Retrat del copríncep Macron al Consell General d'Andorra

Avui es viurà a Andorra una d’aquelles jornades qualificades d’històriques: la visita oficial d’Emmanuel Macron, president de França i copríncep d’Andorra. D’ençà de De Gaulle, tots els presidents de la república francesa han visitat el principat. Macron n’és cap d’estat, juntament –i de manera indivisa– amb el copríncep episcopal, el bisbe d’Urgell, càrrec que actualment deté l’arquebisbe Joan-Enric Vives.

Macron ja era esperat la legislatura passada, però va haver d’ajornar la visita de tan atapeïda que tenia l’agenda. I encara aquesta visita d’avui és més curta que no la que va fer el seu predecessor, François Hollande, el juny del 2014. Hollande va programar dos dies d’actes, mentre que Macron concentra els d’actes en un sol dia. Visitarà les set parròquies andorranes, una tradició que no tots els presidents han respectat. Per exemple, Nicolas Sarzoky.

Els carrers del principat són engalanats i arreu hi ha banderes tricolors. Caldrà veure si es repeteix la calorosa acollida que la població va oferir a Hollande fa cinc anys i que tant va agrair ell, aleshores amb la popularitat sota mínims. A l’entrada de cada un dels set comuns es preveu que s’hi apleguin ciutadans per a saludar-lo, especialment residents francesos. Per ajudar-hi, el govern ja fa uns quants dies que va publicar el decret de tancament obligatori de comerços i de l’administració. La visita, òbviament, és qüestió d’estat.

Tot plegat, enmig d’un enorme dispositiu policíac: 150 agents de policia garantiran la seguretat del copríncep durant l’estada. A més, l’acompanyaran una vintena d’agents francesos. Els dies previs s’ha segellat el clavegueram i s’han rastrejat les zones que trepitjarà el president per a prevenir atemptats.

Andorra la Vella concentra els actes institucionals

La Casa de la Valla, a punt per a rebre la visita d’Emmanuel Macron

El pes de l’estada de Macron serà a la capital, Andorra la Vella, amb una de les imatges de la jornada, que necessita anys per a repetir-se: la recepció de les síndiques i la reunió amb el copríncep episcopal davant la Casa de la Vall, l’antiga seu del Consell General. Ambdós caps d’estat es reuniran uns quants minuts al despatx que la síndica general té a l’antic parlament. Tot seguit Macron presidirà una sessió solemne davant el govern i els vint-i-vuit consellers generals.

D’ací enfilarà cap a la casa museu d’Areny-Plandolit, a Ordino, on dinarà amb el cap de govern i els presidents del grup parlamentari. Un dels pocs moments en què els polítics podran tractar amb Macron dels afers que els neguitegen i dels quals esperen convèncer el president francès.

Macron ja  va sopar amb ells ahir, en l’àpat privat que va presidir davant les principals autoritats polítiques del país al luxós l’hotel de Soldeu on s’ha allotjat. Va arribar a Andorra per carretera, i no amb helicòpter com havia fet Hollande.

De segur que va poder comprovar l’estat de la carretera RN-22, que enllaça el principat amb Foix. Aquests darrers anys ha estat tancada els mesos d’hivern i és motiu de queixa per part dels comerciants del Pas de la Casa. Precisament, la millora de les comunicacions amb l’estat francès i l’impuls del comerç bilateral és una de les prioritats del govern i possiblement avui se’n farà esment.

Emmanuel Macron ,al costat de la síndica Suñé, durant el sopar amb autoritats. Foto: DA

Reforçar el coprincipat i aprofitar el lideratge europeu

Amb la visita de Macron, el govern que encapçala Xavier Espot espera enviar dos missatges clars: la voluntat d’enfortir les relacions amb França –institucionals, econòmiques i socials– i el suport incondicional a la institució del coprincipat, qüestionada aquests darrers anys dins d’Andorra i a fora. Sobretot per l’oposició del copríncep episcopal a la despenalització de l’avortament en els supòsits de violació, malformació del fetus o risc per a la mare.

‘La visita significa la continuïtat del coprincipat. És el moment més tangible que existeix el copríncep francès, que dins el paper de la institució protegeix les relacions internacionals d’Andorra i els seus interessos’, diu Carles Ensenyat, president del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra (DA), principal força parlamentària. Reequilibra també el seu pes amb el del copríncep episcopal, que té moltíssima més presència al principat. Certament, el Palau Episcopal de la Seu d’Urgell és molt més a prop que el Palau de l’Elisi.

D’una manera semblant s’expressen els socis de coalició, els Liberals d’Andorra. El president del grup parlamentari, Ferran Costa, coincideix en la importància de mantenir el model d’estat: ‘Volem que Macron pugui constatar de primera mà, en directe, quin és el sentiment de la ciutadania andorrana. I es doni valor a la figura del copríncep francès.’

Es destaca la voluntat de fer possible el contacte del cap d’estat amb els ciutadans. De fet, l’acte central de la visita serà el discurs que Macron pronunciarà a la tarda a la plaça del Poble d’Andorra la Vella. El discurs del copríncep francès acostuma a ser un suport als principals reptes que encara el govern andorrà en cada moment o una estirada d’orelles, com va fer Sarkozy el 2010 per la manca de cooperació bancària.

Els operaris preparaven ahir l’espai on Macron farà el discurs a la ciutadania

I és aquí on s’espera que brilli l’europeisme macronià i reiteri el suport de França a la negociació que Andorra manté del 2015 ençà amb la Unió Europea per a assolir un acord d’associació. Hom li demana, sobretot, que defensi les particularitats d’Andorra en una negociació que podria posar comprometre el sistema de quotes migratòries vigent al país. Tothom és conscient que el lideratge que exerceix avui dia al continent pot beneficar el país.

Precisament Ciutadans Compromesos, el tercer partit que integra la coalició de govern, seguirà molt de prop què digui el president de França sobre Europa. ‘Macron és un europeista com a president de la república però també és copríncep d’Andorra. La conjugació en una sola persona d’aquestes dues figures hauria de contribuir a l’encaix que respecti les particularitats del nostre país i que abanderi els valors d’Europa’, diu Carles Naudi, el president del grup parlamentari.

A banda les qüestions esmentades, el fet que el president francès viatgi amb part del seu equip podria servir per a agilitar dossiers bilaterals. També podria parlar-se d’una segona visita de Macron, el 2020: la cimera iberoamericana es farà ací i el govern voldria que tant ell com Vives, en tant que caps d’estat, fessin la recepció oficial a la resta de dirigents iberoamericans. Una operació per reforçar la imatge del coprincipat.

Decepció de l’oposició i pressió per l’avortament

La visita del copríncep francès, tanmateix, no ha deixat tothom content. Per bé que celebra la visita i la importància que té, el grup parlamentari de Tercera Via va demanar de reunir-se uns minuts amb Macron, petició que difícilment serà atesa. ‘Crec que és important que el copríncep, com a autoritat andorrana que és, expliqui a Europa què és Andorra. Fer entendre la realitat per assolir unes bones relacions amb Europa’, reivindica el seu dirigent de la formació, Josep Pintat, molt escèptic quant a la negociació amb Brussel·les.

El Partit Socialdemòcrata (PS) també lamenta que no s’hagi volgut possibilitar cap reunió del president francès amb els grups parlamentaris. Els socialdemòcrates consideren que hauria estat una ocasió ‘extraordinària’ per a parlar de la situació del preu del lloguer, la reducció dels anys per a accedir a la nacionalitat, el matrimoni homosexual i la despenalització de l’avortament. ‘DA n’ha fet gairebé una obsessió, d’aïllar el copríncep i donar-li només la seva visió. Perquè al final només hi tindran accés ells per mitjà de les síndiques, els cònsols, el cap de govern…’, lamenta el cap de l’oposició, Pere López. Denuncia que s’hagi volgut deixat fora de l’agenda les qüestions socials.

Precisament, la despenalització de l’avortament també plana sobre la visita. El col·lectiu feminista Stop Violències! ha enviat una carta a Macron en què li demana que es pronunciï sobre aquesta qüestió durant la visita. Afirmen que el copríncep episcopal ja s’hi ha pronunciat ‘mitjançant la por i el xantatge.’ DA considera que es confon el paper del cap d’estat, perquè no es pot pronunciar sobre afers del govern.

Sigui com sigui, l’arquebisbe d’Urgell ha deixat entendre més d’una vegada –de manera més o menys explícita– que si es legalitzés la interrupció voluntària de l’embaràs plegaria. El coprincipat és indivís i, per tant, també hauria de renunciar-hi el copríncep francès. Voldria dir dir adeu a una institució amb més de set segles d’història i renunciar als privilegis que dóna l’aixopluc del president d’una potència mundial.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb