María José Lecha, cap de llista de la CUP a les últimes eleccions municipals a Barcelona, ha renunciat a l’acta de regidora a l’ajuntament per començar el procés de jubilació. Lecha ha estat un dels tres regidors de la CUP durant el govern d’Ada Colau, un mandat que considera decebedor i poc compromès amb les classes treballadores. Parlem amb ella de la seva experiència com a regidora i del projecte de la CUP per a les eleccions municipals, marcades per la proposta de llista unitària independentista.

Per què us n’aneu ara, un any abans de les eleccions municipals?
—Realment no en tenia la intenció. Jo treballava d’administrativa a l’Hospital de Sant Pau, en un model de jubilació parcial que vol fomentar la inclusió de gent sense feina: deixes de treballar unes quantes hores perquè les faci algú altre. Tenia l’excedència forçosa per a càrrecs públics, però ara m’han comunicat que aquesta etapa de complementació l’he de fer a l’hospital. Hi havia la possibilitat de mantenir-me de regidora sense cobrar de l’ajuntament i treballar a l’hospital, però, tal com ens organitzem a la CUP (ser regidora implica unes deu hores de dedicació diàries), aquesta opció no l’he presa en consideració. De totes maneres, nosaltres als relleus de les persones no hi donem la categoria que hi donen alguns altres partits. Aquests darrers mesos s’hi incorporarà la persona de les llistes que li toqui i que li vagi bé.

Com heu viscut aquests tres anys com a regidora?
—Amb moltíssima intensitat. Hem fet molt bona feina pel que fa al turisme, per exemple. Hem estat l’únic grup que ha aconseguit ampliar la zona de restricció turística a Sant Antoni, Hostafrancs i el Poblenou i donar-los la mateixa categoria que Ciutat Vella. A més, hem forçat una auditoria de les Glòries, hem fet moltíssimes aportacions en l’ordenança de vehicles de mobilitat personal, hem fomentat un feminisme molt transversal, arran de la nostra proposició d’urbanisme feminista s’ha impulsat una mesura de govern, hem lluitat pel sindicat de manters i contra les polítiques del pla d’habitatge, hem revertit externalitzacions… Hem fet moltes coses positives, però la nostra feina ha estat sovint molt amagada pels mitjans, cosa força frustrant. A més, algunes altres forces polítiques han fet seves les nostres aportacions. Per exemple, pel que fa al Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics, semblava que la pugna era entre ERC i Barcelona En Comú i, realment, els qui vam ampliar la zona de restricció turística vam ser nosaltres.

Què us ha quedat per fer?
—Moltes coses! [Riu.] Per exemple, canviar l’ordenança de terrasses. Actualment és molt més laxa amb els lobbies hotelers i de l’hostaleria que en l’època Trias. El govern s’ha agenollat davant els lobbies. També s’ha de revertir el model d’esdeveniments de Barcelona o la qüestió de l’habitatge. El govern s’excusa dient que no ho poden controlar ells, perquè no legislen en aquest àmbit, però el cas és que, quant a assetjament immobiliari, l’ajuntament pot fer molt més que no fa. Sempre comença a bellugar-se quan la gent dels barris fa temps que es mobilitza, com ha passat a Ciutat Vella amb els narcopisos, per exemple.

Com hauria d’actuar el govern de Colau en aquest àmbit?
—És evident que els consellers de districte són a peu de barri i, per tant, saben quina és la problemàtica, però no s’hi han dedicat a fons fins ara. Totes les mesures que prenen a llarg termini s’han de prendre abans i anar a l’arrel del problema. Pel que fa als narcopisos, anar a l’arrel vol dir prevenció: tenir barris on no hi hagi pobresa i el dret d’habitatge sigui garantit. Les necessitats que hi ha són molt identificades…

Com heu viscut el canvi de Colau activista a Colau batllessa?
—Amb molta decepció. El govern de Barcelona En Comú ha estat una decepció per a la gent que tenia esperances de capgirar la situació i que les classes populars sortissin d’aquesta taxa del 20% de pobresa, que persisteix. La decepció va venir abans de la seva investidura, quan es va reunir amb tots els grups polítics tret de la CUP. Els treballadors de Movistar estaven tancats a la seu de la plaça de Catalunya i la batllessa hi va anar a donar-los moltes expectatives. Dies més tard, va dir que el model actual del Mobile World Congress restava garantit fins el 2026. Molts polítics, quan arriben a una batllia diuen això de ‘jo seré la batllessa de tots’. Això crea dubtes perquè s’ha de ser la batllessa de les classes populars que t’han posat a la batllia precisament perquè reverteixis la pobresa, no perquè facis una política continuista. Colau ha fet moltes polítiques continuistes. N’és un bon exemple l’ordenança de terrasses. Va anunciar un gran consens amb el gremi de l’hostaleria abans que es fes la Comissió d’Urbanisme i Mobilitat on s’havia d’aprovar l’ordenança. Va riure’s de la democràcia municipalista perquè ja s’havia arribat a un acord amb el gremi, i això s’ha fet unes quantes vegades. És mercantilitzar l’espai públic d’una manera molt bèstia…

Us ha decebut també la seva posició pel que fa a la denuncia de la repressió de l’estat espanyol?
—Sí. Ella s’ha mantingut en una actitud paternalista de ‘hem de dialogar’, però ha passat de llarg de la qüestió frontal, que és una repressió de continuisme franquista i, cosa pitjor, carta blanca a la ultradreta a Barcelona. L’exemple paradigmàtic va ser l’altre dia a la porta de l’ajuntament. Van agredir un agent de la Guàrdia Urbana i van forçar a despenjar la pancarta de l’ajuntament, per molt que després donessin excuses que fan riure, com ara que feia molt vent. Aquesta equidistància i paternalisme són estúpids tenint en compte que el govern espanyol continua tenint lligada la Generalitat. No tenim un govern autònom en el sentit sobiranista i, per tant, l’actitud de Colau hauria de ser de més responsabilitat. Ara els ajuntaments han de fer sentir la seva veu, com ha passat amb les respostes d’alguns batlles a la carta d’Enric Milllo. Li van deixar clar que al municipalisme no hi podia entrar. Els ajuntaments són un puntal de la defensa de Catalunya com a nació.

Tenint en compte aquesta importància dels ajuntaments, per què la CUP s’ha desmarcat de la llista unitària independentista que proposa Jordi Graupera per a les properes eleccions municipals?
—Una cosa és que els ajuntaments hagin de conservar les seves sobiranies i una altra cosa també molt important és el model de ciutat, que afecta el dia a dia dels veïns. El model de ciutat que Graupera va exposar en la seva conferència, aquest model de Barcelona com a nucli econòmic i no com a ciutat per a viure, contradiu el que nosaltres diem. Barcelona ha de ser formada per barris per a viure, per als veïns, per a la sociabilització, per al gaudi de l’espai públic… A més, les propostes de llista unitària no concreten quin model de ciutat volen. Les poques concrecions que va fer Graupera parlaven d’un model antagònic al que proposem.

Així doncs, quin projecte té la CUP per a les eleccions de l’any vinent?
—Aviat tenim una assemblea general on començarem a afinar el programa, que serà molt més complet que el del 2015 perquè n’hem après molt durant aquests anys. La resta de grups polítics ja han començat a parlar de lideratges i de cares, però nosaltres això ho deixem sempre per al final. La línia política, evidentment, no variarà. Nosaltres volem una ciutat per a viure, respecte al territori, un programa feminista en què la pobresa no tingui cara de dona, una mobilitat que no representi guanyar espais per al vehicle privat i uns serveis públics municipalitzats.

Continueu utilitzant el plural per parlar del futur. Quina vinculació tindreu amb el partit, d’ara endavant?
—Hi continuaré com a militant. Vaig entrar-hi com a independent però ja fa temps que en sóc militant i hi tindré la meva participació, com qualsevol altre.

Sense sortir de la política municipal, com valoreu la moció de censura contra Dolors Sabater a Badalona?
—Com un drama. És un bon exemple de la misèria d’alguns polítics perquè l’equip de la Dolors, amb persones com José Téllez i Joan Belda, fa molt bona feina a Badalona. Ho han donat tot i estan molt arrelats a la ciutat. El PSC ha mostrat, com en molts altres aspectes, la cara més mísera. Parlo del PSC perquè dels altres partits no cal comentar res… De tota manera, encoratjo molt la Dolors perquè, malgrat que la moció prosperarà, l’any vinent ella i tot el seu equip obtindran uns grans resultats a les eleccions.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]