Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

L’Audiència espanyola jutjarà a partir d’avui dotze independentistes gallecs militants de les organitzacions Ceivar i Causa Galiza, que acusa de pertinença a organització criminal i enaltiment del terrorisme. La fiscalia demana als acusats penes de quatre anys a dotze anys de presó, que sumades arriben fins a cent dos anys, i alhora demanen a les dues entitats que es dissolguin.

El llenguatge utilitzat per la fiscalia i el jutge instructor a les acusacions recorda el que es feia servir per a uns altres moviments independentistes. La diferència és que, en aquest cas, mai no hi ha hagut cap víctima mortal. Tot parteix d’una sentència del Tribunal Suprem espanyol del 2014 que assenyalava que Resistència Gallega era una organització terrorista, i d’aquí va derivar l’operació Jaro I i II, que ha dut aquests independentistes al banc dels acusats. Aquesta presumpta organització no ha estat mai reivindicada per ningú. El nacionalisme gallec considera que això és una operació per a inflar accions dutes a terme per extremistes, sense cap mena d’estructura ni coordinació i que tot plegat serveix perquè els serveis d’intel·ligència espanyols puguin assenyalar un enemic.

Resistència Gallega, la insòlita organització armada que no reivindica ningú

Segons la fiscalia, el delicte dels dotze investigats és haver participat en manifestacions, gestionar comptes de Facebook, tenir cartells i elaborar manifests en suport als membres de Resistència Gallega. ‘Són acusats d’haver proclamat públicament la seva simpatia per persones en concret, res més’, explica Elvira Souto, que forma part d’Esculca, un observatori de drets i llibertats de Galícia que va publicar un document en què es resumeix la vulneració de drets que es produeix en aquest procés judicial.

A l’operació Jaro I, el 2015, es van detenir nou persones de Causa Galiza, una organització política independentista. Entre les activitats delictives que observa la fiscalia, previ informe de la Guàrdia Civil, hi havia la celebració dels Màrtirs del Carral, que commemora l’afusellament de dotze militars gallecs el 1846, després de revoltar-se contra el president Ramón María Narváez. ‘És com si commemores la mort del president Macià a Catalunya, és un fet històric conegut de sobres que s’estudia i es commemora a les escoles’, afegeix Souto.

La insistència de la Guàrdia Civil era trobar contactes entre Causa Galiza i Resistència Gallega, encara que fos a través d’actes, manifestacions o proclames. El seu líder, Joám Peres, que s’enfronta a una petició de dotze anys de presó, ho resumeix així: ‘Han estès a Galícia el model “Tot és ETA” que s’aplicava al País Basc. Primer és ETA, després l’associació de presos i al final el cercle de veïns del teu poble.’

De fet, el panorama era més cru per a Peres i els altres vuit independentistes de Causa Galiza, perquè l’Audiència va començar a investigar-los per pertinença a grup armat, tot seguint la teoria que eren el ‘braç polític’ de Resistència Gallega. En conseqüència, l’organització va ser suspesa de facto durant un temps, fins que quatre anys més tard els acusats van deixar de ser investigats per pertinença a organització terrorista.

La cosa no va pas acabar aquí, perquè el 2017 es va dur a terme la segona part de l’operació Jaro. La Guàrdia Civil va detenir tres activistes més que ‘ocupaven llocs de direcció’ dins l’organització Ceivar i ‘dirigien un entramat d’enaltiment i justificació de l’activitat de l’organització terrorista Resistència Gallega’. Ceivar és un organisme antirepressiu que es preocupa de la situació judicial i penitenciària dels qui són perseguits per idees polítiques independentistes i per això feien actes i mantenien contacte amb els sentenciats de Resistència Gallega.

Entre les proves aportades a l’Audiència hi ha actes i expressions que les defenses al·leguen que formen part de la llibertat d’expressió, de manifestació, d’associació, de reunió i fins i tot de participació i pluralisme polític. Heus ací una prova de la Guàrdia Civil contra els activistes de Ceivar: ‘Participació activa als actes relacionats amb l’independentisme gallec i la commemoració de diferents efemèrides de l’àmbit nacionalista radical com ara el Dia de Galícia, el Dia de la Pàtria Gallega o el Dia Internacional dels Presos Polítics.’ O aquesta: ‘Ús del seu entramat comunicatiu per difondre públicament els comunicats del col·lectiu de suport als presos de Resistència Gallega, i cartes i escrits als seus membres a la presó.’

Per tot això, el ministeri fiscal sol·licita cent dos anys de presó per a tots els acusats i demana la dissolució de les dues organitzacions, tant Ceivar com Causa Galiza. ‘Com s’ha d’il·legalitzar una associació política? Això és horrible, és una bogeria. Són entitats que actuen dins la llei i fent ús de la llibertat ideològica’, diu Elvira Souto. Portaveus de Causa Galiza denuncien que el document de la fiscalia ‘evidencia un greu salt qualitatiu en la persecució de la independència políticament organitzada’ i equipara aquesta ‘pràctica repressiva’ als fets que han succeït a Catalunya. Consideren que aquestes acusacions són una ‘decisió político-judicial’ presa dins la ‘crisi més greu del règim neofranquista espanyol dels darrers quaranta anys a conseqüència del procés independentista català‘.

‘Quan no tenen problemes al País Basc i Catalunya, llavors es recorden de Galícia. Hi cerquen grups dissidents i els atribueixen activitats de l’envergadura del terrorisme, encara que no n’hi hagi cap prova. Però com que els informes que elabora la Guàrdia Civil i la policia pesen tant, s’acaba creant un problema que no existeix’, afegeix Souto.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.