31.08.2026 - 14:39
|
Actualització: 31.08.2026 - 15:04
La maniobra del Consell de Menorca per a declarar el menorquí i l’article salat béns d’interès cultural immaterial (BICIM) ha topat amb un nou entrebanc. L’associació Fem-ho en Català ha presentat una denúncia administrativa a l’Ajuntament de Ciutadella contra l’autora dels informes, Maria Auxiliadora Pons Sabater, Sili, perquè va fer la feina sense haver sol·licitat la compatibilitat exigida als treballadors públics.
Pons Sabater és funcionària de carrera de l’Ajuntament de Ciutadella i hi va ser regidora del PP entre el 2011 i el 2015. El Consell li va encarregar els informes filològics i les fitxes necessàries per a tramitar la declaració patrimonial, amb un contracte menor d’un import màxim de 15.000 euros. Fem-ho en Català també qüestiona que tingués la solvència tècnica necessària per a assumir l’encàrrec. Segons l’entitat, Pons Sabater no té cap titulació universitària acabada en filologia ni lingüística, tot i que el Consell la va presentar com una “assessora especialista, entesa en matèria filològica”.
Ara l’ajuntament ha certificat que en els arxius municipals no consta que hagués sol·licitat l’autorització de compatibilitat. Fem-ho en Català considera que això la situava en una prohibició de contractar amb l’administració i que, per tant, el contracte és nul de ple dret. Si se’n declarés la nul·litat, els informes també podrien quedar sense efecte. L’associació ha demanat al consistori que investigui els fets i que, si confirma l’incompliment, obri un expedient disciplinari contra la funcionària. La denúncia detalla que la vulneració del règim d’incompatibilitats pot constituir una infracció greu o molt greu.
Més de tres-centes hores facturades
Segons la documentació aportada per Fem-ho en Català, Pons Sabater hauria facturat 8.125 euros a vint-i-cinc euros l’hora, una quantitat equivalent a 325 hores de feina. L’entitat demana que s’aclareixi quan es van fer aquestes hores i si l’activitat era compatible amb la jornada a l’ajuntament.
La denúncia reclama al consistori que demani al Consell de Menorca l’expedient complet de la contractació: l’acte d’adjudicació, l’informe de necessitat, el pressupost, les declaracions responsables, les factures, els justificants de pagament i la documentació relativa a les dates i les hores de prestació dels serveis. Fem-ho en Català recorda que la institució insular ja disposa d’un Servei d’Assessorament Lingüístic i d’un Servei de Patrimoni amb funcionaris titulats que podien haver fet aquesta feina. Per això, considera que externalitzar-la va ser una “duplicitat del tot injustificable” i un malbaratament de diners públics.
“No permetrem que es malbaratin fons públics ni s’utilitzin procediments irregulars per a intentar donar aparença de legalitat a una croada política contra la nostra llengua”, diu l’associació, que prepara nous recursos al Consell perquè aturi el procediment.
Un nou front en la política lingüística del Consell
La denúncia obre un nou front en el projecte del conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Joan Pons Torres, per a protegir el menorquí i l’article salat com a patrimoni cultural. Pons Torres, antic director de Sa Fundació, va anunciar la iniciativa el gener del 2024, poc després d’haver accedit al càrrec.
Sa Fundació, una entitat de caràcter gonellista dedicada a reivindicar el menorquí, el mallorquí i l’eivissenc com a llengües pròpies de les Illes, és l’única organització que s’ha manifestat públicament en favor de la declaració. Pons Sabater ja havia estat professora dels cursos de menorquí promoguts per l’entitat quan Pons Torres la dirigia.
La declaració no es pot aprovar únicament amb els informes encarregats pel Consell. Perquè prosperi, també cal el pronunciament dels consells assessors del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca i de les Illes, i de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), reconegut legalment com a institució científica.
El president del Consell Científic de l’IME, Josep Maria Quintana, ja ha advertit del risc d’utilitzar l’expedient amb finalitats secessionistes: “Protegir el menorquí, sí; convertir-ne la protecció en un instrument per a separar-lo del català, no.” La iniciativa coincideix amb unes altres decisions del govern insular que han estat criticades per haver afeblit la llengua. Entre aquestes, hi ha el reglament que permet de progressar professionalment al Consell sense acreditar el nivell de català corresponent i la decisió de suprimir el domini “.cat” de les webs institucionals i mantenir-hi únicament el “.es”.
