Lluc Salellas: “El trencament del govern de Girona és una molt mala notícia per a l’independentisme”

El batlle de Girona, Lluc Salellas, afronta una nova etapa després de la sortida de Junts del govern municipal. Creu que és una molt mala notícia per a l’independentisme que s’hagi trencat l’únic acord que hi havia d’aquestes característiques en una gran ciutat. El ple vota avui el nou cartipàs, amb què Guanyem Girona i ERC han reestructurat les àrees i competències de l’executiu. L’aprovarà gràcies a l’abstenció del PSC després d’arribar-hi a un acord. En aquesta entrevista, feta a la casa de la vila, Salellas assegura que, a partir d’ara, negociaran amb Junts perquè doni suport al ple a les propostes del govern en minoria, però no tanca la porta a arribar a uns altres pactes amb el PSC.

—Què ha significat per a l’independentisme el trencament del govern de Girona?
—És una molt mala notícia per a l’independentisme. A Girona, durant aquests tres anys, hem demostrat que la unitat era possible, que treballar conjuntament tres forces polítiques com Guanyem, Junts i ERC, amb objectius locals però també nacionals, era una bona aposta. La decisió de Junts de trencar amb aquesta unitat impossibilita que la unitat independentista i que l’independentisme pugui ser un eix central en el present polític dels municipis i també per a les pròximes eleccions municipals.

—Creieu que us pot afectar en futurs pactes?
—Afecta sobretot la idea, la projecció, d’una cosa que és molt important en política: definir horitzons i possibilitats. Per mi, era important i estratègic, no només per al govern de la ciutat sinó per a l’independentisme, que Girona acabés aquests quatre anys amb un govern unit. Jo m’he buidat, he treballat fins a l’últim segon perquè fos possible, però Junts ha decidit que per qüestions electorals i per por de l’extrema dreta sortia d’aquest govern.

—Junts diu que hi teníeu discrepàncies internes.
—Hi ha hagut discrepàncies perquè som tres formacions polítiques diferents. Però les hem sabut treballar molt bé i en les últimes setmanes no havia passat res rellevant que ens portés a tenir una situació ni més conflictiva ni amb més dissensos del que hi havia hagut durant aquests tres anys. Hi ha hagut generositat per part de Junts, per part d’Esquerra i per part de Guanyem per a arribar a acords i consensos, perquè tots teníem clara la importància que funcionés, ho torno a dir, per al dia a dia de la ciutat i també per al conjunt del país, però ha arribat un punt en el calendari en què han pesat unes altres coses per part de Junts. Bàsicament, l’arribada a les eleccions municipals del 2027. Han decidit, legítimament, marxar, però sense que hagi passat res d’especial en els últims mesos.

—També han explicat que volien assumir més competències dins el govern.
—Els tres grups vam fer un exercici molt important de definir un programa de 64 punts, i tres setmanes abans del trencament vam reivindicar conjuntament com estaven avançant. Vam reivindicar la feina feta. L’episodi del qual parla la senyora Geis fa referència al gener del 2025, és a dir, fa un any i mig, i a més a més en un moment en què sí que van tenir més competències. És a dir, ens van demanar que el senyor Lluís Martí assumís Planejament i va assumir Planejament, i la senyora Geis va assumir Serveis Jurídics. Hi va haver una negociació. Vam cedir en una part de les seves propostes, però això és un govern a tres i, per tant, en una negociació tothom cedeix una part. Vam arribar a un acord que Geis mateix va defensar com a bo i va votar a favor d’aquell cartipàs. Tornar enrere un any i mig després em sembla que és poc acurat.

—Posteriorment, no van demanar més competències?
—No, és només aquell episodi.

—I volien la de seguretat?
—No sé quina és aquesta competència exactament. Se’ns va dir que volien, explícitament, Serveis Jurídics, Planejament i que, si n’hi havia més, estaven disposats a assumir-ne. Els vam dir que, si les dues que els importaven i eren estratègiques eren aquestes, era un bon moment fer-ho en el marc de la reformulació per la sortida de la regidora Cristina Andreu i és el que vam fer. Tothom va dir que era un bon acord.

—Heu tingut converses amb Gemma Geis per a establir una nova relació amb Junts a llarg termini?
—Hem parlat de la voluntat de tenir un diàleg obert i poder parlar de tots els punts. Li vaig plantejar que a mi m’agradaria que tant la modificació i millora del contracte de la neteja com les taxes i el pressupost fossin temes dels quals poguéssim parlar. Ella em va dir que presentéssim les propostes i que en podríem parlar. M’agradaria poder acabar el mandat amb el seguit de coses que vam començar plegats, més enllà de les seves necessitats electorals actuals.

—Amb onze regidors podreu assumir totes les àrees de govern?
—Estem preparats per acabar els 64 punts i els projectes estratègics: habitatge, transformació urbana de la plaça Catalunya, educació, cultura, el patrimoni històric, que la ciutat mantingui aquesta identitat que ens fa tan especials per a la resta de catalans, que quan dius Girona la gent entén que és una ciutat on la llengua catalana i l’entitat del país és central. Ens sentim preparats, amb aquest govern independentista i d’esquerres que som, per tirar-ho endavant. I al servei del país. Hem cregut sempre, per exemple, en els Països Catalans. En el context actual que viu el país, ho hem de posar sobre la taula.

—D’ençà del trencament del govern heu vist un canvi d’actitud respecte del tipus d’oposició que fa el PSC?
—Ara fan propostes concretes. Hi ha hagut propostes concretes sobre la taula sobre què els interessava negociar. Això no havia estat abans. S’entén que sí que busquen que hi hagi un diàleg per si és possible l’acord.

—És possible que hi arribeu a més acords en el que queda de mandat?
—Sempre he defensat que la nostra primera opció, per la lògica amb què va començar aquest mandat, és arribar a acords amb Junts. Amb cada proposta que fem, ens trobarem amb la senyora Geis, en parlarem. També perquè moltes seran fruit de la feina que s’ha fet aquests mesos, però evidentment si Junts ens posa línies vermelles o elements que van en un sentit contraposat al que s’ha defensat dins el govern i ho fan per una qüestió també de marcar perfil ideològic abans de les eleccions, haurem de veure si ho tirem endavant amb unes altres forces polítiques, en aquest cas amb el PSC. No tanquem la porta. Perquè per nosaltres la prioritat, una vegada algú ha trencat el marc de la unitat, és que la ciutat pugui continuar endavant. S’ha preservat que el govern sigui clarament independentista.

—S’han esfumat els 8 milions d’euros per al campus de salut compromesos per la Generalitat?
—La Generalitat, de moment, no ha complert el compromís que va agafar en la reunió bilateral que vam fer el desembre del 2025. En aquella reunió, sobre el campus del Trueta, vam agafar dos compromisos. D’una banda, que l’ajuntament es comprometia a estudiar la possibilitat de moure l’aprofitament que el planejament preveu en el parc Jordi Vilamitjana en un altre punt del sector. Per fer-ho necessitem informació i treball conjunt amb la Generalitat. I d’una altra, que la Generalitat es comprometia a un seguit d’inversions vinculades al barri de Santa Eugènia i Can Gibert, per fer un projecte d’envergadura i que el campus fos una transformació també per als barris. La primera s’està treballant i la segona no apareix en les partides del pressupost de la Generalitat d’aquest 2026 aprovat amb ERC i els Comuns. S’hauria d’esmenar de manera immediata amb una modificació de crèdit per part del govern, si vol continuar amb allò a què es va comprometre.

—En vau demanar un aclariment al govern, però ho negocieu?
—Hem demanat un aclariment tant al secretari general del govern com al delegat de la Generalitat de les Comarques Gironines i esperem una resposta. No ens han respost. Demanem que incorporin aquests diners en el pressupost. Si volen, progressivament, no cal que tot es posi en el mateix pressupost, però hi ha elements que ja s’hi haurien d’incorporar.

—Junts criticava que el canvi de planejament allargaria dos anys més l’execució del projecte. És així?
—La Generalitat preveia que tot el planejament estigués a punt durant el 2025 i l’Ajuntament de Girona va complir. És un fet que hem de reivindicar, és feina que el govern de la ciutat ha fet. Hem tingut tot els plànols a punt perquè la Generalitat pugui començar a fer el projecte del futur campus de salut. Aquesta era la principal responsabilitat de l’ajuntament. En paral·lel, el planejament de Salt encara no s’ha acabat. Això ha obert una finestra temporal que ens ha de permetre veure si és possible aquesta modificació que dèiem d’on posem l’aprofitament. Perquè hi ha possibilitats, el que diu la senyora Geis no és acurat al 100%. Hi ha possibilitats que es pugui fer l’operació sense endarrerir ni un dia el campus. L’acord a què es va arribar amb la Generalitat era que es faria sempre que no es toqués el calendari. Si moure l’aprofitament implica endarrerir un sol dia el campus de salut, no es mourà. Però si hi ha la possibilitat de moure l’aprofitament i que el campus s’inauguri el dia que toqui i es pugui, nosaltres hi estem disposats i ho volem estudiar perquè entenem que, a més a més, el projecte serà més ben rebut al territori i als barris. I això és una bona notícia.

—Com definiríeu la relació actual del govern de Girona amb el de la Generalitat?
—Cordial, però poc intensiva.

—Per què?
—Crec que no hem sigut una prioritat, ni ho som, per al govern de la Generalitat. En el meu dia a dia, no ho he sentit ni ho sento així. És veritat que sempre que passen coses les treballem i hi ha bona entesa, cordialitat. Però Girona es mereix més del que rep en el pressupost, i en la presència del dia a dia, per la importància estratègica que té la ciutat per al país.

—Hi interfereix el fet que la consellera hagi estat i pugui ser la candidata del PSC a Girona?
—Per la meva part, puc garantir que no. Per la part de la Generalitat, els ho haureu de preguntar a ells. És evident que les pròximes eleccions, per les dades que tenim, seran una certa batalla entre el PSC i Guanyem, que som la candidatura que pot aglutinar l’independentisme progressista de la ciutat, amb el possible impacte que tingui l’extrema dreta. Això pot estar afectant el paper de la Generalitat a la ciutat.

—Girona té problemes de neteja i manteniment?
—Girona té millores a fer, sobretot, pel que fa a la recollida dels residus. A aquest contracte que vam heretar quan vam entrar l’any 2023, que es va votar en el mandat de la senyora Madrenas, l’actual govern ja hi ha fet millores. La situació és millor l’estiu del 2026 que no la del 2025. Ara bé, en volem fer més. No ens volem aturar i esperem que Junts o el PSC entenguin la situació i ajudin a fer que millori amb la pròxima modificació del contracte que volem fer aquesta tardor. Qualsevol altra opció entendríem que podria ser electoralisme. En tot cas, la ciutat necessita millores. Ho reconeixem, n’hem fet moltes i en volem fer més abans no s’acabi el mandat.

—Els serveis públics estan en tensió?
—Sí, la població ha crescut molt en els últims anys, de tota mena. A Girona hi ha vingut a viure moltíssima gent de l’àrea metropolitana de Barcelona, d’altres punts de l’estat i d’altres punts del món. La gent és més exigent amb l’administració pública i l’estat ens ha impossibilitat durant molts anys el creixement de les plantilles, perquè tenim topalls, i ens ha dificultat molt les inversions per la regla del dèficit. Això ha causat un desequilibri a totes les administracions locals. A més, en el nostre cas, hi hem de sumar que l’administració estatal no inverteix el que tocaria, ja ho hem vist aquests dies amb les dades. L’administració de la Generalitat continua capada, i si hi afegeixes que no se’ns ha deixat invertir per la regla de la despesa, i que no hem pogut créixer en plantilles, tot això ha fet que hi hagi un desequilibri evident i que els serveis públics pateixin més pressió. A més, hi hem de sumar la dinàmica de desigualtat que el sistema econòmic capitalista ens porta a les ciutats catalanes. Cada vegada hi ha gent més pobra i cada vegada hi ha gent més rica. A les administracions públiques, que havien fet un paper d’intentar equiparar o reduir aquestes desigualtats, cada vegada se’ns fa més difícil, també.

—Us preocupa la seguretat ciutadana?
—A mi m’agradaria que no hi hagués cap delicte. És un objectiu molt difícil de realitzar, però treballem perquè sigui així. Quan veiem que les dades presentades pels Mossos i la Conselleria d’Interior diuen que avui a la ciutat de Girona hi ha menys delictes que l’any 2025 i que el 2024, entenem que anem en la bona direcció quan millorem la il·luminació als carrers, incrementem la plantilla d’agents cívics i de la policia municipal o quan transformem urbanísticament la ciutat perquè els espais siguin més agradables, més amables, amb més llum, perquè la gent se senti més segura i sigui més difícil també cometre delictes. Són mesures pensades perquè els delictes baixin i perquè la gent tingui una sensació de seguretat més gran que no pas la que té ara.

—L’habitatge serà una de les prioritats fins el final del mandat?
—Ha estat la prioritat número u del govern. Abans que s’acabi l’any comptem donar les primeres claus d’habitatge públic de lloguer a la ciutat després de quinze anys. Parlem de gairebé cent habitatges. Hem generat les condicions perquè se n’estigui construint un centenar més. També treballem pel que fa a planejament perquè tant des de l’àmbit privat com des de l’àmbit públic puguem arribar a la xifra de vuit-cents habitatges assequibles en els pròxims quatre anys. I, paral·lelament, hem limitat els habitatges d’ús turístic, hem perseguit els habitatges d’ús turístic il·legal i busquem totes les fórmules possibles perquè el dret sigui una realitat. No s’entén per què, més enllà de les promeses i les paraules, els més de dos-cents habitatges que té la SAREB a la ciutat encara no estan a disposició de l’ajuntament o de la Generalitat.

—Aquests dies es roda un film de Disney a Girona. Com es pot trobar l’equilibri entre l’explotació privada de l’espai públic i els drets dels veïns?
—Sempre he defensat que la ciutat necessita una taxa per a grans produccions cinematogràfiques i audiovisuals. Ho vaig defensar a l’època de Joc de Trons i posteriorment. És veritat que amb les dues produccions d’aquest any hem acabat arribant a acords concrets amb les productores perquè reverteixin en millores per la ciutat, però això ha sigut també gràcies a la voluntat de la productora de fer un retorn social. S’ha d’establir aquesta taxa perquè se’n vagi directament a les arques públiques i reverteixi en inversions i millores, en aquest cas en el barri vell i el barri del Mercadal, que és on acostumen a haver-hi aquestes grans produccions. Estem contents, sempre ho he dit: la ciutat és per a tothom i també per a la gent que té ganes de projectar el nostre patrimoni històric i cultural en l’art, en aquest cas en el cinema. Però necessitem un retorn directe, públic, clar i transparent.

—Impulsareu la taxa en el que queda de mandat?
—Sí, la nostra idea és treballar perquè s’aprovi. Haurem de veure si compta amb prou suports. Junts i el PSC hauran de decidir si hi donen suport.

—Us heu mostrat partidari d’una candidatura independentista i d’esquerres en les eleccions espanyoles. Heu mogut algun fil perquè es configuri?
—Continuo pensant que seria interessant una candidatura més enllà dels partits, que aglutinés sensibilitats, organitzacions, persones de l’independentisme d’esquerres i més encara en el context actual, i que pogués guanyar les eleccions a Catalunya. Podria tenir tres o quatre punts bàsics, com ara el referèndum, les seleccions, la protecció de la llengua per part de l’estat. Ara bé, jo estic centrat en l’alcaldia de Girona, a fer que la ciutat rutlli i és amb el que em vull centrar en les setmanes i els mesos vinents. És una idea que tinc i la comparteixo obertament, però no em pertoca a mi de liderar-la.