Víctor Fernández, Marina Espasa i Joan Safont

En l’imaginari de tots els lectors contemporanis, hi ha dues figures enigmàtiques que recorren Mèxic fent una investigació literario-vital de primer ordre: Arturo Belano i Ulisses Lima, els detectius salvatges sorgits de la imaginació de Roberto Bolaño, el poeta xilè establert a Catalunya i convertit des de la seva malaurada mort el 2003 en una icona literària. És inevitable pensar en els dos joves poetes i escriptors de l’univers Bolaño quan se sap que Joan Safont i Víctor Fernández són dues de les persones que hi ha darrere de l’elaboració del mapa literari de Barcelona, tot just acabat de presentar. Marina Espasa, directora de l’oficina Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO, no podia haver trobat millors investigadors per a fixar sobre el mapa les cases on seixanta-vuit autors van néixer, o morir, o passar una llarga part de la seva trajectòria vital, i encara que Safont i Fernández no siguin ni Belano ni Lima, sí que els uneix la passió per la literatura i per la dada certa, com han demostrat en les seves dilatades trajectòries professionals.

La idea de crear un mapa literari de la ciutat de Barcelona era una de les primeres que tenia Marina Espasa quan va arribar al capdavant de la gestió de l’oficina Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO (per cert, el mes de juny acaba el mandat). ‘El motiu és molt clar, en algun lloc s’havia d’inventariar tot el patrimoni literari de la ciutat, i fer-ho en forma de mapa és perfecte, perquè en un mapa en paper hi ha moltes coses assenyalades durant un temps, però a la vegada hem pogut fer un mapa virtual a la web on hi és tot i es pot anar actualitzant gràcies a un gran cercador que permet d’indexar per categories, carrers, fundacions, estàtues, barris… Som conscients que la versió en paper caducarà, però també que és molt bonic tenir un mapa literari de la nostra ciutat com tenen en algunes altres grans ciutats europees. De moment, se n’han editat 4.000 exemplars en català, 3.000 en castellà i 1.500 en anglès, però aquesta primera remesa es va acabant i ben aviat arribarà la primera reimpressió.’ Cal pensar que caldrà una bona part de mapes en castellà per a distribuir a la fira del llibre de Buenos Aires, on la ciutat de Barcelona és la convidada d’honor d’enguany.

La feina d’elaboració d’aquest mapa ha costat més d’un any, sobretot perquè hi havia dos equips, un en paper i un en digital, treballant en paral·lel, a més dels dissenyadors i els investigadors. ‘Hi ha ciutats de la xarxa literària UNESCO que tenen mapes, i algunes tenen mapes i llibres, com per exemple Berlín, que és una ciutat molt literària. I jo vaig pensar que havíem de fer un gran projecte que quedés per al futur, i el mapa és una molt bona eina per les seves potencialitats.’

Espasa explica que aquests darrers temps han crescut molt les rutes literàries a la ciutat de Barcelona. ‘Potser les de les Biblioteques de Barcelona i dels Centres Cívics són les que tenen més antiguitat i tradició, però n’hi ha moltes, tant públiques com privades. Nosaltres no podem recomanar-les totes. Amb el mapa virtual, enllacem les de les biblioteques i n’hem preparat nou concretes que després permeten de baixar-te el pdf al mòbil i llegir el fragment en el lloc on s’escriu l’acció literària concreta.’

Aquest ús de les noves tecnologies no és res nou a l’oficina de Barcelona Ciutat de la Literatura. De fet, un dels projectes estrella del pas de Marina Espasa per l’oficina és l’aplicació Literapolis com a eina pedagògica per a explicar la literatura que té com a escenari la ciutat de Barcelona, en moviment. De moment, el projecte s’ha experimentat amb uns quants instituts i ha demostrat la seva validesa i s’espera que el curs que ve sigui el de la consolidació del model. Tant el mapa com l’aplicació i la consolidació de les beques a la creació són els tres pilars fonamentals del mandat d’Espasa.

Tot i això, la feina per a posar en solfa el nostre patrimoni literari tot just és a les beceroles. Si considerem com a ciutat modèlica París, on hi ha una gernació de plaques que historien el pas dels literats pels seus carrers, edificis i establiments, Barcelona presenta un dèficit molt notable. Tot i això, Espasa explica: ‘Es fa una bona feina amb la comissió de nomenclàtor per tal de superar aquesta mancança i ara mateix hi ha una dotzena de plaques aprovades. De tota manera, ens trobem amb una doble mancança també pel que fa a qüestions de gènere, perquè si és cert que hi ha poques plaques dedicades als escriptors, encara és més cert que les dedicades a escriptores dones són poquíssimes.’

Tot i això, posar un placa al carrer és molt més complicat que no sembla, perquè cal el permís dels amos de la finca. ‘I aquí hi ha de tot. N’hi ha que hi accedeixen sense cap problema i ben cofois, però n’hi ha d’altres que no en volen ni sentir a parlar. Hi ha aquells que odien profundament l’escriptor que va ser veí del seu immoble, o uns altres que directament estan emprenyats amb l’ajuntament i decideixen que no posaran les coses fàcils i això endarrereix el procés de negociació, però s’anirà fent. Ara el mapa ja ens indica seixanta-vuit indrets on han nascut, mort o viscut escriptors prou importants i això ho hem d’aprofitar’, explica Espasa.

Sí que és més senzill d’incorporar al patrimoni un panot a terra amb frases de determinats autors. Per exemple, un vers de Cassases a la plaça del Raspall. D’aquestes intervencions, ja se n’han preparat una desena ‘i són administrativament més senzilles perquè el terra depèn de l’ajuntament’.

El mapa literari de Barcelona també inclou una bona pila de llibreries, monuments i altres espais vinculats a la literatura, a més d’una desena de bars i restaurants especialment importants per al desenvolupament literari de la ciutat. ‘La inclusió d’aquests llocs és pensada tant per al turisme de fora –i en aquest sentit el mapa és una eina fonamental per a potenciar el turisme cultural de qualitat i desestacionalitzat– com per als mitòmans literaris de casa nostra, que d’aquesta manera descobriran o recordaran espais clau als quals es pot assistir amb total facilitat.’

Així doncs, Barcelona incorpora una eina més per a prestigiar el seu patrimoni literari i convertir-lo en un atractiu de primer ordre tant per als turistes com per als barcelonins que vulguin descobrir la seva ciutat amb una altra mirada.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb