Més que còmoda victòria del primer ministre britànic, Boris Johnson, al Regne Unit. El partit conservador ha aconseguit una folgada majoria absoluta amb 365 representats a la Cambra dels Comuns i el vist-i-plau per a acomplir el Brexit abans del 31 de gener. Per trobar una victòria similar dels tories cal remuntar-se al 1987, quan Margaret Thatcher va guanyar per darrera vegada les eleccions.

El gran derrotat de la nit és el cap de l’oposició, Jeremy Corbyn, que ha perdut gairebé seixanta escons i ha deixat els laboristes amb el pitjor registre en més de quaranta anys, només 203 representants. Corbyn ha assegurat que la polarització que ha causat el Brexit ha perjudicat el laborisme i ha anunciat que no pensa capitanejar el partit en les pròximes eleccions.

El mapa electoral és el següent.

D’una altra banda, l’independentisme escocès ha recuperat bona part dels escons que havia perdut a les eleccions del 2017 i s’ha imposat pràcticament a totes les circumscripcions. L’SNP ha aconseguit 48 escons —més del 80% en joc a Escòcia—, cosa que reforça la posició de Nicola Sturgeon amb vista a un segon referèndum.

‘Boris Johnson té un mandat per treure Anglaterra de la Unió Europea però ha d’acceptar que jo en tinc un per donar a Escòcia una alternativa per al seu futur’, ha declarat la primera ministra escocesa. ‘Escòcia ha enviat un missatge molt clar: no volem un govern de Boris Johnson i no volem marxar de la UE’, ha afegit.

La líder del partit liberal demòcrata, Jo Swinson, no ha pogut revalidar el seu escó a Dunbartonshire East (Glasgow). El seient se l’ha quedat l’SNP per menys de 200 vots. Ara fa un mes, Swinson s’havia postulat com a nova primera ministra com a contrapès de Johnson i Corbyn.

Al Nord d’Irlanda per primera vegada s’ha escollit més diputats republicans que unionistes. El Partit Unionista Britànic ha estat el més votat però només ha aconseguit vuit escons. De fet, el seu líder a Westminster, Nigel Dodds, s’ha quedat sense seient. El Sinn Féin ha aconseguit set escons i l’SDLP dos. L’últim diputat se l’ha emportat el partit centrista AP.

A Gal·les, el Plaid Cymru ha mantingut els quatre escons. Els laboristes s’hi han imposat amb 22 diputats, 6 menys que ara fa dos anys. Els tories han millorat resultats i n’han aconseguits 14.

Eleccions avançades pel Brexit

Boris Johnson va avançar eleccions després de perdre la majoria a la Cambra dels Comuns i no poder aprovar un acord de sortida de la Unió Europea. El primer ministre, que va assumir el càrrec després de la dimissió de Theresa May, va demanar als electors una majoria per complir el Brexit i acabar el blocatge.

A més, ha comptat amb l’ajuda del Partit del Brexit de Nigel Farage, que no ha volgut disputar-li el lideratge a les zones on es presentava, de manera que ha afavorit que guanyés els escons en un sistema electoral majoritari que premia el candidat que queda primer en cada circumscripció.

El laborista Jeremy Corbyn va prometre de renegociar l’eixida britànica amb la Unió Europea i convocar un segon referèndum amb l’opció de mantenir-se al club comunitari sobre la taula. La promesa d’aquesta segona votació, que havia estat una petició habitual dels activistes partidaris de romandre a la UE, sembla que no ha convençut la majoria dels votants. De fet, hi ha hagut zones tradicionalment laboristes que han optat per Johnson per la seva promesa de complir el Brexit.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.