Un edifici impressionant en ple districte tecnològic de la ciutat, una terrassa en forma de popa de vaixell i unes vistes extraordinàries sobre la ciutat de Barcelona i una autèntica gernació que acabava de tornar a la feina i assistia a la primera gran festa després de l’estiu, la que marcava la pauta del món editorial. Sí, era el lliurament del premi Internacional de Novel·la Negra que atorga cada any l’editorial RBA. I sí, han llegit fins aquí l’ús del verb en passat perquè hi ha incògnites sobre què pot passar en el futur tant amb l’editorial com sobretot amb la Fundació, que el passat 11 de març va envair un comunicat que explicava que iniciava un temps de reflexió per pensar les noves activitats.

El text començava dient que: ‘Des de la seva creació, la Fundació RBA es va proposar com un espai d’intercanvi d’idees polítiques i socials, amb una clara voluntat englobadora i transversal. Durant aquests anys, i tant a la seva seu de Barcelona com al Casino de Madrid o a l’Ateneu Barcelonès, la Fundació ha acollit un gran nombre de debats, en els quals han participat líders polítics de tots els partits, tant de Catalunya com de la resta d’Espanya i d’Europa. Sempre amb l’objectiu de bastir ponts i de buscar sinergies en pro del bé comú’ i s’afegia que ‘a la Fundació RBA estem convençuts que, per a seguir desenvolupant amb eficàcia la nostra funció, hem de replantejar-nos alguns dels models que, dit sense falsa modèstia, tantes satisfaccions ens han procurat. I és per això que hem decidit prendre’ns un temps de reflexió, i no programar noves activitats fins que estiguem segurs que hem trobat el millor format per a complir els nostres propòsits fundacionals: la promoció de les idees, el foment del diàleg, la difusió de la cultura’.

La recepció d’aquesta breu nota ha fet saltar totes les alarmes sobre què pot passar a partir d’ara amb el grup editor i la seva fundació. Fonts d’RBA asseguren que ara mateix és poc probable que la Fundació com a tal desaparegui, però sí que hi hagi nombrosos canvis estratègics. I és que en els darrers temps hi havia una certa sensació que la fundació havia aconseguit un públic captiu que hi anava més interessat pels canapès i el cocktail que no pas pel contingut de l’acte en si, és a dir, era un lloc més on deixar-se veure i fer vida social-cultural i passadís de contactes d’alt nivell, que no un lloc per rebre nous coneixements i aplicar-los amb posterioritat.

‘Evidentment, aquesta és una de les preocupacions que alguns consellers han fet arribar a la direcció general, que sempre ha volgut mantenir aquest model. Fins i tot en els moments més durs de la crisi, la partida destinada al càtering de les activitats es mantenia intacta o pujava’, expliquen des de l’editorial. I certament, en el lliurament del premi Internacional d’aquest any potser hi ha hagut alguns convidats menys, però el nivell culinari s’ha mantingut i també la profusió de barra lliure. El que passa és que aquesta imatge d’opulència contrastava quan recentment després d’una disbauxa important es va produir un ERE que va afectar més del 25 cent dels treballadors. ‘Aquell dia va haver-hi veus molt crítiques que deien que s’estava banalitzant la cultura i perjudicant la imatge de la marca i que havia estat estèticament molt lleig’, diuen les veus més crítiques del grup.

Aquesta pràctica de deixadesa de les funcions de la Fundació ha coincidit bastant en el temps amb els darrers esdeveniments polítics a Catalunya. I si bé és cert que ha tingut una mirada suficientment àmplia sobre el procés, no ho és menys que la Fundació no se sent còmoda ni amb la CUP ni amb Podem.

Christina Scheppelmann (Directora artística del Liceu) i el tenor Jonas Kaufmann durant un acte a la fundació

I tot i que no hi ha una data de tornada prevista ni una aposta clara sobre què es farà a partir d’ara, sembla que pren força la hipòtesi d’incorporar nou debats sobre la ciència aprofitant els continguts de la revista National Geogràphic, un dels emblemes de la casa. Fins ara molts dels actes havien anat associats a la divisió editorial, que aprofitaven per fer llançaments de títols conjuntament amb la Fundació. Això no es deixarà de fer ‘si la fundació realment reprèn l’activitat’, però també es buscaran cicles més estables. El que sí que sembla que s’apostarà és perquè realment el contingut es mantingui en la mateixa línia de qualitat i que els ponents internacionals s’alternin amb els d’aquí com fins ara.

Dos premis, dos destins

El que sembla que de moment no canviarà és el lliurament del premi Internacional de Novel·la Negra. Continuarà entregant-se la primera setmana de setembre i aportant 125.000 euros de guardó per al guanyador. També es mantindrà la festa de lliurament al mateix edifici de RBA i per tant aquella escena que descrivíem al principi tornarà a viure’s. Retrobament del món de la cultura després de les vacances –això sí, cada cop més curtes per als qui editen en català, ja que la festa coincideix en plena setmana del llibre en català. Tot i això, sempre hi ha un moment per anar a comprovar si els canapès mantenen la qualitat i quina és la innovació de l’any en matèria de gin tònics.

El premi que sí que ha perdut la seva festa és el lliurament del premi Crims de Tinta, que s’atorga a una novel·la inèdita en català. Normalment el lliurament es feia just abans del BCNegra i es convertia en una altra de les festes sonades del món editorial. Ara s’atorga just abans de Sant Jordi (segurament serà la setmana del 4’abril) i en un format molt més modest: una trobada-presentació a l’Ateneu Barcelonès, un dels espais amb els quals la Fundació manté un acord de col·laboració. Tot i això, llevat del lliurament del premi, tampoc no està previst de moment cap acte de la fundació en aquest espai.

La desaparició del català

El destí del Crims de Tinta marca una mica la política editorial i la relació amb el català de la casa en els darrers temps. RBA va adquirir La Magrana i durant un temps va anar aportant llibres molt importants a la literatura catalana contemporània, a la vegada que semblava que feia una aposta per la novel·la negra en català amb el ressorgiment fins i tot de la col·lecció La Negra. També van destacar alguns èxits com els de la Marta Rojals o clàssics com Joan Brossa. Ara la col·lecció està en una situació de coma profund de la qual és bastant difícil que desperti, com a mínim a curt termini. De fet, en ficció només edita el Crims de Tinta i en no ficció molts pocs títols l’any. Això ha coincidit amb la sortida fa poc més d’un any de l’últim editor que hi va haver a La Magrana, Jordi Rourera. ‘És un absolut misteri el que pot passar amb la col·lecció. Potser no fan cap títol més o potser un dia la reprenen i cap endavant, però ara mateix està ben parada’, diuen des de la casa.

Aquest fet coincideix en què ja fa anys que el premi internacional no es tradueix al català i que sembla que aquesta llengua ha passat a ser poc més que residual dins el còmput de publicacions anuals de l’empresa, tot i que encara no fa gaire varen treure al carrer, per exemple, la biblioteca bàsica del catalanisme, una aposta per recuperar títols fonamentals del pensament catalanista clàssics, des de Prat de la Riba, Valentí Almirall, o Jaume Vicens Vives, per exemple.

Allà on ha reprès importància editorial el grup és en la col·lecció de novel·la negra en castellà, que dirigeix Antonio Lozano, i que en els darrers temps ha incorporat tot un seguit de títols de true crime, per exemple, i nous autors internacionals que, per variar, no podrem llegir en català.

El retorn de la fundació també dependrà molt del nou cicle electoral al qual estem abocats. Tant les eleccions estatals, com les municipals poden determinar el futur de l’entitat que segons expliquen les fonts ‘depèn directament de la direcció general. Aquí se senten moltes especulacions i poques certeses’. Sigui com sigui, de moment el català sembla pràcticament bandejat del gran grup editorial i potser els canapès tinguin els dies comptats.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb