“Lujo auténtico con alma castellana”: el trist destí d’Ausias Marc

Shakespeare va fer gravar sobre la seua tomba, a l’església de la Santa Trinitat de Stratford-upon-Avon, un epitafi: “Beneït siga l’home que respecte aquestes pedres, i maleït qui remoga els meus ossos.” Quatre segles després, ningú no ha gosat desafiar-lo i la llosa continua allà, intacta. Quan el 2015 un equip d’arqueòlegs va creure localitzar, sense cap resultat, les restes de Miguel de Cervantes sota el convent de les Trinitàries de Madrid, l’estat espanyol va reaccionar amb el mateix instint reverencial. Comissions científiques, georadars, rodes de premsa setmanals i un debat parlamentari sobre com senyalitzar l’espai sense malmetre’l. Perquè sí, allà on reposen els clàssics no es negocia, s’hi vetla.

Aquesta museïtzació d’un Cervantes o d’un Shakespeare no serà, però, la sort que espera a una altra de les grans figures de la literatura universal: Ausias Marc. En aquests moments l’empresa Castilla Termal negocia la construcció d’un balneari de luxe al monestir de Sant Jeroni de Cotalba, on hi ha la cripta familiar del poeta. Una autèntica aberració en tots els sentits, perquè pot destruir els valors patrimonials d’un edifici declarat Bé d’Interès Cultural.

A la cripta, s’hi van identificar les restes funeràries de Pere Marc, poeta i pare d’Ausias; Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell i primera esposa del poeta; i Peirona Marc, filla de Pere, entre molts altres membres de la família. A banda de ser un dels llinatges imprescindibles de la literatura catalana, els Marc són un dels nostres referents més universals. 

I, malauradament, una dècada després d’aquella troballa importantíssima, les restes continuen oblidades en bosses de plàstic a Facultat de Medicina de la Universitat de València, pendents del reconeixement que els hi correspon i, sobretot, del retorn a Cotalba, amb la dignitat que es mereixen. L’espai hauria de ser el punt de partida d’un projecte museístic seriós, com és el cas, també, de Dant a la basílica de Sant Francesc de Ravenna. En canvi, l’única idea que sembla haver despertat un cert interès passa per la construcció d’un balneari que ofegarà la memòria d’Ausias Marc i més de sis segles d’història.

Són molts els experts que assenyalen els problemes que comporta el Pla Especial de Protecció, a hores d’ara en exposició pública a l’Ajuntament d’Alfauir, que és el primer pas cap a la construcció de l’hotel termal. Ignorem quines parts del monestir sobreviuran i quines parts seran transformades en suites de luxe per part de l’empresa, que té com a eslògan “lujo auténtico con alma castellana”. Tenint en compte la resta d’hotels de la cadena, en Burgo de Osma o en Valbuena del Duero, on s’ha transformat claustres gòtics i esglésies mudèjars en piscines i saunes, podem esperar el pitjor. No és un disbarat témer, per tant, que una colla de turistes desvagats acaben nadant entre els ossos de la família d’Ausias Marc.

Amb tot, resulta incomprensible, vergonyós i grotesc que les restes d’una de les nostres famílies més representatives continue esperant en unes dependències universitàries, embolcallades amb plàstics, mentre es debat el futur comercial del lloc on haurien de descansar. Si l’estat va ser capaç de mobilitzar tots els recursos necessaris per localitzar les restes de Cervantes, també hauria de ser capaç d’invertir els recursos humans, tècnics i econòmics que calguen per restaurar la memòria dels Marc. No és una qüestió pressupostària; és una qüestió de prioritats. I si no fa ho l’estat, perquè, pel que es veu, els Marc li queden lluny, què espera la Generalitat Valenciana?

Cal recordar que un Bé d’Interès Cultural és, per definició, un bé que ens pertany a tots, i que no depèn, únicament, de la bona voluntat de qui el gestiona. Sant Jeroni de Cotalba no necessita una amenaça poètica per merèixer respecte, com la va necessitar Shakespeare per protegir la seua tomba. Senzillament, la màxima protecció i el màxim respecte. Tot, però, ja fa pudor de podrit: el negoci ofega la cultura.

[Nota de VilaWeb: L’autora opta per la forma ‘Ausias’, tal com apareix en aquest article, tot i que difereix del criteri de VilaWeb, que és el d’escriure ‘Ausiàs’ i que coincideix amb el de l’Institut d’Estudis Catalans i el de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.]