04.07.2017 - 05:01
Ramon Llull creia que posseïa un mètode general, basat en la raó i no només en la fe, per trobar la veritat en qualsevol branca del saber, que podia aplicar-se de forma mecànica i infal·lible. Però l’aplicació pràctica d’aquest mètode que ell va anomenar «Art» no queda mai clara en la seva obra, ni en la forma com Llull arriba a les seves conclusions. La seva proposta és en realitat molt confusa, perquè Llull sempre va considerar que la il·luminació i la inspiració en Déu eren la principal font del saber, sense deixar mai clara la frontera entre raó i fe en el seu pensament. És en aquest context de l’Art de Ramon Llull que se li han atribuït uns mèrits i un impacte sobre el desenvolupament de la lògica i la ciència fins a l’actualitat que considero discutibles i, en alguns casos, molt exagerats (s’ha arribat a anomenar Llull precursor de la informàtica).
Per abordar aquesta qüestió, convé parlar primer de què entenem per ciència, una paraula que ha canviat completament de significat des de l’època medieval fins a l’actualitat.
Ciència medieval i ciència actual
Aclarir el significat de les paraules que utilitzem és imprescindible per evitar que un debat es converteixi en una discussió estèril en què s’assignen conceptes diferents a un mateix mot. El significat de ciència en el món medieval era el que prové etimològicament de l’original llatí: scientia, del verb scire (‘saber’), la qualitat de saber. La ciència era el saber que s’adquiria a través de l’estudi dels llibres, que representaven l’acumulació de coneixement des de l’antiguitat.
El concepte actual de ciència és radicalment diferent: la ciència és el coneixement que adquirim a través de l’experiment i l’observació de la realitat que ens envolta i que percebem amb els nostres sentits i instruments. Les idees i teories científiques es formulen amb l’ajuda de les matemàtiques per tal de precisar les explicacions i prediccions d’una forma tan quantitativa com puguem, per poder comparar-les amb les observacions amb la màxima claredat i precisió possibles. Qualsevol idea, doctrina o teoria prèvia pot veure’s falsificada si es demostra clarament que no és compatible amb una nova observació: per tant, la ciència és una activitat subversiva contra tota autoritat social que pretengui imposar una veritat relacionada amb la realitat observable. La ciència moderna és, doncs, un canvi revolucionari i una font d’alliberament social per poder generar i aprofundir en el coneixement; malauradament, en el nostre sistema educatiu, el concepte de ciència encara s’ensenya sovint des d’una perspectiva més medieval que no pas moderna.
Podem dir que Ramon Llull va ser un científic, a més d’escriptor, filòsof, místic i teòleg? La resposta crec que és clara: Llull era també un científic en el sentit medieval, però no en el modern. La seva obra no va impulsar ni contribuir al que entenem avui per ciència. Convé aclarir que molts pensadors anteriors a Ramon Llull sí que van actuar com a científics des de la perspectiva moderna, ja que, malgrat que el concepte de mètode científic modern no es va formular clarament fins al Renaixement per autors com Francis Bacon o René Descartes, l’activitat científica empírica és gairebé tan antiga com la civilització humana. Per exemple, en el cas de l’astronomia, l’observació precisa dels astres i les teories per explicar-ne els moviments, juntament amb les matemàtiques necessàries per a calcular les prediccions i comparar-les amb l’observació, ja van assolir un nivell molt alt a l’antic Egipte i la Grècia clàssica. Durant l’època medieval, molts autors van avançar idees del concepte modern de ciència, com Robert Grosseteste (1175-1253) o Roger Bacon (1214-1292). En realitat, els avanços científics més importants a l’edat mitjana van provenir més dels musulmans, que Llull volia convertir a la seva fe catòlica, que no pas dels cristians. N’és un bon exemple el Llibre d’òptica d’Ibn al-Haytham (965-1040), un autor que tenia clar el concepte del que entenem com a ciència avui dia.
No és el cas de Ramon Llull, que no s’interessa al llarg de la seva obra en l’experimentació ni la comparació quantitativa entre les seves idees i la realitat. Només de forma excepcional Llull descriu alguns instruments de mesura, però en general deixa aquests detalls com qüestions tècniques i s’interessa només per les implicacions teològiques de cada branca del saber.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Jordi Miralda.
