Madrid ens talla informació, per què?

  • Des del primer de maig l'AIReF ha deixat de publicar l'indicador de seguiment en temps real del PIB català... quan creixia més que la mitjana espanyola

Jordi Goula
26.05.2018 - 22:00
VilaWeb

Sense una bona estadística, sense un coneixement com més exacte possible de la realitat, és difícil fer res més que concloure i prendre decisions a cegues. Els científics ho saben des de temps immemorial. En economia, la cosa és més recent i, com a ciència social, les certeses al 100% no existeixen i les veritats no són immutables. Però fins i tot acceptant aquesta dificultat més gran, no hem de deixar d’exigir que siguin millors cada dia. L’arsenal estadístic de Catalunya dista molt de ser el que ens cal tot i el bon fer de l’Idescat. Per això, no és cap bona notícia haver perdut la informació que es desprèn d’un seguiment bastant exacte de l’evolució del PIB, pràcticament en temps real. És l’indicador anomenat Midpred_Cat, que l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) va començar a publicar el 30 de novembre de 2017 per a Catalunya. És una derivada de l’indicador Midpred, que s’elabora de l’abril del 2015 ençà per seguir el PIB del conjunt de l’economia espanyola.

Des del desembre fins a final d’abril hem seguit l’evolució de tots dos indicadors, un exercici molt interessant, perquè permetia establir una comparació gairebé en temps real entre l’evolució del PIB de Catalunya i Espanya. Doncs bé, a principi de maig s’ha deixat de publicar l’estimació de Catalunya. L’explicació que n’ofereix el web, al meu parer, sincerament, no em sembla suficient. Els he demanat si hi havia cap motiu més, però no n’he rebut cap resposta.

Recordem que l’AIReF és un organisme independent de control fiscal creat el 2013 pel govern espanyol, a iniciativa de la Unió Europea i com a desenvolupament d’un mandat constitucional. En el seu web, afirma que actua ‘amb plena independència orgànica i funcional en el desenvolupament de la seva activitat i per al compliment de la seva finalitat. Aquesta independència és la condició necessària per a l’èxit de la seva missió. Ni el president, ni els membres dels òrgans de l’AIRef ni la resta de personal poden sol·licitar o acceptar instruccions de cap entitat pública o privada’. A més, ‘l’AIReF entén la transparència com el compromís de proporcionar obertament, clara i amb temps als ciutadans tota la informació rellevant sobre els seus informes, opinions i estudis i també sobre els seus fonaments’.

Reteniu aquesta autoafirmació d’independència i de transparència i fixeu-vos en el paràgraf explicatiu de la causa del cessament de la publicació penjat al maig al web: ‘Els esdeveniments que van tenir lloc a Catalunya a final de l’any passat van fer aconsellable el desenvolupament d’un indicador en temps real de la seva activitat econòmica. Amb vista a la informació conjuntural més recent, sembla que s’hagin descartat els pitjors escenaris associats a l’augment de la incertesa. Per això l’AIReF considera suficient el seguiment trimestral de l’activitat econòmica de Catalunya i de la resta de les comunitats autònomes proporcionat per Metcap sota un marc plenament objectiu i homogeni’.

És a dir, ara rebrem la dada del PIB estimat de l’AIReF, no pas en temps real, sinó un cop al trimestre, com la resta de les comunitats autònomes. És curiós, perquè el mes de novembre, en la presentació del nou indicador per a Catalunya, la institució no parlava de temporalitat i deia textualment: ‘Es presenta un model per al seguiment conjuntural del creixement del PIB trimestral de Catalunya amb la finalitat de disposar d’una mesura temps real de l’evolució i del possible impacte de desenvolupaments idiosincràtics a la comunitat autònoma’.

Al marge del misteri que envolta la idea dels ‘desenvolupaments idiosincràtics’, a mi, em ballen moltes preguntes al cap. Per exemple, l’AIReF continuarà fent aquest càlcul internament? La cosa més lògica és que sí, després de la inversió en l’arrencada del model (molt complex, tot sigui dit), car actualitzar-lo és relativament senzill. Si és així, per què es deixa de publicar? Tenien previst utilitzar-lo només set mesos? Com lliga aquesta decisió amb el ‘compromís de proporcionar als ciutadans tota la informació rellevant sobre els seus informes’? Vet aquí un seguit de coses que no podrem saber.

Però en resta la pregunta del milió: per què les dates d’inici i final són les que són? És curiós el dia en què es fa públic, hores després d’haver-se conegut la forta caiguda de l’índex de comerç minorista a Catalunya corresponent al mes d’octubre, que té un pes molt important dins el nou indicador Midpred. Per aquest motiu en motiva una fortíssima caiguda, fins al punt que, d’un creixement estimat del 0,8% per al quart trimestre a Catalunya, es passa d’un dia a l’altre al 0,5% intertrimestral. Patapam! S’escampa la dada inaugural i de seguida els mitjans de comunicació ho atribueixen a la por existent entre consumidors i empreses després dels fets de l’1-O. Recordem quin era l’ambient mediàtic aquells dies de final de novembre en què nomes es parlava de la fugida d’empreses, de l’enfonsament del consum i de la inversió i de la deserció del turisme. La dada de l’AIReF va ser la cirereta del pastís, de la qual ‒segur que ho recordeu‒ es va fer ús i abús.

La veritat és que després, amb el pas de les setmanes i l’actualització dels diferents indicadors que el componen, el Midpred Catalunya va anar recuperant-se del sotrac i al gener ja donava una estimació per al quart trimestre del 0,8% intertrimestral, que s’ajusta a l’avenç del PIB que vam saber un mes i mig després, el 15 de març, publicat per l’Idescat. Per tant, malgrat l’ús interessat que pogués haver-se fet en un primer moment –la presentació el dia de la forta caiguda‒ s’ha comprovat que el model era útil per a fer el seguiment continu de l’activitat. A més, no en tenim cap més.

Doncs bé, atenció!, s’escau que a partir de gener, a l’estimació per al primer trimestre del 2018, els PIB de Catalunya i Espanya caminen molt igualats. I així arribem al 27 d’abril, que és l’última actualització que es fa de l’indicador català. Què passa?, a Catalunya, el creixement estimat era aquest dia del 0,79% ‒en alça‒ i a Espanya, del 0,73% ‒a la baixa. Dies després, el 7 de maig, l’Idescat informava, efectivament, que el PIB català creixia al 0,8% el primer trimestre i l’INE parlava d’un 0,7% per a Espanya. El Midpred ho havia encertat …

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat. És simple casualitat això de les dues dates, la d’inici i la de final? No hi ha cap interès que es pugui seguir comparant en temps real què passa a Catalunya i Espanya? Potser els ‘desenvolupaments idiosincràtics’ de Catalunya han tingut menys impacte negatiu que no esperaven? Potser és que no s’ajusten els números positius catalans al missatge oficial ‒menys positiu‒ que habitualment es dóna?… Tot són conjectures, però és realment lamentable que ens hagin deixat sense una eina útil per a resseguir el dia a dia de l’economia catalana i que, tot sigui dit, hem contribuït a pagar…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any