García Castellón, el jutge obsessionat amb els secrets i els CDR que menysté la corrupció del PP

El jutge de l'Audiència espanyola ha alimentat la repressió contra l'independentisme mentre feia la feina bruta al PP

VilaWeb
Redacció
08.08.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García Castellón és una peça clau en el control i domini del PP de la judicatura, però també en la repressió d’estat i sense escrúpols contra l’independentisme. Nascut a Valladolid ara fa seixanta-nou anys –és a punt d’arribar a la jubilació forçosa–, va entrar a la carrera judicial per la porta petita, molt lluny de l’atenció mediàtica actual: fou el trenta-setè de quaranta-cinc en les oposicions (tal com recull el BOE del 9 d’agost del 1982).

Un dels primers casos polèmics que va instruir García Castellón, en el qual ja va mostrar el seu tarannà conservador i abusiu, fou contra la clínica Ginemédica de Valladolid. Era el novembre del 1987 i aquest centre era l’únic autoritzat a Castella i Lleó per a practicar avortaments. El jutge en va ordenar l’escorcoll i la confiscació de tota la documentació amb el pretext que s’hi feien interrupcions il·legals d’embaràs.

En un comunicat, la clínica va condemnar l’actuació judicial i policíaca, tot clamant per la vulneració dels drets dels professionals i les pacients: “Han penetrat a totes les dependències on es feien actuacions professionals, fins i tot amb pacients a qui es practicaven exploracions ginecològiques, i no han permès ni que es vestissin.”

Alguns mitjans, com Público, han vinculat l’actuació a una possible denúncia del germà de García Castellón, que era militant de l’Opus Dei i president de l’organització antiavortista Provida.

Membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), de la qual ha estat fins i tot tresorer, García Castellón va arribar a l’Audiència espanyola el 1993, on inicialment va donar suport a Baltasar Garzón al jutjat central d’instrucció número 5, i el 1995 es va instal·lar al número 6, càrrec que encara ostenta gairebé trenta anys després.

Un amic d’Aznar premiat amb un destí daurat

A mitjan i final dels noranta, García Castellón va instruir les causes de Banesto, l’assassinat de Miguel Ángel Blanco i l’intent d’atemptat d’ETA contra José María Aznar. En aquest darrer, el fiscal Eduardo Fungairiño va ocultar un informe pericial per tal d’involucrar en els fets el Ministeri de l’Interior, llavors dirigit pel socialista Juan Alberto Belloch.

La causa va prosperar, tot i que el fiscal general Juan Ortiz Úrculo li va imposar una multa de 50.000 pessetes. Durant el primer govern d’Aznar, Fungairiño va ser nomenat fiscal en cap de l’Audiència espanyola i la ministra de Justícia, Margarita Mariscal de Gante, li va retirar la sanció. Arran del procés judicial, García Castellón i Aznar van establir una amistat que seria molt profitosa per al jutge.

El 26 de maig de 2000, García Castellón va ser nomenat magistrat d’enllaç amb l’estat francès –un càrrec de poca càrrega de feina i sou molt suculent–, a proposta del ministre d’Afers Estrangers d’aleshores, Josep Piqué, i del de Justícia, Ángel Acebes. Tot i no dominar el francès, es va establir a París amb la funció d’agilitzar l’anomenada cooperació antiterrorista.

Arran de la seva feina, va rebre la Medalla de Cavaller de la Legió d’Honor del govern francès i la comanda d’Isabel la Catòlica per part del president José Luis Rodríguez, que durant els seus mandats el va mantenir com a magistrat d’enllaç a París. No fou fins al 2012, amb l’arribada d’Alberto Ruiz Gallardón, que va deixar la capital francesa.

El govern de Mariano Rajoy el va col·locar de magistrat d’enllaç amb les autoritats italianes a Roma, tot i que no parlava gens d’italià. Aquest càrrec el va ostentar durant cinc anys. Com a magistrat d’enllaç, García Castellón tornava habitualment a Madrid per exercir de secretari de la Comissió de Coordinació de la Policia Judicial, càrrec pel qual va ser nomenat el 1999.

