Lorenza Böttner, Exit Photography Group i Duen Saachi, tres exposicions a la Virreina Centre de la Imatge

  • L'exposició 'Rèquiem per la norma' visibilitza l'obra multidisciplinària de Bötnner, un himne a la dissidència corporal i de gènere

VilaWeb
Redacció
08.11.2018 - 17:00
Actualització: 09.11.2018 - 08:04

La Virreina Centre de la Imatge acaba d’inaugurar tres exposicions, que es podran visitar fins el febrer del 2019: ‘Rèquiem per la norma‘, una retrospectiva dedicada a l’artista Lorenza Bötnner; ‘Survival Programmes: In Britain’s Inner Cities‘, del projecte Exit Photgraphy Group; i ‘Organolètic‘, de l’artista Duen Sacchi. El director de la Virreina Centre de la Imatge, Valentín Roma, diu: ‘Aquestes mostres consoliden una classe de projectes que s’han fet aquests dos anys darrers a la Virreina, en què es presenten trajectòries inèdites en el nostre context i amb una feina d’investigació darrere.’ És el cas de Lorenza Böttner, que per primera vegada té una exposició en un museu. És una mostra en què la investigació ha estat molt important i que se centra en una artista que va reivindicar la dissidència corporal i de gènere.

Paul B. Preciado, filòsof i comissari de la mostra, diu que no és pas una exposició normal i corrent, sinó una investigació per a salvar i fer visible una obra que en part havia estat ocultada per la història normativa de l’art i per l’àmbit institucional i museístic. La metodologia d’aquest projecte es fonamenta en el marge de la història, que entén que el centre es construeix des del marge i que la normativitat es construeix des de la patologia, diu Preciado.

Böttner va néixer el 1959 a Xile i hom li va assignar el sexe masculí. A vuit anys va rebre una descàrrega elèctrica brutal quan s’enfilà en una torre d’alta tensió per mirar d’agafar un niu d’ocells. Va sobreviure, però li van amputar els dos braços. La vida i l’obra de l’artista són marcats per aquests dos temes: el gènere i el cos. ‘Ella va accedir a la visibilitat com a cos discapacitat’, explica Preciado, que primer va conèixer Böttner com a Petra, la mascota dissenyada per Mariscal als Jocs Paralímpics del 1992 de Barcelona, ciutat on ella va viure en alguns moments de la seva vida.

L’artista fa servir la fotografia, la performança i la pintura com a tècniques de construcció d’una subjectivitat dissident que es resisteix a ser construïda com a discapacitada i com a normativament masculina. Preciado diu: ‘Allò que veiem en Lorenza és una reivindicació vitalista i hedonista de la seva sexualitat i de la transició de gènere.’ L’artista, que va morir quan tenia trenta-tres anys per culpa de la sida, és a l’avantguarda de la transformació dels marcs de representació contemporanis. Böttner, que en la seva obra lluita contra la invisibilització del seu cos, no es considera ni discapacitada ni capacitada, tampoc ni home ni dona i, d’aquesta manera, trenca amb les divisions normal-patològic i masculí-femení.

‘Survival Programmes’, sobre la situació de les classes populars a l’Anglaterra dels anys 1970
L’exposició ‘Survival Programmes: In Britain’s Inner Cities’, situada dins un pla de la Virreina al voltant de la imatge fotogràfica, és un clàssic de la cultura fotogràfica documental anglesa de la dècada de 1970. L’objectiu d’aquest treball, que ara es pot veure en la mostra comissariada per Valentín Roma, era documentar l’empobriment de les classes populars a les ciutats angleses durant els governs laboristes de Harold Wilson i James Callaghan. Aquest moment històric anticipà el panorama que vingué més endavant, després del nomenament de Margaret Thatcher com a primera ministra britànica al capdavant del Partit Conservador.

L’Exit Photgraphy Group, creador d’aquest treball, s’inclou dins una xarxa d’iniciatives autoorganitzades que van impulsar el desenvolupament d’una cultura fotogràfica documental i polititzada a la Gran Bretanya durant tota la dècada dels setanta.

‘Sunday afternoon’, Mozart Street, Granby, Liverpool, 1975.

‘Organolèptic’, sobre la construcció del cos anatòmic occidental
‘Organolèptic’ és un projecte concebut com un exercici d’imaginació utòpic per l’artista d’origen argentí Duen Sacchi. Narra la metamorfosi de nou personatges, els cossos dels quals es relacionen amb certes potències transformadores, que generen canvis físics, espirituals i emocionals. A més, ho fa des de diverses perspectives i mitjançant fetitxes o objectes encantats, dibuixos, estampacions murals i un llibre.

El projecte furga en la invenció del cos anatòmic occidental i s’interessa per les figuracions patològiques, les fantasies i les obsessions. ‘Intento indagar en la història de la malenconia occidental i en la manera com ha construït un cos simptomàtic i despotenciat, íntimament relacionat amb la història de la pell i de la colònia’, explica l’artista.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any