16.06.2019 - 21:50
|
Actualització: 17.06.2019 - 08:44
Hong Kong és una ciutat on el transport públic té una targeta gairebé universal. Tothom fa servir l’Octopus per a anar de punta a punta amb el metro, l’autobús o el ferri. De fet, també permet de comprar a botigues i fer tota mena de gestions d’una manera senzilla. Per entrar al metro, per exemple, només s’ha de passar la barrera amb la targeta a la mà o fins i tot dins el moneder. El consum és tan gran que a les estacions pràcticament no hi ha expenedores de bitllets.
Per això, aquesta setmana, les imatges de les estacions col·lapsades de joves que volien comprar bitllets han causat tant estupor. Enmig dels forts enfrontaments amb la policia xinesa per la llei d’extradició, els joves d’Hong Kong han fet circular tot un catàleg de regles contra la repressió digital. La primera: compreu el bitllet de metro individual i amb monedes per no deixar rastre d’on éreu.
La targeta Octopus registra cada vegada que algú entra al metro i, per tant, pot servir per a demostrar que aquella persona era en una hora determinada en un punt concret. Comprar amb targeta un bitllet de metro tindria el mateix efecte. Però comprar-ne un d’un sol viatge amb monedes, a l’antiga, inhabilita la possibilitat de ser situat en cap punt concret i en cap moment concret.
La consigna ha corregut després d’haver-se sabut que la policia havia detingut alguns activistes coneguts i que els havia ensenyat les dades del seu Octopus que certificaven que en el moment de les detencions eren on hi havia hagut incidents.
Telegram contra Whatsapp
Les mesures que han fet córrer els manifestants a Hong Kong inclouen també modificacions a l’ús dels mòbils. Així, com va passar a Catalunya el 2017, s’ha fet una crida en massa a obrir comptes de Telegram i a no fer servir Whatsapp. Casualment o no, dijous Telegram va reportar un atac en massa provinent de la Xina, que va vincular clarament a la situació d’Hong Kong.
La llista de mesures proposades als manifestants ha inclòs també d’anul·lar els serveis de localització dels telèfons o no utilitzar serveis de mapes, com els de Google. Un grup de voluntaris també va engegar una xarxa VPN perquè qui volgués pogués emmascarar la posició geogràfica i fes veure que era en un altre país.
Dos milions al carrer
Dos milions de persones han col·lapsat aquest diumenge de nou la ciutat en la que ja és la més gran protesta de la història de la ciutat. Aquesta nova manifestació ja ha reclamat de manera directa la dimissió de la cap de govern, pro-xinesa, Carrie Lam. En un gest completament inusual Lam va demanar perdó per la tramitació de la llei d’extradicció tot just unes hores abans de la nova manifestació.
Des de dimecres passat la ciutat viu en un estat d’efervescència, cinc anys després de que la revolució dels paraigües hagués desencadenat un fort moviment democràtic i per la independència de la ciutat que ha estat durament repressaliat pel govern pro-xinés.
Precisament un dels líders del moviment democràtic, Joshua Wang, ha estat posat en llibertat aquest mateix dilluns, després d’haver complert la meitat de la condemna que li havia estat imposada.
Hello world and hello freedom. I have just been released from prison. GO HONG KONG!! Withdraw the extradition bill. Carrie Lam step down. Drop all political prosecutions!
— Joshua Wong 黃之鋒 (@joshuawongcf) June 17, 2019
La mort d’un jove en circumstàncies no aclarides durant la manifestació de dissabte ha provocat una onada d’emoció i el lloc on va ser trobat mort s’ha omplert de flors i homenatges. La policia nega que la mort tingui a veure amb un incident amb ella però els manifestants afirmen que va ser així.
L’alerta pel Xinjiang
Els ciutadans d’Hong Kong tenen un nivell de llibertat d’expressió més alt que no els de la Xina i no es troben amb la saturació de la vigilància del continent, però la restricció de les llibertats que la Xina hi va imposant ha aixecat una gran alerta, sobretot quan en els recents judicis dels dirigents de la protesta del 2014 també s’han fet servir vídeos i dades digitals per a ajudar a definir condemnes.
Bruce Lui, professor de periodisme de la Universitat Baptista d’Hong Kong, ha declarat a Hong Kong Free Press que la consciència sobre la seguretat ha augmentat, atesa l’extensió de la tecnologia de vigilància ‘omnipresent’ de la Xina i l’ús generalitzat del reconeixement facial i mètodes de rastreig. Especialment ha crescut al Xinjiang, on el govern xinès ha desplegat una xarxa de control informàtic de tota la població, predominantment musulmana.
‘Aquests últims anys la seguretat nacional s’ha convertit en una qüestió urgent per a Hong Kong amb relació a la Xina. Les lleis d’Hong Kong poden tenir limitacions, però la Xina només necessita fer servir la seguretat nacional per a superar-les’, ha dit Lui.
