Luxe, propietats i premis: els tentacles tèrbols del Marroc que tenallen el PSOE

Els convidats, degudament vestits i arreglats, fan cua per accedir a la residència de l’ambaixadora del Marroc a Madrid. És a Puerta de Hierro, una de les zones més exclusives de la capital espanyola. Els murs amaguen una mansió d’estil afrancesat amb un jardí extens –la parcel·la fa uns quants milers de metres quadrats– i una piscina.

És 30 de juliol, el Dia del Tron, una de les festivitats més importants del calendari marroquí, en què se celebra l’entronització de Muhàmmad VI. Els rostres de la jet-set madrilenya entren a poc a poc a la mansió. Res a veure amb el que passa a Ceuta, a més de 500 quilòmetres. Allà, desenes de milers de persones –amb el consentiment de les autoritats marroquines– entren a la ciutat per terra i mar.

La situació a Ceuta és caòtica i tensa. La gent s’aglomera pels carrers, parcs i platges. A la mansió de Puerta de Hierro, la gent somriu i gaudeix de l’espai, mentre esperen el discurs de l’ambaixadora, Karima Benyaich. Entre els assistents, no hi falta l’ex-president espanyol Felipe González, un dels grans aliats del règim de Rabat.

González va ser un gran amic de Hassan II, el pare de l’actual monarca, amb qui ha mantingut la relació. L’ex-president espanyol fou un dels pioners dins el PSOE a l’hora de fer costat als interessos del Marroc, especialment en el pla per a subjugar el Sàhara Occidental. En canvi, ha gaudit de vacances a cor què vols a la platja de Jbila, a Tànger, on l’estiu del 2014 va vendre una parcel·la de 5.000 metres quadrats a la família reial de l’Aràbia Saudita. En va percebre uns 2,5 milions d’euros.

Quan era president, González ja es refugiava en el luxe de Tànger amb el beneplàcit del seu amic Hassan. De fet, tal com relata El País, va ser en l’elitista hotel Le Mirage que es va assabentar de la sentència del cas GAL. “És un lloc molt agradable, còmode i discret, no gaire luxós, amb una vista bella i oberta. Podria passar-hi totes les meves vacances d’estiu”, explicava sobre l’hotel, que té habitacions que costen milers d’euros la nit.

González no és l’únic socialista convidat a la celebració del Dia del Tron. Els ministres Fernando Grande-Marlaska i Elma Saiz, finalment, no hi assisteixen per la crisi de Ceuta, però sí que hi ha el ministre d’Agricultura espanyol, Luis Planas, que té vincles més que coneguts amb el Marroc. Hi va ser ambaixador durant sis anys durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i, segons la declaració de béns al congrés espanyol, hi té una casa en propietat. El 2011, va ser condecorat amb Orde d’Ouissam Alauita, en classe excepcional.

Planas és un dels ministres del govern de Pedro Sánchez que va ser espiat amb el programari Pegasus. L’Audiència espanyola va tancar la investigació per la manca de cooperació judicial d’Israel, on té la seu l’empresa NSO Group. Tanmateix, hi ha indicis que l’espionatge –també de Sánchez, Grande-Marlaska i Margarita Robles– el va ordenar el règim de Rabat.

Al jardí de la mansió de l’ambaixadora, entre cares mediàtiques i influents, hi ha més figures del PSOE. Hi ha el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, que també va ser ministre d’Educació amb Zapatero, i el diputat Rafael Simancas. Cap dirigent de pes ha criticat el Marroc per l’incident de Ceuta, més aviat hi ha hagut lloances per la col·laboració i coordinació. Només Robles s’ha sortit una mica de la cleda.

El PSOE, el partit de Muhàmmad VI?

Els tentacles del Marroc dins el PSOE són molt llargs i condicionen l’enfocament de temes importants de la política exterior espanyola. El març del 2022, Pedro Sánchez va consumar un tomb –considerat una traïció pels saharians– pel qual les elits socialistes feia temps que pressionaven. En una carta a Muhàmmad VI, Sánchez va definir el pla marroquí d’autonomia com “la base més seriosa i realista” per a solucionar el conflicte.

Aquest canvi sobre el Sàhara va ser sobtat –va indignar els socis de govern del PSOE, però sense trencar res–, tot i que la Moncloa feia temps que feia equilibris en les relacions amb el Marroc. Gairebé un any abans, el règim de Rabat havia instigat milers de persones a entrar de manera irregular a Ceuta. Era la represàlia per l’assistència sanitària al dirigent del Front Polisario, Brahim Ghali, que havia estat ingressat amb una identitat falsa a Logronyo.

La crisi diplomàtica va costar el càrrec a la ministra d’Afers Estrangers espanyola, Arancha González Laya. El seu lloc el va ocupar José Manuel Albares, una figura molt més afí als interessos marroquins. El seu nomenament va ser celebrat fins i tot per Muhàmmad VI, que va assegurar que estava ansiós per “inaugurar una etapa inèdita” en les relacions amb l’estat espanyol.

“Amb els veïns del sud hem de reforçar encara més les relacions, especialment amb el Marroc, el nostre gran veí i amic del sud”, va dir Albares en la presa de possessió. Uns mesos després, Sánchez acceptava les pretensions imperialistes del Marroc al Sàhara Occidental i visitava Muhàmmad VI a Rabat.

Zapatero i el ‘lobby’ marroquí

La figura de l’ex-president José Luis Rodríguez Zapatero s’ha devaluat per l’esclat del cas Plus Ultra, però fins fa ben poc era “el far moral” del socialisme espanyol. Un far que deixava conscientment certes coses a la penombra, com ara les seves activitats al Marroc a l’empara de Muhàmmad VI. Zapatero, igual que González, també ha estat vist gaudint de vacances luxoses a Tànger.

L’ex-president no té propietats al Marroc, però sí que hi ha fet negocis com a lobbista. Hi ha fet un bon gruix de conferències i ha defensat per activa i per passiva el pla del règim per al Sàhara Occidental. De fet, en el llibre La solución pacífica (2025) el compara amb l’estatut de Catalunya. “El Marroc va llançar per primera vegada un projecte d’autonomia similar en alguns aspectes a l’estatut d’autonomia de Catalunya, tot i que molt més genèric”, hi escriu.

En plena campaña de terror contra los periodistas, los activistas de derechos humanos y simples comentaristas marroquíes en las redes sociales, este lobista viene a Marruecos para hablarnos de "política", "cooperación" y seguramente democracia y libertad de expresión. #PSOE pic.twitter.com/Y3l3bbSgoa

— Ali Lmrabet علي المرابط (@Alilmrabet) November 6, 2022

En aquesta deriva, també ha donat suport al Moviment Saharià per a la Pau (MSP), una organització impulsada pel règim de Rabat –”organització pantalla” dels serveis secrets marroquins, segons el CNI– per debilitar la posició internacional del Front Polisario com a representant polític dels saharians. “Sens dubte, tenen una veu que s’ha d’escoltar, respectar i comprendre”, ha dit.

Altres jerarques socialistes, com l’ex-ministre José Bono i l’eurodiputat Fernando López Aguilar, també han fet costat a l’MSP. Els seus noms també formen part dels tentacles del règim dins el PSOE. Uns tentacles que, per rocambolesc que soni, van guardonar Zapatero en un festival de cinema a Nador. El 2018, li van atorgar el Premi Internacional per a la Memòria i la Pau.

Bono és un gran exemple del lobby marroquí del PSOE. Té cinc propietats a la zona de Ben Charki de Tànger, amb la intenció de fer-hi un hotel. L’ex-ministre fa temps que es dedica als negocis del món immobiliari, per mitjà de les seves amistats i influències polítiques. En el cas del Marroc, no ha tingut pèls a la llengua a l’hora de defensar les pretensions expansionistes del règim. “Espanya ja va retornar el Sàhara a qui pertanyia històricament. Ni el Marroc és el dels anys de plom ni Algèria és el paladí dels pobles oprimits. Tots hem canviat molt”, ha dit.

Ara, Bono és una criatura inofensiva i simpàtica al costat de l’ex-ministra María Antonia Trujillo –amb residència al Marroc–, que fins i tot ha defensat que Ceuta i Melilla passin a sobirania marroquina. “On s’acaba Espanya? On comença la història? Per què Ceuta i Melilla pertanyen a Espanya si són a l’Àfrica?”, va dir en una conferència a Tetuan. El PSOE va haver de deixar clar que “l’espanyolitat de les ciutats autònomes és inqüestionable”:

Las opiniones personales vertidas por María Antonia Trujillo sobre Melilla y Ceuta no representan a nadie en el PSOE y además, son falsas e inaceptables.

Para los socialistas, la españolidad de las ciudades autónomas es incuestionable 🇪🇸 https://t.co/F6bfidq9Dv

— PSOE Melilla (@psoemelilla) September 3, 2022

Recuperant la figura de López Aguilar, que també va ser ministre de Justícia d’un govern de Zapatero, ha destacat per la seva posició comprensiva amb el règim de Rabat al Parlament Europeu, tot i la seva implicació en el cas de corrupteles del Catargate. El 2023, va defensar el vot dels eurodiputats del PSOE en contra d’una resolució crítica amb la situació dels drets humans al Marroc.

“Aquest discurs despietat amb el Marroc no és innocu, té conseqüències, i aquestes conseqüències no són bones per a nosaltres. El Marroc és allà al costat i no en podem prescindir. És el nostre veí inexorable. L’única manera de relacionar-nos amb aquesta realitat és des del respecte mutu i això s’ha de construir empassant-se saliva o gripaus, si cal”, va declarar.

L’1 de juliol, un mes abans de la crisi de Ceuta, es va reunir amb l’ambaixador marroquí davant la Unió Europea a Brussel·les.

L’ex-ministre José Blanco també ha fet gestions pel Marroc al cor de la UE. Amb la seva consultora Acento –recentment adquirida per la multinacional francesa Havas– va assessorar l’Agència Marroquina de Cooperació Internacional (AMCI) davant de les institucions a Brussel·les en matèria de cooperació multisectorial i seguretat al Mediterrani i el Magreb.

Arran d’això, Acento va rebre centenars de milers d’euros i, seguidament, li va servir perquè l’ambaixada marroquina a Madrid li encarregués la defensa dels interessos dels agricultors marroquins davant de la UE, una volta el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) anul·lés els acords agrícola i pesquer que incloïen productes del Sàhara Occidental sense el consentiment del poble saharià.

Entesa amb Rabat

Més ex-ministres de Zapatero que s’han inclinat a favor dels interessos del Marroc són Miguel Ángel Moratinos –va treballar a l’ambaixada de Rabat abans de fer carrera com a diplomàtic expert en el Magreb– i Trinidad Jiménez, que a la cartera d’Afers Estrangers van prioritzar una relació estreta i estable amb el règim.

Moratinos, que ara és Alt Representant de l’ONU per a l’Aliança de Civilitzacions, va mantenir els contactes amb dirigents marroquins després de deixar el ministeri. El 2014, la Fundació Diplomàtica marroquina el va premiar a Rabat i el va qualificar de “gran amic del Marroc”. De fet, en va destacar la contribució en les relacions hispano-marroquines i a la projecció internacional del país.