L’ona expansiva de la sentència d’Ábalos que amenaça el PSPV de Diana Morant

Diuen que la victòria té molts pares i mares, però que la derrota és òrfena. Ho poden preguntar a José Luis Ábalos, que acaba de rebre una sentència de vint-i-quatre anys de presó. Qui va ser el totpoderós dirigent del PSPV i del PSOE ara no té qui el defense. Va tenir molt de poder orgànic dins el partit al País Valencià. Controlava com ningú allò que dins les formacions es coneix com “les agrupacions”. Va gosar d’encarar-se a Ximo Puig. I, de fet, quan va organitzar la remuntada de Pedro Sánchez, Puig era partidari de Susana Díaz.

Però Ábalos no va dubtar a organitzar aquell acte a Xirivella, a l’Horta Sud, un dissabte de novembre del 2016, on milers de persones van aclamar Pedro Sánchez. Era la primera aturada de la ruta del Peugeot. No han passat ni deu anys, però sembla una eternitat. Sembla que allò que el batlle d’aleshores de la població, Michel Montaner, va batejar com “l’esperit de Xirivella” no va succeir.

Ja no hi ha partidaris d’Ábalos al País Valencià. Tots han cercat aixopluc en unes altres famílies: sota les ales de Diana Morant; del batlle de Mislata, Carlos Fernández Bielsa; o de la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé. “L’abalisme s’ha mort”, diuen els uns. “Fa temps que això de les famílies ja no és com abans”, diuen els altres. Tots es mouen sigil·losament, però amb una mena de llosa depressiva que els pesa com un plom.

L’argumentari diu que quan va esclatar el cas ja s’esperaven que acabaria amb una sentència, que ja era a la presó de manera preventiva i que, per tant, ja ho tenien coll avall. Reconeixen que els enregistraments d’Ábalos parlant en termes despectius de les dones els van fer mal, ells que tenen tant de vot femení. Ara la realitat és que els socialistes valencians tornen a viure amb angoixa la presència d’Ábalos a totes les portades, a totes les tertúlies, a totes les xarxes socials. I a les corts espanyoles, amb la compareixença de Pedro Sánchez en plena diada de Sant Joan per a parlar de corrupció.

L’efecte sobre el socialisme valencià

Els mitjans espanyols ja no fan gaire cabal de l’origen valencià de l’ex-ministre i ex-secretari d’organització del PSOE, però a València això no es pot passar per alt. La taca que no poden evitar és impresa en milers de paperetes electorals, les del 23 de juliol de 2023 al congrés espanyol. Malgrat que Pedro Sánchez el va destituir de superministre i de secretari d’organització del partit l’any 2021, sense donar-ne cap explicació, va permetre que anàs de número dos a la llista de la circumscripció de València. Darrere de Diana Morant, ara la líder del partit al País Valencià. “Tinc ganes de brega”, va dir en una entrevista a La Vanguardia, on afegia que si anava a les llistes era perquè Pedro Sánchez ho havia volgut. En aquell moment, el cas Koldo ja feia un any que estava en marxa. Ábalos assolia així l’aforament que li ha permès de ser diputat, però que no li ha estalviat de ser jutjat pel Tribunal Suprem espanyol.

A l’agenda de Diana Morant figurava dilluns al matí un acte a Picanya: un parell d’hores abans, el partit va anunciar que se n’anul·lava la presència; i un parell d’hores després es va saber la sentència. La secretària general del PSPV i ministra de Pedro Sánchez s’estalviava així haver de respondre preguntes incòmodes.

El discurs dels socialistes contra la corrupció vol ser clar i nítid, però hi ha la llosa. Morant, que aspira a ser proclamada candidata a la presidència de la Generalitat el mes de juliol, veu com els sondatges no milloren la posició electoral del PSPV. A pesar de la gestió que el PP ha fet de la gota freda i, més recentment, del conflicte amb els docents, els socialistes no remunten.

El pes reputacional de la condemna a Ábalos no hi ajuda. I caldrà veure com afecta la defensa aferrissada que Morant continua fent de l’ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. La veu de l’ex-batllessa de Gandia s’ha convertit en una de les més vives i contundents a l’hora de continuar proclamant la figura de Zapatero com un far moral del socialisme espanyol. De la mateixa manera, Morant defensa la gestió de Pedro Sánchez i ha estat una de les veus més crítiques de l’executiu amb les resolucions del jutge Peinado contra Begoña Gómez, l’esposa del president espanyol. Sembla que Morant, molt pròxima a Sánchez, ha agafat aquest rol de defensa dels seus companys i d’atac al sistema judicial i a l’oposició.

L’any electoral

Si Juanfran Pérez Llorca no les avança, les eleccions a les Corts Valencianes seran el mes de maig de l’any vinent. Falta menys d’un any. A la tornada de l’estiu, les maquinàries dels partits ja han d’estar ben greixades. En un any poden passar moltes coses. Fins i tot, que hi haja més sentències que empitjoren la situació dels socialistes. Aquest fet, combinat amb la identificació de Morant amb Pedro Sánchez i amb tot allò que passa a la política espanyola, podria desincentivar molts votants socialistes.

En aquest cas, passaria el mateix que va passar el 2023, quan cent mil votants de Compromís es van quedar a casa i va resultar impossible de reeditar la majoria per a constituir un tercer Botànic. Ara l’empenta que sembla que la coalició d’esquerres i valencianista rep amb la reincorporació de Mónica Oltra a la batalla política podria ser insuficient per a eixugar una possible desfeta socialista. Aquesta és la situació desitjada d’un Partit Popular que encara no té candidat designat. Les conseqüències de l’ona expansiva de la sentència contra José Luis Ábalos encara no s’han pogut acabar d’avaluar.