La magistrada del TC més favorable a la immersió s’aparta de la sentència sobre el 25%

El ple del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha acceptat l’abstenció de la magistrada progressista Laura Díez en la decisió sobre el recurs de Vox contra el decret del govern que esquivava l’aplicació del 25% de castellà a les aules. Díez és la magistrada del TC més favorable a la immersió. L’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) en va demanar la recusació per una qüestió d’inconstitucionalitat.

Laura Díez va demanar d’abstenir-se de la resolució dels recursos que afecten la llei i el decret llei de la Generalitat sobre l’ús de les llengües oficials a les escoles catalanes. Ho va demanar després de la petició de recusació de l’AEB. Avui el ple ha aprovat l’abstenció del recurs presentat per Vox contra el decret de la Generalitat 6/2022 que fixa els criteris dels projectes lingüístics dels centres educatius. De fet, el recurs de Vox no es va admetre el 16 de novembre del 2022, però es manté viu el recurs de súplica de la formació de Santiago Abascal.

Segons l’AEB, Díez era membre del Consell de Garanties Estatutàries i va participar en els dictàmens sobre la proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i del decret sobre els criteris per elaborar els projectes lingüístics dels centres.

El TC refusa el recurs de Vox contra un decret anticrisi del govern

El TC també ha refusat “per manca de legitimació” el recurs d’inconstitucionalitat de Vox contra el decret llei de la Generalitat 4/2022, del 5 d’abril, de mesures urgents a l’àmbit tributari i financer. Els magistrats addueixen que quan Vox va presentar el recurs amb les signatures de 51 diputats del grup al congrés espanyol (pel cap baix, n’hi ha d’haver 50), dos havien deixat de ser-ho. La conservadora Concepción Espejel ha emès un vot particular contra aquesta decisió.

Vox va recórrer contra el decret de la Generalitat de mesures urgents en l’àmbit tributari i financer per pal·liar els efectes econòmics de la guerra d’Ucraïna. Entre més mesures, el decret congelava les tarifes de l’impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica, augmentava l’impost sobre la producció d’energia elèctrica a instal·lacions que incideixin en el medi i facilitava l’accés al finançament a les pimes i autònoms del sector agrari i pesquer.

Recusació contra l’ex-ministre Juan Carlos Campo

Els magistrats també han aprovat la recusació de l’ex-ministre Juan Carlos Campo en els recursos contra la decisió de la presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, de no sol·licitar un informe sobre els indults als dirigents independentistes i de permetre els acataments alternatius de diversos diputats del congrés, a més d’algunes lleis del govern de Pedro Sánchez. Per contra, el ple ha refusat l’abstenció de la conservadora Concepción Espejel per participar en la deliberació del recurs del PP contra la llei de l’avortament del 2010.

Campo tampoc no podrà participar en la deliberació sobre els recursos per la decisió de Batet de refusar la petició del PP de demanar informes i documents que integraven els expedients d’indult dels condemnats pel procés, ni tampoc en el recurs de l’ex-diputat de Podem Alberto Rodríguez contra la decisió de Batet de deixar-lo sense escó quan va ser condemnat per atemptat contra l’autoritat.

Espejel haurà de participar en el debat de l’avortament

El president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va incloure en el ple d’aquesta setmana la deliberació del recurs que el PP va presentar fa tretze anys contra la llei de l’avortament del 2010. El primer debat ha estat sobre la petició de la conservadora Concepción Espejel d’apartar-se de les deliberacions perquè va ser membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que va emetre un informe sobre aquella llei.

El PP havia demanat que s’apartessin del recurs tres magistrats progressistes (Juan Carlos Campo, Immaculada Montalbán i el president, Cándido Conde-Pumpido) i la conservadora Espejel. Aquesta última és l’única que havia demanat explícitament de no formar part de les deliberacions.

El TC entén que Espejel ha de participar en les deliberacions perquè ja fa més de dotze anys que va emetre aquell criteri jurídic, i perquè aquell informe jurídic no feia referència a la llei que finalment es va aprovar a les corts. A més, addueix que les tasques preparatòries d’aquell informe no van menar a l’aprovació de cap dictamen i que el seu contingut no va ser traslladat al govern espanyol.

Admès a tràmit el recurs de Vox contra la llei de memòria democràtica

El TC també ha acordat d’admetre a tràmit el recurs presentat per Vox contra la llei de memòria democràtica del govern de Pedro Sánchez. L’admissió a tràmit és obligada si no hi ha defectes formals, i no implica pas cap posició dels magistrats.