Madrid desborda l’ocupació de les seves UCI

‘La nostra estratègia sanitària funciona.’ Per estrany que pugui semblar, aquestes paraules són de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, pronunciades només fa quatre dies, en plena oposició a acceptar les restriccions pactades amb el govern espanyol. La dirigent del PP es negava a veure com la nova normativa només s’aplicaria sobre les principals ciutats de la Comunitat de Madrid, esdevenint, ara també a ulls del govern de Sánchez, el punt negre de l’estat espanyol.

A partir d’avui, Alcalá de Henares, Alcobendas, Alcorcón, Fuenlabrada, Getafe, Leganés, Madrid, Móstoles, Parla i Torrejón de Ardoz tindran la mobilitat restringida per reduir tots els indicadors, alguns dels quals estan descontrolats. És el cas del risc de rebrot, que voreja els 800 punts, o la incidència, que en alguns municipis de la comunitat arriba als mil casos per cada cent mil habitants.

Però l’indicador que més preocupa és el que fa referència a l’ocupació de les UCI, la punta de l’iceberg de la crisi sanitària que hi ha a Madrid. De fet, a molts hospitals aquesta ocupació ja ha estat sobrepassada. És el cas de l’Hospital Universitari de Getafe, que habitualment té una UCI preparada per a vint-i-vuit llits. Ara mateix, ja en té trenta-vuit, vint-i-quatre dels quals ocupats per pacients de la covid-19. Tots aquests nous llits s’han hagut d’habilitar en les unitats de reanimació, d’unitat coronària i de cremats, una situació que repercuteix directament sobre la resta de pacients que no tenen coronavirus.

‘Som en un punt de saturació hospitalària? Sí. Van baixant els ingressos, però ara mateix més de la meitat dels llits d’UCI són ocupats per pacients de la covid-19. I això vol dir que no es poden fer servir per a altres pacients’, diu Yolanda Cabrero, anestesista de l’hospital getafenc i delegada sindical. Explica a VilaWeb que el problema no rau a habilitar nous llits d’UCI, ‘perquè sempre es poden instal·lar respiradors i monitors’, sinó que aquests llits es perden per a altres pacients. Mentre es puguin habilitar nous llits destinats a cures intensives, no caldrà prioritzar quins pacients poden passar o no a l’UCI, una situació en la qual sí que es troben altres hospitals.

Per una altra banda, perquè aquests nous llits d’UCI funcionin com cal, hi ha d’haver una planificació i una ampliació de personal que no s’ha fet. En el seu cas, com a anestesista que és, Yolanda Cabrero ha hagut de dedicar-se a donar suport a les unitats de cures intensives perquè ja no donen l’abast. ‘El més frustrant no és que estiguem sobrepassats, sinó que hàgim arribat a aquesta situació després del que ens va tocar viure a l’abril’, afegeix Cabrero

El cas de l’Hospital Universitari de Getafe és tan sols un dels seixanta-un que hi ha a tota la Comunitat de Madrid entre públics i privats. Un col·lectiu de metges de la Comunitat de Madrid que calcula diàriament els ingressos de tots els centres madrilenys, assenyalava el 29 de setembre que l’ocupació de les UCI ja era del 121%. Als hospitals públics era del 105% mentre que als privats, tan sols del 42%.

Aquesta xifra contrasta amb la que dóna el Ministeri de Sanitat espanyol. Sosté que la saturació de l’UCI de Madrid, a 2 d’octubre, és del 42,61%, amb un total de 513 pacients. Si mirem aquesta xifra fa una setmana, l’ocupació era del 38% i 442 ingressats, un increment gens menyspreable. Però, per què varien tant aquestes xifres? L’explicació la trobem en la interpretació de què es considera un llit d’UCI, tal com va denunciar recentment l’epidemiòleg madrileny i professor de Harvard Miguel Hernán.

Les xifres oficials, les que dóna el ministeri, compten com a llit d’UCI qualsevol llit en què es pugui instal·lar un respirador, de manera que el nombre d’ingressats a cures intensives a Madrid és superior al nombre de llits per a cures intensives que hi ha a cada hospital. Com ens explicava abans Cabrero, l’Hospital Universitari de Getafe té una Unitat de Cures Intensives de vint-i-vuit llits. Però arran de la pandèmia han hagut d’instal·lar deu llits més que van en detriment del funcionament habitual dels hospitals. Com a resultes d’això, alguns hospitals han reconegut que consideren de suspendre algunes cirurgies programades.