ACN Tortosa.-Amb la nova campanya que està a punt de començar a la Base antàrtica espanyola Joan Carles I, l’Observatori de l’Ebre compleix 20 anys de projectes al pol Sud on han contribuït a l’assoliment d’un registre continu del camp magnètic terrestre i d’un registre ionosfèric. Fins ara, els operaris havien d’aprofitar l’obertura de la Base en aquests mesos d’estiu antàrtic per fer manualment els mesuraments absoluts. La principal novetat del nou projecte és que s’instal·larà un instrument pioner, desenvolupat a Bèlgica, que serveix per fer aquests calibratges absoluts de manera automàtica i durant tot l’any. Aquest és el requisit que permetrà a l’Observatori de l’Ebre incorporar-se a la Xarxa internacional d’Observatoris Magnètics, Intermagnet.

L’investigador Miquel Ibáñez viatja aquest dijous des de Punta Arenas, a Xile, cap a l’illa Livingston, a l’arxipèlag de les Shetland del Sud, a l’Antàrtida, per començar una nova campanya de recuperació de dades de l’Observatori de l’Ebre que s’han recollit, de manera automàtica, durant l’hivern austral de 2015. Les tasques inclouen també el manteniment i calibratge de la instrumentació i enguany inclourà els treballs preliminars per instal·lar un nou instrument que, d’aquí un any, podrà fer automàticament les mesures geomagnètiques absolutes que actualment es prenen manualment. Serà la setena campanya en què Miquel Ibáñez viatja a la Base antàrtica espanyola Joan Carles I. Hi serà fins a mitjans del mes de gener, quan serà rellevat per Javier Carmona, que hi participa per primer cop. El coordinador del projecte i investigador principal, Josep Miquel Torta, ha remarcat la importància de tenir un registre continu tot l’any de mesuraments absoluts que permetrà incorporar l’Observatori de l’Ebre a l’Intermagnet, la xarxa d’observatoris magnètics internacional. Torta ha explicat que fins ara, l’Observatori de l’Ebre utilitzava les facilitats d’Intermagnet per transmetre dades via satèl·lit però no les compartien en la seva base de dades, a causa d’aquesta “manca de calibratge”.20 anys a l’AntàrtidaAmb aquesta campanya es compleixen dues dècades de recerca al pol Sud per part de l’Observatori de l’Ebre. Les activitats van començar a finals de 1995 amb la instal·lació dels pilars i les casetes que havien d’albergar un observatori geomagnètic automàtic. Els instruments de l’observatori es van instal·lar la campanya següent, al desembre de 1996. Des de llavors, els instruments han anat proporcionant registres continus de les variacions del camp geomagnètic en aquest emplaçament remot, conformant una de les sèries de dades històriques més completes de la investigació polar espanyola. L’observatori antàrtic s’ha anat ampliant i modernitzant progressivament. En primer lloc, es va afegir la possibilitat de transmetre les dades automàticament via satèl·lit i, més recentment, en col·laboració amb un grup d’enginyers de La Salle (Universitat Ramon Llull), s’ha assajat la transmissió de les mateixes dades via ràdio, mitjançant rebot ionosfèric múltiple, el que suposa un important repte en l’àmbit de les telecomunicacions. A nivell instrumental, l’observatori geofísic va millorar la seva capacitat d’observació a la campanya 2004-2005, amb la instal·lació d’un sondejador ionosfèric d’incidència vertical. Aquest instrument permet estudiar l’estat de la ionosfera terrestre en l’àrea geogràfica propera a l’instrument.”Hem anat encadenant diferents projectes i en alguna campanya, en la qual no hi havia projecte, hem signat convenis per mantenir la sèrie de dades, perquè no es perdessin”, ha destacat Torta. “És una satisfacció haver aconseguit tants projectes de recerca. Científicament té molt interès perquè estudiem fenòmens relacions amb l’activitat solar, que té un cicle d’11 anys i cal tenir un cicle de dades llargues per veure l’evolució de tota l’activitat. Com més llarga és la sèrie, més valor té i el fet que tinguem 20 anys, dóna moltes possibilitats d’estudi”, ha afegit. L’investigador principal de l’Observatori de l’Ebre ha explicat que les dades recollides serveixen per mesurar l’activitat geomagnètica, una exploració geofísica de l’interior terrestre, i com pateix les tempestes geomagnètiques originades per l’activitat solar, sobretot en els seus màxims d’activitat. D’aquí, com ha apuntat Torta, la importància de poder registrar els cicles solars complets. Les tempestes geomagnètiques poden provocar pertorbacions als sistemes tecnològics terrestres, com la xarxa elèctrica, les telecomunicacions, o els posicionament per satèl·lit, per exemple.”És un risc natural que, com cada cop som més dependents de sistemes tecnològics, ens afecta més i convé estudiar-ho”, ha apuntat Torta. Tot i això, el científic ha reconegut que és molt difícil de preveure. “Sabem que en el període de màxima activitat solar és més probable però no és gens fàcil encerta el dia i l’hora i saber quina magnitud tindrà. És una mica com la predicció dels terratrèmols”, ha dit. El projecteAquesta campanya és possible gràcies al finançament obtingut per un conveni específic de col·laboració entre la Universitat Ramon Llull i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya per recolzar al Comitè Polar espanyol per a la continuïtat de les sèries històriques, i mitjançant el projecte CTM2014-52182-C3-1-P del programa estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d’Excel·lència. El projecte va començar les seves activitats el gener de 2015, tot i que no es va comunicar oficialment a l’Observatori de l’Ebre fins a l’octubre i, per tant, no es descarta haver de demanar una pròrroga. En principi, hauria d’acabar el desembre de 2017.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb