L’autora Maria Carme Roca ha guanyat el 51è Premi Prudenci Bertrana de novel·la amb l’obra El far. El llibre arrenca amb una celebració familiar en què la Diana descobreix que ‘la seva mare no és qui sembla’. A partir d’aquí comença una recerca pels secrets d’una possible infidelitat de la mare amb el seu tiet que porta la Diana als seus orígens, a l’illa de Buda del Delta de l’Ebre i al seu emblemàtic far que va caure el 1961.

Segons Roca, en El far també hi tenen un paper clau els morts que ‘intentaran parlar amb els vius’, perquè l’autora creu que moltes vegades aquells que ja no hi són ‘tenen moltes coses a dir’. A la novel·la també hi ha un viatge en el temps des de finals del segle XIX, passant pel segle XX i fins al present. Hi agafa especial rellevància el far de l’illa de Buda, que va caure la nit de Nadal de 1961, després que les onades el desfalquessin.

La guanyadora del premi ja compta amb una llarga trajectòria en el món editorial amb una cinquantena de llibres publicats en diferents gèneres com ara la narrativa curta, la literatura juvenil i infantil o l’assaig. De tota manera, la barcelonina assegura estar especialitzada en el gènere de la novel·la històrica. El premi Prudenci Bertrana està dotat en 30.000 euros.

D’altra banda, el periodista Vicenç Villatoro ha aconseguit el premi Carles Rahola al millor assaig per Massa foc, en què busca els paral·lelismes de la situació política actual amb la Florència de finals del segle XV. ‘Parla del passat però està pensada des del present i sobre el present’, ha dit Villatoro. ‘No parlem d’esquerra o dreta, unionistes o independentistes, sinó que demana que el lector completi el llibre i hi projecti les coses que viu’, ha afegit. Villatoro defensa que Maquiavel i Savonarola van ser ‘dues figures colossals i contradictòries’: ‘Un crema i l’altre creu que es pot canviar tot a través de la política’. De fet, sosté que, d’acord amb l’assaig, es pot analitzar i situar cada polític al llarg de la història segons si es mou pels inputs d’un o de l’altre.

En literatura juvenil, Jordi Folck ha guanyat el 33è Ramon Muntaner per la seva obra El noi de paper.  Folck assegura que aquesta novel·la és el llibre de la seva vida perquè ha estat ‘mitja vida per enllestir-lo’. De fet, la primera idea per escriure-la li va donar el seu fill el 1990, quan tenia 2 anys i li va dir ‘Adéu papa, paperet’ i, posteriorment, li va proposar que escrivís una història sobre un home de paper. D’aquí surt la novel·la juvenil en què una llibreria de Praga es veu abocada a tancar perquè els propietaris no tenen fills a qui deixar-la. Davant del dilema, un ocell de paper ‘parla amb els millors llibres’ perquè ajudin els amos i aquests fan néixer un nen de paper que quan plora treu confeti. Posteriorment aquest nen aprèn a fer papiroflèxia i es converteix en diferents objectes com un avió o un vaixell per viatjar per tot el món. Folck és escriptor, dramaturg i actor i ja compta amb 28 novel·les publicades i ha guanyat nou premis literaris. El premi Ramon Muntaner té una dotació de 6.000 euros.

L’esquerda entre el llenguatge i la realitat
El llenguatge ajuda a explicar la realitat o la buida. Aquest és el rerefons de la poesia de Marc Rovira a Cap vespre, l’obra guanyadora del 41è premi Miquel de Palol. Rovira ha explicat que el seu objectiu és atrapar el lector, que la seva poesia faci ‘d’esquer’ i que, a partir d’aquí, comenci a aprofundir en el significat dels versos. El mateix títol de l’obra ja és una declaració d’intencions. ‘Cap vespre ja és una negació, nega una realitat que s’afirma i mostra la dualitat entre les paraules i les coses’, ha detallat. Aquesta dualitat avança en els seus poemes i es va ‘corporitzant’ en diferents discursos sobre, per exemple, la vida, la relació entre ser adult i ‘la pàtria de l’ésser humà que és la infància’ o el sexe com a mitjà de comunicació més enllà de les paraules.

Marc Rovira és llicenciat en filologia catalana, hispànica i teoria de la literatura. No és el primer premi que rep, el 2009 va guanyar el premi de poesia Amadeu Oller amb Passejant a l’ampit d’una parpella Maula i el 2014 es va endur el XXII Premi de poesia Talúries de l’IEI amb Els ocells de la llum. A més, tradueix la poesia de Stéphane Mallarmé, tot un referent per a ell.

La cantautora Judit Nedderman s’ha emportat el premi Cerverí a la millor lletra de cançó editada del 2018 amb el tema No volem més cops. La cançó fa referència a la repressió policíaca, especialment la que hi va haver durant l’1 d’octubre. També està pensada per a altres operatius policíaques com el desallotjament de Plaça Catalunya del moviment 15M el 2011 o després de la vaga general del 2012.

Nedderman ja havia aconseguit altres premis al llarg de la seva carrera com ara un Premi Enderrock el 2016 o el de Millor Disc de 2016 organitzat per La Tornada. El premi Cerverí de música està organitzat per la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio i compta amb la col·laboració de Vilaweb i la revista Enderrock.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb