Maria Duran: “No ens podem permetre que les punxades tinguin l’efecte que van tenir les minifaldilles”

Parlem amb Maria Duran, directora de l'Institut Balear de la Dona, sobre què se sap fins ara de les punxades en l'entorn del lleure nocturn

VilaWeb
Marina Arbós
07.08.2022 - 21:40
Actualització: 07.08.2022 - 21:52

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Cada dia augmenten els casos de dones que denuncien punxades en l’entorn del lleure nocturn. Continua essent una incògnita com es fa, què s’injecta i qui hi ha al darrere. Unes punxades amb un patró comú: són sense consentiment, no es pot identificar l’agressor i, a més, no es relacionen amb cap substància tòxica ni tampoc amb cap delicte posterior. Tot plegat, una pràctica que genera molts dubtes i poques respostes. Per intentar d’esbrinar-ne alguns, parlem amb Maria Duran, directora de l’Institut Balear de la Dona que, juntament amb la Conselleria de Presidència i la delegació de govern, treballen en aquest àmbit.

Cada dia hi ha més dones que denuncien punxades en entorns de lleure nocturn. Us preocupa?
—Ens preocupa en la mesura que pugui aconseguir l’efecte perseguit. A les Illes no s’ha detectat cap droga en els casos que han denunciat, vull dir que no han estat infectades. Però, així i tot, ens preocupa perquè no volem que les dones limitin la seva llibertat de viure després de tants anys de lluitar per aconseguir-ho. Per això, hem volgut facilitar en tot moment els recursos que tenim a mà. Per exemple, l’IB-Dona té un servei de vint-i-quatre hores tant d’acompanyament com d’informació i assistència social, que hem posat a l’abast de totes les dones. Creiem que en aquest moment no ens podem permetre que aquestes punxades facin l’efecte que en el seu dia van fer les minifaldilles. És a dir, que ens limiti la capacitat de participar de la diversió i del lleure.

Què es pot fer des de les institucions?
Tots els hospitals n’estan assabentats i saben com s’ha d’actuar. Tots els hospitals públics poden atendre les víctimes, però a més, per a fer les analítiques hi haurà un hospital de referència. L’IB-Dona treballem amb la comissió que ha fet Sanitat, juntament amb la Conselleria de Presidència i la delegació de govern. En aquest moment, tenim constància de vuit casos a les Illes. Tant per part d’emergències, el 112, com per part de l’IB-Dona, tenim el personal perfectament informat sobre què ha de fer. Fins i tot comptem amb mitjans per a acompanyar-les a l’hospital si no tenen ningú de confiança que ho pugui fer. No les podem deixar soles. Per una altra banda, les forces i cossos de seguretat també treballen per abordar aquest problema.

S’ha actuat tard amb els protocols?
Els nostres casos són de fa pocs dies i en aquest temps ja ens hem mobilitzat. Crec que no es pot demanar gaire més. El nostre servei de vint-i-quatre hores atén des de fa temps totes les violències masclistes, ara n’hem fet un recordatori. El servei d’acompanyament també està especialitzat en violències sexuals i compta amb un suport addicional entre el juny i el setembre. Ara bé, els protocols que utilitzàvem fins ara eren els de lesions i ara els hem modificat. Amb aquesta nova problemàtica la prioritat és que les víctimes vagin a l’hospital molt ràpidament perquè en les anàlisis surti realment si els han punxat alguna droga o qualsevol altra substància. A part, les dones també tenen al seu abast els recursos del local de lleure nocturn on s’ha produït la punxada. Poden demanar ajuda al personal, sigui de la barra o de seguretat, i les atendran.

Qui fa aquestes punxades? Per què?
Sembla que són gamberros que no saben que cometen un delicte que pot tenir conseqüències penals per a ells. Malgrat que creguin que ho poden fer amb total impunitat, la majoria de locals de lleure tenen càmeres. Si creuen que poden actuar sense que els passi res, van equivocats.

És una pràctica que fa un any ja s’havia vist en uns altres indrets d’Europa. Creieu que hi ha alguna relació amb el turisme? Passa més als llocs on hi ha més població estrangera?
La veritat és que Balears té un percentatge de violència sexual més elevat pel fet que hi ha zones turístiques. Això és una realitat. Per això, des del 2016 tenim activat un protocol sanitari, que també involucra més agents, per a fer front a totes les violències sexuals. A més, posa atenció a tot el que fa referència a la submissió química. Ara bé, amb les punxades, amb els pocs casos que tenim, no podem fer una valoració completa.

Es parla molt de les víctimes, caldria posar més el focus en els agressors?
Sense cap dubte. Cal recordar-los que cometen una lesió i que, per tant, en el codi penal se’n recull una sanció. Les víctimes, i totes les dones en general, han de poder fer la vida que volen. I si a alguna dona li punxen, que sàpiga que té els hospitals que saben què han de fer i que tota l’administració està coordinada per minimitzar els efectes d’aquesta punxada.

Algunes dones s’han queixat del tracte rebut…
Per evitar-ho, els oferim assessorament jurídic per a la interposició de la denúncia i també per acompanyar-les fins a l’hospital.

Què injecten? En quines hipòtesis treballeu?
No tenim cap hipòtesi. Amb vuit casos és de molt mal fer, una hipòtesi real.

Hi ha experts que diuen que no podem parlar d’una tècnica de submissió química perquè no troben rastre de drogues en les analítiques posteriors a la punxada.
Si ens fixem en uns altres indrets d’Europa, veiem que en la majoria de casos no es va trobar cap droga ni substància en les anàlisis posteriors. Però això no deixa de ser un atac masclista amb una intencionalitat: espantar les dones.

Els locals de lleure nocturn estan preparats per a atendre correctament les víctimes?
No s’ho esperaven i, per tant, no tenien una preparació específica prèvia. Però en aquest moment, ja han fet molts passos endavant. En moltes discoteques han nomenat una persona, de la barra o del servei de seguretat, que té coneixement de tot el protocol i de l’actuació que s’ha de fer. D’aquesta manera, acompanyen les víctimes en tot moment i les noies se senten escoltades. El personal dels espais de lleure nocturn, fins i tot, pot trucar al 112 o al 061.

Què cal fer perquè les dones puguin continuar sortint de festa sense tenir por?
És clar que les punxades tenen una intenció intimidatòria i la conseqüència directa és que les dones deixin de sortir de festa. No ho hem de consentir. No podem renunciar a la nostra vida, perquè ha costat molt d’aconseguir, aquesta llibertat. Primer, perquè de moment hi ha pocs casos i segon, perquè quan es dóna, ens comprometem a posar tots els recursos administratius i sanitaris al seu abast.

Voleu afegir alguna cosa?
—Vull dirigir-me a qui fa les punxades: sou irresponsables. Podeu acabar amb una pena de presó, que ho sapigueu. No és impossible. No tindreu cap manera d’eludir la justícia. Si ho feu per irresponsabilitat, val més que us quedeu a casa i així no veureu la vostra vida estroncada per haver entrat a la presó.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes