hostil i perillós per a elles.’

Ha viscut deu anys al Raval i, de fa ben poc, viu a Gràcia. No fou, tampoc, cap decisió casual: ‘El Raval m’agrada molt, però les riuades de turisme multitudinari amb què jo havia de conviure mentre portava el meu fill a l’escola el van fer un barri molt poc acollidor; si com a ciutat volem continuar rebent turisme d’aquesta manera i volem convertir el centre en un espai pensat per als turistes, farem un mal favor, una vegada més, a les dones.’

Amb vista al nou mandat municipal, demana a qui governi que obri la porta de bat a bat a les dones i que les escolti. ‘Que incorpori tot el coneixement feminista que durant anys s’ha gestat en aquesta ciutat en una gran xarxa de dones i que, malgrat la potència que té, encara roman massa tancat al calaix.’ I partir d’aquí, diu, ja parlarem de com ho podem fer. I ja entrarem en detalls.

Capítols anteriors de la sèrie Barcelona: veritats incòmodes en temps de campanya:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb