Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El 15 d’octubre de 1940, va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc el president de la Generalitat Lluís Companys, després d’haver estat condemnat en un consell de guerra sumaríssim de les tropes franquistes sense cap garantia processal. Companys fou l’únic president elegit democràticament assassinat pel feixisme a Europa, un fet que, com va explicar l’autor del llibre Retrat d’un magnicidi. Les últimes hores del president Companys, Jordi Finestres, volia servir d’escarment als catalans. El missatge era: ‘Si fem això amb el vostre president, què no farem amb vosaltres?’ Vuitanta anys després, la Comissió de la Dignitat ha produït un documentari on ha donat un paper preeminent a la cultura: cinema, música, teatre i dansa s’uneixen per reivindicar la figura de Companys i denunciar-ne el crim.

Podreu-veure’l a continuació:

Segons que explica Josep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat, en un origen aquesta creació artística es va pensar com un concert, però la pandèmia del coronavirus ha obligat a convertir-ho en una obra audiovisual en forma de documentari. Es titula ‘Lluís Companys. Vuitanta anys de l’assassinat d’un president’, l’ha dirigit Pau Cruanyes i Garrell i el guió és de Cruanyes mateix. ‘No és un documental purament històric. Juguem entre explicar els fets i expressar-ho amb la música’, explica. Aquest acostament artístic a Companys també és, diu, ‘un reconeixement a la cultura en aquests moments baixos per la pandèmia’.

El fons del documentari és ‘Trencadís. Darrers dies de la vida de Lluís Companys’, una obra de sis peces musicals que segueixen els principals moments dels darrers mesos de la vida de Companys. Comença amb la detenció per membres de la Gestapo a França en col·laboració amb les autoritats franceses i espanyoles i el seu empresonament, i continua amb el trasllat a Madrid, l’empresonament al castell de Montjuïc, el consell de guerra i l’afusellament.

Lluís Companys
Litografia de Lluís Companys. Autor: Toni Miró

Laia Vallès és l’autora de ‘Prisión de la Sainté’, la composició musical que obre el documentari narrant l’empresonament de Companys a París. La segueix les peces ‘Real Casa de Correos de Madrid’, de Joaquim Rabasseda, sobre el pas per Madrid sota custòdia franquista, i ‘El fossar de Santa Eulàlia’, composta per Arnau Tordera. ‘Testament’ és obra de Laura Casaponsa i ‘A dos quarts de set’, de Daniel Fígols. Finalment, el documentari es tanca amb ‘Per Catalunya’ d’Eduard Resina, en al·lusió a les darreres paraules pronunciades per Companys abans de ser afusellat.

La Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona és l’encarregada d’interpretar aquestes peces musicals, tot i que alguns espais narratius s’han il·lustrat amb música de Carles Santos i de Jaume Pahissa, i amb la ‘Mort i marxa fúnebre de Sigfrid’, de Richard Wagner, interpretada per l’orquestra de l’Esmuc. Una música acompanyada pels ballarins Ada Viver, Txell Gilabert, Maria Turroja i Hary Cruanyes.

La música fa de fil artístic per al relat històric amb la intervenció dels actors Jaume Mallafré, Xavier Ruano, Toni Sevilla, Carles Sales, Lluïsa Mallol, Maria Jesús Lleonart, David Espuña i Jaume Comas, que es posen a la pell dels protagonistes reals recitant documents reals o uns guions adaptats.

‘El sentit d’aquest vídeo és commemoratiu –fa una reflexió del fet, s’acosta a la persona de Companys i el reivindica– i de denúncia. Acaba amb unes reflexions sobre l’actitud del govern espanyol, des de menysprear-la a aprofitar-ne la figura per a entabanar els catalans’, diu Cruanyes. Entre les diverses mostres d’aquesta actitud, Cruanyes cita l’acord del consell de ministres espanyol fet a Barcelona ara fa dos anys per a aprovar una declaració de reparació moral en què condemnava el consell de guerra que van fer al president i demanava que es restituís la seva dignitat personal, un gest que no va tenir cap implicació jurídica ni va anul·lar el judici que el va condemnar.

 

El Memorial Democràtic instal·larà una llamborda en homenatge a Companys a la plaça de Sant Jaume

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.