Maria Àngels Francés assumeix la presidència de l’AVL en un dels moments més delicats de la institució

Avui es fa a Sant Miquel dels Reis la sessió plenària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que ha de votar la nova junta de govern. Ara fa un mes, amb la renovació d’un terç dels membres, Verònica Cantó va deixar la institució, i, per tant, la presidència. Com que només s’ha presentat una candidatura –que, a més, compta amb els avals de tots els acadèmics–, Maria Àngels Francés serà elegida presidenta. Els altres càrrecs també tenen el suport de la resta de membres, i Rosa Agost serà la vice-presidenta, Imma Cerdà repetirà com a secretària, i Carles Segura i Vicenta Tasa seran els dos vocals.

Especialitzada en literatura i feminisme

Maria Àngels Francés serà la quarta presidenta de la institució després d’Ascensió Figueres, Ramon Ferrer i Verònica Cantó. Ara l’acadèmia ha fet vint-i-cinc anys i ja no hi queda cap membre de l’equip fundacional. Francés és catedràtica de literatura contemporània a la Universitat d’Alacant. És llicenciada en filologia catalana i en filologia anglesa, i doctora en filologia catalana. Ha dirigit el departament de filologia catalana de la Universitat d’Alacant, i ha estat vice-degana d’Investigació, Promoció, Cultura i Biblioteca de la Facultat de Filologia i Lletres.

S’ha especialitzat en literatura i feminisme i en autores catalanes contemporànies. Va fer la tesi sobre Montserrat Roig, i ha escrit sobre Maria Aurèlia Capmany, Maria Mercè Marçal, Carmelina Sánchez-Cutillas i Isabel-Clara Simó.

És membre de l’AVL d’ençà del 2021, per tant, encara té deu anys per a exercir el càrrec i deixar la seua empremta en la institució. Fins ara no ha donat cap pista sobre les línies generals del seu programa, ni sobre com entomarà les dificultats econòmiques que la Generalitat infligeix a l’acadèmia.

Els orígens de l’AVL

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va nàixer per acord de les Corts Valencianes el 16 de setembre de 1998, però s’havia començat a gestar dos anys abans en una trobada, que podria semblar improbable, entre Eduardo Zaplana i Jordi Pujol a Reus (Baix Camp). Es tractava d’assolir una anomenada pau lingüística després d’uns anys en què la dreta valenciana havia atiat el secessionisme i l’anticatalanisme.

El pacte no va ser fàcil, i de fet, hi ha visions contradictòries sobre el paper que van tenir els principals actors, segons el punt de vista de qui els explica. Es pot comprovar en aquestes entrevistes als autors de dos llibres sobre la qüestió publicats a VilaWeb: un és el de Sergi Castillo, periodista que ha investigat la gènesi de l’AVL i afirma que potser aquest és l’únic encert d’Eduardo Zaplana. L’altre llibre és el de Manuel Sanchis-Guarner Cabanilles, que era membre del Consell Valencià de Cultura i prenia notes en una mena de dietari de tot allò que passava. A parer seu, Francisco Camps, que era el conseller de Cultura, té més mèrit que Zaplana en la consecució del pacte.

Durant aquests anys, els acadèmics han mantingut un cert equilibri entre el reconeixement de la unitat de la llengua amb el dictamen aprovat l’any 2005 i la defensa de les peculiaritats valencianes.

Els successius governs del Partit Popular van deixar que l’AVL fes la seua tasca perquè la consideraven pròpia, atès que es va crear en època d’Eduardo Zaplana. Només quan s’havien de renovar alguns membres hi havia un cert enrenou per veure com se’n feia la tria…

Amb la reforma de l’estatut del 2006, la institució va pujar de nivell i va passar a formar part de la llista d’organismes estatutaris. És a dir, era al mateix nivell que el Consell Jurídic Consultiu, el Síndic de Greuges o la Sindicatura de Comptes, entre més.

Amb el govern del Botànic, l’AVL va tenir plena sintonia. En canvi, el retorn del PP al Consell, l’any 2023, va representar el començament d’un setge contra la institució que encara continua.

Els atacs de Vox amb el vist-i-plau del PP

El primer membre del Consell de Carlos Mazón que va parlar del paper de l’AVL va ser el conseller d’Educació i Cultura de llavors, José Antonio Rovira, que va dir que l’AVL imposava un “valencià massa estricte i massa allunyat de la llengua que es parla al carrer”. Aquesta va ser la guspira que va fer que, l’un darrere l’altre, els membres del Consell insistissen a dir que l’AVL era un organisme catalanitzador. Rovira va posar la catifa de plata al partit ultra Vox, que d’ençà del primer moment ha criticat durament la institució. El portaveu a les Corts, José Maria Llanos, parla obertament d’estrangular l’AVL, de llevar-li tots els recursos perquè no puga exercir la tasca que té encomanada. Dimecres mateix, durant la negociació de les esmenes en la comissió del pressupost, Llanos va parlar de l’acadèmia com d’un cavall de Troia que no defensa el territori i que predica el pancatalanisme. També va parlar de traïció i de la necessitat de soterrar-la ben endins. La intenció de Vox era retallar prop d’un milió d’euros més del pressupost, però en aquesta ocasió no va obtenir el suport del PP.

Aquesta qüestió incomoda profundament el president del Consell, Juanfran Pérez Llorca, valencianoparlant, que sempre que li pregunten diu que ell respecta l’AVL. A desgrat d’això, no va assistir a la presa de possessió dels nous acadèmics el 17 de juny, i en el seu lloc va enviar el vice-president segon, José Díez, que ha intentat de fer d’home bo en aquest conflicte institucional. En la seua intervenció no va posar el dit en cap nafra, ni va fer cap referència a la insistència de Vox d’estrangular la institució que diu que defensa.

En una entrevista a À Punt, abans de deixar el càrrec, l’ex-presidenta de l’acadèmia, Verònica Cantó, va dir que ens trobàvem en el moment més crític per a la llengua i la institució. “És inèdit i inaudit. Mai, en vint-i-cinc anys, no havia passat un procés de substitució lingüística que ens podria dur a un punt sense retorn”, va dir en relació amb les retallades.

Foment de la llengua

A banda de les tasques lexicogràfiques i normatives que l’AVL té encomanades, aquests darrers anys ha posat en marxa uns quants programes de promoció de la llengua que, en molts casos, substituïa o complementava els que feia la Generalitat. És en aquest apartat que PP i Vox volen retallar els recursos, perquè consideren que no és funció de l’acadèmia promoure el català.