23.07.2021 - 12:34
|
Actualització: 23.07.2021 - 12:39
El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha fet públic l’últim vot particular que quedava contra la sentència que va declarar inconstitucionals les principals restriccions del primer estat d’alarma. Juan Antonio Xiol va ser un dels cinc magistrats que va votar en contra de la resolució, aprovada per sis vots a cinc. Al seu text conclou que els seus companys han donat una solució incorrecta al problema que es plantejava, perquè no han aconseguit adaptar el text constitucional a la situació, i han emès una sentència “que si es porta als últims termes, pot produir efectes greument pertorbadors en l’aplicació de les mesures que caldrà adoptar en el futur per provar de limitar els efectes de la pandèmia”.
Voto particular que formula el magistrado Juan Antonio Xiol Ríos a la sentencia dictada en el recurso de inconstitucionalidad número 2054-2020 https://t.co/eFczYuzHrT pic.twitter.com/dCvelIXGO6
— Tribunal Constitucional de España (@TConstitucionE) July 23, 2021
Segons Xiol, això és fruit del fet que el tribunal té tendència a una concepció essencialista del dret que busca continguts inamovibles delimitant a priori els drets fonamentals, i que per contra “rebutja posicions constructives que predominen al món jurídic contemporani”.
“Crec que les posicions essencialistes, degradades fons a l’extrem del formalisme, s’han ensenyorit del Tribunal Constitucional fins a posar en dubte aspectes bàsics de l’estat de dret”, conclou.
Xiol recorda als seus companys que el Tribunal Europeu dels Drets Humans ja els ha corregit en ocasions semblants, i cita entre altres exemples la condemna a Jaume Roura i Enric Stern per cremar una fotografia del rei, que va comportar un condemna a Espanya per vulneració de drets.
Segons Xiol, malgrat aquestes correccions del Tribunal Europeu dels Drets Humans al Tribunal Constitucional, els magistrats han seguit actuant com si res, i per a ell “és difícil no sentir certa fatiga intel·lectual davant la deriva del Tribunal“.
A la seva argumentació jurídica, contràriament a la majoria, Xiol defensa que el govern espanyol optés per l’estat d’alarma, i no el d’excepció. En primer lloc perquè l’estat d’excepció es pot aplicar per un màxim de seixanta dies i és improrrogable.
En segon lloc perquè mentre que sota l’estat d’alarma els ciutadans “coneixen prèviament en quina mesura es limiten els seus drets”, sota l’estat d’excepció “aquestes limitacions depenen de l’apreciació dels agents de l’autoritat”.
D’aquesta manera, segons Xiol, si s’apliqués la sentència i calgués declarar l’estat d’excepció davant la pandèmia es concedirien “potestats exorbitants a les autoritats governatives” i el ciutadà no només no podria saber l’àmbit de llibertat que perd, sinó que tampoc podria invocar les normes constitucionals que garanteixen els drets restringits, perquè estaria suspesa.
