08.08.2026 - 21:40
|
Actualització: 10.08.2026 - 16:31
La gestió del turisme de masses és una de les grans qüestions de país. Els beneficis que aporta, tant econòmics com de creació d’ocupació, conviuen amb problemes com més va més pronunciats, entre els quals, la precarietat laboral, la proliferació d’establiments orientats exclusivament als turistes, l’ocupació creixent de l’espai públic, la pèrdua d’identitat i l’encariment de l’habitatge.
Les propostes per a limitar-lo i mobilitzacions com la que s’ha fet recentment a Mallorca mostren que és un debat viu. Però, més enllà de les percepcions, les xifres permeten de mesurar-ne la dimensió. Quins municipis reben més visitants? I en quins és més intensa la pressió turística en relació amb la població?
Les dades de l’estatística experimental de l’Institut d’Estatística espanyol (INE), elaborades a partir de la posició agregada dels telèfons mòbils durant el 2025, permeten de dibuixar el mapa dels viatges turístics amb pernoctació. D’una banda, comptabilitzen els viatges de residents fora de l’estat espanyol que passen una nit, o més, en un municipi; d’una altra, els desplaçaments interiors i de residents de l’estat a unes altres províncies, que també impliquen, pel cap baix, una pernoctació.
En tots dos casos, se n’exclouen els moviments que formen part de l’entorn habitual de la persona, com ara els trajectes recurrents per motius laborals, d’estudis o personals. I en aquestes dades, hi manquen els municipis de Catalunya Nord i Andorra, que empren una metodologia diferent, i que es tracten al final de l’article.
Barcelona, el municipi més visitat
En nombres absoluts, Barcelona encapçala clarament la classificació, amb 10.905.000 viatges turístics. La segueixen València, amb 3.758.545, i Palma, amb 3.443.413. Són les úniques tres ciutats que superen els tres milions, tot i que Barcelona queda molt per damunt de les altres dues.
El quart municipi és Benidorm, amb 2.371.151 viatges, i el cinquè, Calvià, amb 1.918.589. Tot seguit hi ha Alacant, amb 1.713.141; la Jonquera, amb 1.515.483, i Salou, amb 1.349.694. Completen el grup de municipis que superen el milió de viatges Oriola, amb 1.046.206; Torrevella, amb 1.038.773, i Lloret de Mar, amb 1.020.003. En total, onze municipis ultrapassen el llindar del milió.
El mapa mostra tres grans concentracions. La primera és Barcelona i el litoral català; la segona, la costa del País Valencià, especialment l’eix que va de València al Baix Segura; i la tercera, les Illes, on Palma i Calvià acumulen una part molt important dels viatges.
Al País Valencià, a més de València, Benidorm i Alacant, destaquen Oriola i Torrevella, totes dues per damunt del milió. Dénia registra 748.759 viatges; Elx, 601.112; Calp, 504.641, i Xàbia, 502.784.
A les Illes, Palma i Calvià són els grans pols, però també sobresurten Sant Josep de la Talaia, amb 927.770 viatges; Alcúdia, amb 760.878; Santa Eulària del Riu, amb 668.178; Santanyí, amb 628.992, i Sant Llorenç del Cardassar, amb 623.830.
La Jonquera, 443 viatges per habitant
El volum absolut afavoreix les grans ciutats, però la relació entre els viatges turístics i la població permet d’observar la intensitat de l’activitat en municipis molt més petits. Entre els cent municipis amb més viatges, la Jonquera és, amb molta diferència, el cas més extrem. Els 1.515.483 viatges registrats, amb una pernoctació pel cap baix, equivalen a uns 443 per cada persona empadronada.
La situació geogràfica del municipi explica bona part del resultat. La Jonquera concentra hotels, comerç transfronterer, àrees de servei i estades de transportistes i viatgers abans o després de travessar la frontera administrativa.
Les Valls de Valira ocupen el segon lloc, amb uns 199 viatges per habitant. El municipi, situat en un entorn d’alta muntanya i a les portes d’Andorra, concentra turisme de natura, senderisme i activitats vinculades al Pirineu i a l’esquí. El segueixen Bossòst, amb 128 viatges per habitant, i Naut Aran, amb 86. Tots dos a la Vall d’Aran, una zona marcada pel turisme de muntanya i l’esquí.
Pals registra prop de 73 viatges per habitant; Sant Llorenç del Cardassar, 68; Tossa de Mar, 54; Cadaqués, 53; Santanyí, 48, i Peníscola, 47. També destaquen Begur, el Mercadal, Salou, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Muro, Santa Susanna, Calvià, Alcúdia i Capdepera, tots amb més de trenta visitants anuals que hi pernocten per resident.
Tanmateix, aquesta proporció no indica quants turistes hi ha simultàniament en un municipi ni quina és la població flotant un dia concret. És el resultat de dividir el nombre anual de viatges per la població empadronada. Per tant, mesura la intensitat acumulada durant tot l’any, però no la saturació diària, la durada de les estades ni la concentració durant la temporada alta.
Més del 95% del turisme de fora de l’estat espanyol
La procedència dels viatges també dibuixa models turístics molt diferents. A la Jonquera, el 99,2% dels fluxos mesurats correspon a residents de fora de l’estat espanyol. Entre els deu municipis amb una proporció més alta de viatges de fora de l’estat, vuit són de Mallorca. A Sant Llorenç del Cardassar representen el 98,6%; a Muro, el 98,3%; a Santanyí i Santa Margalida, el 98,2%; a Andratx, el 97,9%; a Sóller, el 97,8%; a Capdepera, el 97,7%, i a Son Servera, el 97,4%.
Calvià, un dels que rep més turistes en nombres absoluts, també presenta una dependència molt elevada del turisme internacional: el 95,8% dels viatges comptabilitzats són de fora de l’estat espanyol. A Alcúdia són el 95,4%; a Sant Joan de Labritja, el 95,2%; a Sant Antoni de Portmany, el 91,6%, i a Sant Josep de la Talaia, el 89%.
Palma combina un gran volum absolut amb una presència molt elevada de viatgers provinents d’uns altres estats: el 88,6% dels seus 3,4 milions de viatgers. A Barcelona, representen el 76,6%; a València, el 53%, i a Alacant, el 55,1%.
A l’altre extrem hi ha els municipis on predomina el turisme procedent del país i d’altres punts de l’estat espanyol: a Cunit, el turista internacional representa solament el 7% dels fluxos mesurats. Al Vendrell són el 10,5%; a Roda de Berà, el 10,6%; a Calafell, el 10,9%, i a Torredembarra, el 12,6%. Aquestes dades revelen el pes d’aquesta mena de turisme a la Costa Daurada i al Baix Penedès. També és minoritari el turisme internacional a Orpesa, on representa el 14,9%; a Peníscola, el 20,4%; a Benicàssim, el 21,6%; a Gandia, el 22,8%, i a Dénia, el 26,1%.
Salou presenta un model gairebé equilibrat: el 48,2% dels viatges són estrangers i el 51,8% són de l’estat espanyol, fora de la demarcació de Tarragona. A Lloret de Mar, en canvi, el pes de fora de l’estat puja fins al 64,4%.
Aquest percentatge s’ha d’interpretar amb prudència, perquè solament es compatibilitzen els viatgers de fora de la demarcació. Per tant, no hi consta, per exemple, una persona de Barcelona que passi uns dies a Sitges o a Calella; o una persona d’Alacant que s’allotgi a Benidorm. Això fa que el volum de turisme real, de proximitat, hi sigui infrarepresentat.
Què vol dir ‘turista’ en aquestes dades?
Les xifres no representen persones úniques, sinó viatges. Si una mateixa persona visita un municipi en diferents ocasions, pot ser comptada més d’una vegada. L’INE considera ‘viatge turístic’ qualsevol desplaçament fora de l’entorn habitual que inclogui pel cap baix una pernoctació. Per distingir aquests viatges dels moviments quotidians, analitza els patrons de mobilitat dels telèfons i exclou els desplaçaments recurrents, com ara els trajectes habituals per a anar a treballar, estudiar o estar-se regularment a un mateix lloc.
En el cas del municipi receptor, el telèfon ha de ser detectat entre les 22.00 i les 6.00, i continuar essent detectat després de les 6.00. Els excursionistes que hi passen el dia, però no hi dormen, no formen part d’aquesta estatística. La posició s’estima a partir de les antenes, de manera que la precisió és més alta a les zones urbanes, on hi ha més densitat d’antenes, que no pas a les rurals. Els resultats també es contrasten amb fonts com AENA, la DGT, els ports i RENFE.
El municipi assignat és la destinació principal del viatge, no pas necessàriament tots els llocs per on ha passat el viatger. Per això, el mapa no és un recompte exacte de totes les persones que han trepitjat cada localitat, sinó una estimació dels viatges amb pernoctació que hi han tingut la destinació principal. Malgrat aquestes limitacions, les dades permeten d’observar amb una precisió territorial inèdita la geografia del turisme.
El resultat mostra el pes incomparable de Barcelona, la dependència del turisme internacional a les Illes, la força del mercat de l’estat espanyol en bona part de la costa catalana i valenciana i l’impacte desproporcionat que poden tenir els viatges en municipis petits, fronterers o altament especialitzats en l’activitat turística.
Pressió turística a Catalunya Nord i Andorra
El mapa no incorpora Catalunya Nord ni Andorra perquè les dades no són equivalents. A Catalunya Nord les administracions publiquen sobretot estimacions de visitants, afluència diària, excursionistes i pernoctacions; a Andorra, les dades són principalment del conjunt de l’estat i no de cada parròquia.
Cotlliure és el cas més extrem de pressió turística a Catalunya Nord. Segons el balanç de la temporada del mateix ajuntament, entre el primer de maig i el 31 d’agost de l’any passat va rebre una mitjana de 35.000 visitants diaris, comptant els turistes que hi dormien i els excursionistes que solament hi passen el dia. La població de Cotlliure és de 2.756 habitants. Això significa que, durant aquests quatre mesos, la vila va rebre cada dia un volum de visitants equivalent a prop de tretze vegades els que hi viuen. Tot i no ser comparables, perquè no solament s’hi compten les pernoctacions, s’atribueixen set milions de visitants anuals a Cotlliure.
Per la seva banda, Andorra va rebre 9.194.340 visitants durant el 2025. D’aquest total, 4.362.733 van ser turistes que van passar pel cap baix una nit a l’estat i 4.831.607 van ser excursionistes que van entrar i sortir el mateix dia. Amb una població estimada de 87.486 residents, rep 105 visitants per habitant: prop de cinquanta turistes amb pernoctació i cinquanta-cinc excursionistes per resident.
