Molts encara no ens hem refet del xoc emocional de la condemna dictada per la secció 21 de l’Audiència de Barcelona contra Marcel Vivet. Un tribunal de tres jutges pretén enviar cinc anys a la presó aquest jove de Badalona, acusant-lo d’un colp contra un agent de la BRIMO. La cosa s’ha complicat més perquè ahir la defensa de Vivet, representada pels advocats d’Alerta Solidària, va denunciar que el mateix agent dels Mossos d’Esquadra que va acusar Vivet d’haver-lo agredit durant la manifestació holi contra Jusapol, també havia acusat un altre xicot del mateix colp.

És una situació absolutament inusual. I ho és tant, que costa d’imaginar què ha passat. No s’entén i és molt greu que un mosso acuse dues persones d’un mateix fet. Fins i tot en el supòsit que haja estat una rectificació –que primer haguessen identificat l’un i després haguessen rectificat–, amb això ja n’hi hauria d’haver prou per a evitar el judici. Perquè implica que hi ha, si més no, un dubte evident. Si els ha identificats tots dos, això és un desficaci. I si el mosso o els membres de la UCIOP han dubtat si era aquest o aquell i han fet identificacions contradictòries, aquest fet mateix, a falta de cap altra prova –que no n’hi ha cap més–, hauria de ser suficient perquè s’imposàs la presumpció d’innocència. No es pot enviar a la presó ningú amb el sol testimoni d’un policia que dubta o ha dubtat amb la identificació. Això és una barbaritat que si l’acceptàssem ens deixaria indefensos a tots.

Respecte d’això, la documentació presentada pels advocats és prou sòlida per a reclamar explicacions molt documentades i decisions executives, si escau. I, evidentment, l’anul·lació de la sentència. Cal aclarir els fets sense deixar cap ombra de dubte. Dins la policia de Catalunya però també dins el tribunal. Com pot ser que la fiscalia ignore que hi ha dues persones acusades d’un mateix fet? Com és que allò que presumptament és un sol fet és jutjat per dos tribunals diferents? Com és, en qualsevol cas, que un tribunal format per tres jutges assumeix una “prova” tan feble per a fer una condemna tan dura? I com és, i ja no sé quantes vegades ho he dit, això, que la Generalitat manté encara avui aquesta política d’acusar manifestants i defensar sistemàticament policies. Potser el mosso acusat de doblar l’acusació cercava els diners de la indemnització, que seria una vergonya, potser volia castigar judicialment o políticament els manifestants, cosa que no li toca de fer. Tant se val. Les excuses no serveixen: aquesta és una situació inadmissible, de la qual el govern no pot ser còmplice.

I jo no sé, parlant d’això, si el nou govern de Catalunya és conscient que en pocs dies, i coincidint amb la maniobra dels indults, ha augmentat significativament la tensió política a Catalunya. Però crec que li convindria de capir-ho. Ahir vam veure la premsa espanyola desenterrar el cas dels CDR, s’organitzaven dotzenes de manifestacions a tot el país contra l’intent d’empresonar Vivet i va créixer com la bromera la repulsa pel robatori legal del Tribunal de Comptes espanyol –avui, justament, a VilaWeb entrevistem el premi Nobel d’economia Roger Myerson, que en parla. Avui mateix a Figueres hi haurà una nova ronda d’acusacions pels fets de la AP-7 i ja se sap que hi ha encausats que no s’hi presentaran, que en tot cas siguen els Mossos que els hagen d’anar a detenir. I en la concentració de Barcelona tant Òmnium com l’ANC, mitjançant Elisenda Paluzie i Marcel Mauri, han apujat seriosament el to i els advertiments contra aquesta classe política que tant decep. Fins i tot Amnistia Internacional ja ha avisat que els indults no frenarien la repressió política. Ja ho entenc, que tenim un govern format aclaparadorament per buròcrates de partit. Però el país és agredit, és viu i es belluga. Tant si ells ho volen veure com si no.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.