La trucada de la vergonya i els favors al PP

El novembre del 2016, poc abans del retorn de García Castellón a l’Audiència espanyola, la policia va enregistrar, amb motiu de la investigació del cas Lezo, una trucada entre l’ex-president de la Comunitat de Madrid Ignacio González i l’ex-ministre Eduardo Zaplana, en la qual conspiraven per apartar el jutge instructor Eloy Velasco i col·locar García Castellón al seu lloc.

“A veure, Eduardo. Tenim el govern, el Ministeri de Justícia, no sé què i tal. I escolta, tenim un jutge que està provisional… Tu l’ascendeixes… Jo li diria, vingui vostè cap aquí. Quina plaça li toca? Ontinyent, a prendre pel cul, Ontinyent, i ací que vingui el titular [García Castellón], que ja me les apanyaré amb el titular, cony”, deia González en la trucada.

Dit i fet, l’estiu del 2017, García Castellón va tornar de Roma i va reclamar la seva plaça al jutjat central d’instrucció número 6. D’aquesta manera, el PP es garantia la presència d’un jutge afí i sense anys d’exercici als tribunals en algunes de les principals causes de corrupció: Lezo, Púnica, Tàndem, etc.

D’altra banda, Velasco, que havia estat director general de Justícia al País Valencià amb els governs de Zaplana i Camps, va ser premiat amb un ascens polèmic a la sala d’apel·lacions de l’Audiència. Una maniobra que anys més tard el Suprem, tot i estar sota el control del PP, va declarar nul·la.

Una de les primeres decisions que va prendre García Castellón al capdavant del cas Lezo va ser rebaixar la fiança del germà d’Ignacio González i establir una fiança de 400.000 euros per a l’ex-president, que fins llavors feia mesos que era en presó preventiva sense fiança. Poc després de la decisió del jutge, ambdós van sortir de Soto del Real.

Aquest no ha estat l’únic favor que ha fet al PP. García Castellón ha posat tota mena d’entrebancs a la instrucció del cas Púnica, que investiga el finançament irregular de Madrid amb Esperanza Aguirre al capdavant. Al final, tan sols aniran a judici cares secundàries, com ara Francisco Granados i Beltrán Gutiérrez.

Quant a l’univers de causes que involucren l’ex-comissari José Manuel Villarejo, García Castellón ha mostrat més interès a esquitxar Podem amb investigacions que han acabat en culs-de-sac que no pas a esclarir tots els tentacles del PP dins les clavegueres de l’estat. Aquest setge contra la formació de Pablo Iglesias li ha valgut l’apel·latiu de “superjutge” entre la premsa conservadora espanyola.

Mentre els seus intents de perseguir Podem han quedat en res o han rebut clatellots per part d’instàncies superiors, García Castellón s’ha dedicat a protegir algunes de les baules més sensibles en les diverses causes separades, com ara l’ex-secretària general del PP Dolores de Cospedal i el periodista ultra Eduardo Inda. Fins i tot, ha deixat prescriure la investigació contra el cap executiu d’Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán, per tal de poder-la arxivar.

L’independentisme i els CDR, l’altre gran vici del “superjutge”

García Castellón no és aliè a la repressió contra l’independentisme i de l’Audiència espanyola estant ha greixat amb ganes la maquinària de la persecució contra els CDR, Josep Lluís Alay i Tsunami Democràtic. Sobre aquest darrer cas, se’n saben molt poques coses perquè el jutge manté la investigació en secret d’ençà que la va obrir ara fa gairebé tres anys.

Segons la premsa espanyola, García Castellón indaga qui s’amagava rere l’estructura del Tsunami i com es va finançar per organitzar les protestes contra la sentència del Suprem. A final del maig de l’any passat, el jutge va absorbir la peça dedicada al Tsunami que investigava el magistrat del cas Vólkhov. Dins aquest calaix de sastre, que va passar de les mans de Joaquín Aguirre a les de Manuel García Castellón, hi ha Xavier Vendrell, David Madí, Oriol Soler i Josep Lluís Alay, entre més.

La teranyina que persegueix el Tsunami: un forat negre de dos anys I Anàlisi de Josep Casulleras 

Ara bé, l’expedient del cap de l’oficina del president Carles Puigdemont a l’Audiència espanyola no s’acaba aquí. García Castellón va ser el responsable d’estirar al màxim el xiclet contra Alay i Jami Matamala en el cas dels acompanyants del president quan va ser detingut a Alemanya, pel qual dos agents dels Mossos d’Esquadra van ser finalment absolts d’un delicte d’encobriment.

Quant als CDR, abans d’engendrar l’operació Judes, García Castellón ja va encendre una primera guspira repressiva per mitjà del seu jutge de reforç, Diego Egea, que, després de la Setmana Santa del 2018, va ordenar la detenció de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco –que es va exiliar a Bèlgica– sota l’acusació de terrorisme. Després d’un llarg calvari judicial i personal, sense cap mena de fonament jurídic, l’activista va ser absolta.

García Castellón va repetir les males praxis el 23 de setembre de 2019, quan va ordenar la detenció de nou membres dels CDR per pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per a causar estralls. Set dels detinguts van romandre en presó preventiva uns quants mesos a Soto del Real, fins que es va començar a posar en dubte el muntatge que els vinculava amb suposades substàncies per a fabricar artefactes explosius.

Malgrat la feblesa de les acusacions i la manca de proves, la ràtzia policíaca del 23-S va servir perquè el poder mediàtic espanyol acabés d’alimentar el relat de la deriva violenta del moviment independentista. Ara bé, fins i tot un periodista de la Cadena SER, Miguel Ángel Campos, va denunciar públicament la manipulació de la Guàrdia Civil, tot assenyalant que l’única “prova” que aportava per demostrar que els CDR planificaven “accions terroristes” contra polítics eren les cerques a Google que va fer un dels encausats, Jordi Ros.

“Ni una conversa enregistrada planificant un atac, ni un document requisat que aporti cap indici més sobre les intencions dels sospitosos, res, només una cerca a Google”, lamentava, i afegia que publicar l’informe de la Guàrdia Civil era una irresponsabilitat. “No sóc cap eina política de ningú, ni ho seré”, afegia.

Tanmateix, el setembre passat, García Castellón va decidir finalment de processar un total de tretze persones per l’operació Judes. A parer seu, tots els implicats, membres dels CDR, pertanyien a una organització terrorista quan van ser detinguts. Les defenses dels afectats han retret al jutge haver boicotat de manera reiterada la instrucció de la causa per evitar que s’esfondri el muntatge de la Guàrdia Civil.

En aquest sentit, Alerta Solidària assenyala que García Castellón vol tancar en fals la investigació sense fer totes les diligències acordades amb la fiscalia –i les que se’n derivin–, mentre es nega a facilitar-los l’accés a les diligències secretes 104/17 i 99/18, tot i que la sala d’apel·lacions de la mateixa Audiència li ho ha ordenat més d’una desena de vegades.

Les defenses temen que els secrets de García Castellón, tal com passa en la causa de Tsunami Democràtic, ocultin tota mena d’irregularitats i il·legalitats en la persecució de l’independentisme. Precisament, mentre les defenses batallaven pels drets dels seus representats, el jutge es deixava veure per Sanfermines.

“Estic gratament sorprès”, declarava sobre les festes al Diari de Navarra. “M’he agafat un dia de vacances i ha valgut la pena. És la millor festa que he vist perquè el fet que totes les persones vagin vestides igual permet una unificació molt bona. I que ningú destaqui per res té molt d’encant. És emocionant.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes