30.06.2026 - 21:40
No sé exactament en quin moment la modernitat em va passar al davant fent llums. Jo devia buscar les ulleres perquè, quan vaig aixecar el cap, tot tenia un nom en anglès, una coreografia i un filtre. I sempre hi havia algú que començava la frase amb un: “Sabies que…?”
O potser va ser quan vaig descobrir que, del ganxet, en diuen crochet. Perdona? Crochet? Això no és allò que feia l’àvia amb una agulla i un cabdell mentre escoltava la ràdio? Ara resulta que si fas un cobertor de quadrets de colors no fas ganxet: fas crochet. I ja està: has passat de fer una labor a generar contingut.
A mi em diuen boomer. I jo, sincerament, quan sento boomer penso en una marca de xiclet. Boomer de maduixa, Boomer de menta… i ara, segons que sembla, Boomer de senyora que pregunta: “Perdona, això on s’ha de clicar?”
Tampoc vull trepitjar cap ull de poll. Que cadascú faci allò que vulgui. Hi ha gent que fa contingut seriós, útil i fins i tot necessari. Gent que explica salut, llibres, història, cuina, llengua, drets, ciència, criança o economia domèstica. Gent que hi posa talent, temps i generositat. I això és maco.
Ara, també hi ha l’altra cara. La cara que et fa dir “això no ho hauria de mirar” just abans de continuar mirant. Perquè TikTok és aquell lloc on pots començar veient un vídeo sobre la manera de fer la declaració de la renda i acabar, set minuts després, mirant una persona rebentant grans amb una solemnitat de neurocirurgià. I tu, allà, amb el mòbil a dos pams de la cara, fent cara de fàstic, però sense apartar la mirada.
I tots els vídeos comencen igual. El “Sabies que…” és una trampa meravellosa. Perquè ets una persona adulta, amb criteri, amb coses a fer. Però algú et mira fixament a la càmera i et diu: “Sabies que hi ha una manera correcta de desar els mitjons?” I tu t’hi quedes. Perquè, és clar, i si fa tota la vida que deses els mitjons malament? I si aquest era el motiu de tots els meus problemes?
Això enganxa de TikTok: que una cosa absurda, al cap de vint segons, ja et sembla necessària. Veus un senyor rentant la mampara i penses: “Quina exageració.” Dos vídeos després, ja investigues l’anticalç com si preparessis unes oposicions. El fenomen de la gent que es passa el dia endreçant també mereix una tesi doctoral. Jo endreço la casa quan ve visita. Ara hi ha gent que endreça perquè ve l’audiència. I no endrecen com nosaltres, no. Ells buiden pots dins d’uns altres pots, etiqueten el pot del pot, dobleguen els draps com si fossin diplomes universitaris i omplen la nevera amb begudes alineades per colors.
I què me’n dieu, dels unboxings? Obrir capses. Abans, quan arribava un paquet a casa, el problema era que no sabies on havies deixat les tisores. Ara el paquet és el contingut. El producte és secundari. El moment gloriós és fer “crac” amb el cartró, treure’n el paper de seda, mirar a càmera i dir: “No estava preparada per a això.” Com si cada paquet fos la nit de Reis, però sense sorpresa i pagat per tu.
També hi ha el “m’ho acabo de comprar i ho necessites”. És una frase perillosa, perquè sembla que TikTok entri a casa, t’agafi la targeta de crèdit i et digui: “Vinga, aquest organitzador transparent és just allò que et faltava.” I compres l’organitzador. I després compres una capsa per a guardar els organitzadors. I després necessites un vídeo per a explicar com organitzes els organitzadors. I així neix una civilització.
I els horòscops? Els horòscops de TikTok tenen una seguretat admirable. La persona mira a càmera, posa cara de saber coses de l’univers i et diu: “Aquest missatge és per a tu.” I tu, que no creus en res fins que et convé, penses: “A veure què dirà.” Perquè, una mica, ens agrada creure que l’univers ens parla. Encara que sigui amb una frase tan àmplia que hi caben un escorpí, un capricorn i mig veïnat.
I, mentrestant, l’algorisme ens coneix més bé que nosaltres mateixes. Mires dos vídeos de plantes i ja et tracta com si fossis responsable d’un jardí botànic. Mires una recepta amb carbassó i et diu: “T’agrada el carbassó. Ets carbassó. Benvinguda a CarbassóTok.” Mires una persona com fa ganxet i al cap de cinc minuts ja ets en una comunitat internacional de bufandes, ninots de llana i senyores de vint anys que diuen “aquest patró és molt fàcil” mentre creen una armilla que sembla dissenyada per Dior.
El problema no és TikTok. El problema és que TikTok és un mirall amb filtre. Ens ensenya les coses millors, les pitjors i les més enganxoses de nosaltres. La nostra curiositat, la nostra mandra, la nostra creativitat, les nostres ganes d’aprendre i també aquesta capacitat misteriosa de mirar com endrecen un armari com si fos una posta de sol a l’Empordà.
TikTok no és el dimoni. Té coses molt útils i coses molt estranyes. És una fira. Hi ha parades que t’ensenyen alguna cosa, parades d’horòscops, parades de ganxet i parades que no saps ben bé per què t’has quedat mirant. Tu tries on t’atures. O això penses, perquè l’algorisme també té opinió.
I si per dir això sóc boomer, doncs mira, que sigui de maduixa. Però deixeu-me conservar una petita rebel·lia: continuaré dient-ne ganxet. Crochet deu ser molt modern, però el ganxet té una cosa que TikTok encara no ha pogut copiar: sona a casa, a paciència i a l’àvia fent cadeneta.
Mirar TikTok amb ulls de boomer, al capdavall, potser vol dir assumir una evidència incòmoda: l’algorisme no sols ens distreu, sinó que també educa la nostra atenció, orienta el nostre consum i ens acostuma a una mirada cada vegada més ràpida i menys exigent.
