‘Les arítmies els agafen quan són detinguts, però el cor els funciona bé quan posen una bomba, assassinen un nen o maten un funcionari’. Amb aquestes paraules plenes de fredor s’expressava el 30 de gener de 1992 el governador de Biscaia, Daniel Vega, quan el membre d’ETA Kepa Urra era ingressat en un hospital amb hematomes, dotze erosions i ferides al coll. La matinada del dia abans havia estat detingut en una operació de la Guàrdia Civil. Se’l va traslladar emmanillat a un descampat on tres guàrdies civils el van despullar, el van colpejar amb objectes punxants i el van arrossegar per terra.

Així ho va provar l’Audiència Provincial de Bilbao el 1997, que va condemnar els tres culpables a un total de dotze anys i sis mesos de presó i a divuit anys d’inhabilitació especial per torturar Urra amb la finalitat d’obtenir una confessió. Entre ells, Manuel Sánchez Corbí, conegut entre el cos amb el seu segon cognom. Han passat molts anys d’ençà d’aquests fets, però ara s’ha convertit en una molèstia pel govern espanyol, que ha d’afrontar interpel·lacions parlamentàries contínues sobre la seva persona. Els motius són diversos. És la història d’un indultat.

Aquest fill de família de guàrdies civils no era un qualsevol a l’organigrama del cos. Era el responsable de la coordinació amb França de la lluita antiterrorista. La sentència l’obligava a entrar a la presó –sis anys després que el Tribunal Suprem espanyol li reduís la pena– però el govern de José Maria Aznar el va indultar l’agost de 1999, juntament amb els altres dos guàrdies civils condemnats per tortures. Tot això mentre Corbí continuava treballant a la Guàrdia Civil. D’altra banda, dos anys abans se l’havia condecorat amb distincions que comporten paga vitalícia per haver alliberat José Antonio Ortega Lara.

La recompensa a Sánchez Corbí no es va fer esperar, com bé explica el llibre Manual del Torturador español, de Xabier Makazaga. ‘Era tinent quan va torturar Kepa Urra, va ascendir a capità durant el processament per tortures i un cop va ser indultat va ser nomenat comandant immediatament’. José Maria de las Cuevas Carretero, un altre dels tres detinguts, va passar de sergent a alferes i poc temps més tard va obtenir rang de tinent. I no només això, sinó que ha enviat Corbí com a representant estatal al Comitè Europeu per la prevenció de la Tortura (CPT) i ofereix conferències en nom de la Guàrdia Civil sobre quin és el tracte que han de rebre els detinguts.

Així el senador d’EH Bildu Jon Iñarritu ho recordava a José Antonio Nieto, el secretari d’estat espanyol en una compareixença a la cambra espanyola aquest mes. Iñarritu va interpel·lar-lo així mentre mostrava una fotografia de Sánchez Corbí: ‘Senyor Secretari d’Estat, coneix vostè aquest delinqüent?’ ‘Li demano un favor, que retiri la paraula delinqüent de la seva intervenció’, li va respondre Nieto per afegir a continuació que Corbí té una trajectòria impecable servint l’estat espanyol.

Després de l’indult i els ascensos immediats ja esmentats, Corbí va arribar a ser coronel. Quan ETA va anunciar la dissolució, va demanar de traslladar-se a la Unitat Central Operativa (UCO), l’òrgan central de la Guàrdia Civil quan actua com a policia judicial. Va entrar-hi el 2013 i el 2015 va ser nomenat cap operatiu. I fins ara. De fet el podem veure a la seu de la UNESCO oferint xerrades sobre tècniques de vigilància moderna.

A Manuel Sánchez Corbí, li agraden els focus mediàtics. No és estrany de veure’l concedir entrevistes a mitjans espanyols i fins i tot ha publicat dos llibres sobre la seva trajectòria centrada a desarticular ETA. Però són aquestes aparicions públiques les que han creat un problema al govern espanyol. Recentment va concedir una entrevista a Víctor-M. Amela a La Contra de La Vanguardia en la qual Corbí va respondre que els ‘dolents’ a la lluita contra ETA eren ‘etarres, batasunes, penabistes i l’Església basca’.

El PNB no va trigar a respondre i dimecres va demanar-ne la destitució de l’UCO. ‘És un tipus amb ínfules d’heroi i ànsies de protagonisme. Molts de vostès coneixen els seus disbarats i aventures però no diran res perquè li tenen por’. I és que Sánchez Corbí, com a cap de l’UCO, és el responsable d’investigacions contra la corrupció com el cas Púnica, Lezo o Taula, que afecten directament el PP. Esteban també va recordar que després d’una operació en la qual l’Ertzaintza va aconseguir desarticular la xarxa d’extorsió d’ETA, Sánchez Corbí va encarregar-se que la policia francesa trenqués tot el contacte amb la policia basca. ‘S’hauria pogut evitar algun atemptat? Bé, mai no ho sabrem’.

Rajoy no va poder respondre amb contundència a la queixa del PNB perquè en necessita els vots bascos per aprovar el pressupost un cop finalitzi l’aplicació del 155 a Catalunya demanda explícita del PNB. ‘Entenc que se senti vostè ofès per si s’haguessin produït les declaracions, però un cop rectificades pel mateix periodista, crec que tots hauríem de donar l’incident per tancat’, va respondre un Rajoy conciliador. Efectivament, La Vanguardia va eliminar la referència de ‘penabistes’ de la seva edició digital en una breu nota de fe d’errors. Com es pot veure, no hi especifica el motiu. Esteban, en la rèplica, li va recordar a Rajoy més declaracions de Sánchez Corbí en què afirmava que el govern basc i el PNB no volien la fi d’ETA i que moltes vegades havien anat de bracet. Per això, Esteban va subratllar que no es creia la fe d’errors de La Vanguardia.

Corbí i l’1-O
Curiosament, en aquesta entrevista de La Vanguardia, Corbí no va haver de respondre ni una pregunta sobre la seva inhabilitació per tortures. Tampoc en aquesta altra publicada el mes de gener a la ja desapareguda Interviú. Part de l’entrevista se centra en l’1-O i el procés independentista català. El periodista li pregunta si, tenint en compte la seva experiència amb ETA, hi ha algun risc de violència a Catalunya. Corbí respon que no creu que els independentistes estiguin ‘a punt de fer el pas’. Però afegeix: ‘Ara som gairebé la part gairebé dels escarns; si s’avança, el següent punt seran els còctels molotov; els explosius.’

Però no només aventura un futur violent al moviment independentista, sinó que amenaça els ciutadans que van defensar els col·legis durant el referèndum i ara sí, els atorga un paper violent: ‘Ara a Catalunya, tothom qui ha comès il·legalitats, que l’1 d’octubre semblava que s’hi valia tot, no val tot, eh? Amb tots aquests vídeos que aquesta gent van penjar molt ufanosos, ara anem porta a porta: “Bon dia, vostè és el del vídeo en què tira pedres al guàrdia civil?”. “Home, és que jo…” “No, no, vostè és el del vídeo que tira pedres al guàrdia ‒fa un cop a la taula‒, vingui cap aquí”. La gent s’ho pensarà’. Corbí, al capdavant de l’UCO, òrgan que pertany a la Guàrdia Civil, va participar activament en els intents de l’estat espanyol de desarticular el referèndum. En més d’una entrevista es vanta d’haver fet caure el sistema informàtic del cens universal.

Després de les queixes d’EH Bildu i PNB, aquesta setmana vinent serà el torn de Podem. La portaveu adjunta al Senat espanyol del partit morat, Maribel Mora, farà una pregunta oral al ministre de l’Interior espanyol sobre Sánchez Corbí encarada a qüestionar la immunitat que sembla que el protegeix. Un personatge amb un passat fosc inqüestionable que ha aconseguit reciclar-se gràcies a favors polítics. Només el temps dirà si les pressions dels grups polítics fan efecte o bé, com de costum, Rajoy deixa passar el temps fins que la polèmica es dilueixi pel seu propi pes.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb