Il·lustració: Tere Guix

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Un dels llibres del confinament sembla que ha estat Pseudohistòria contra Catalunya, editat per Vicent Baydal i Cristina Palomo. És un llibre amb dues parts ben diferenciades, la de l’espanyolisme i la de la Nova Història, amb un nexe clar: la manipulació –o el falsejament– de dades per a servir un objectiu. A això ja hi estem acostumats, i en tots els àmbits, a més a més. Aquest cas és, sens dubte, interpretable, però hem de suposar que objectivable, com ho és la història. En aquest sentit, la primera part és previsible, al capdavall els guanyadors sempre expliquen la història a la seva manera, però la segona és, almenys per a mi, força més incomprensible.

Tot va començar amb la hipòtesi que Colom era català. Francament, ja els el regalo. I Cid Campeador encara més. Ja n’hi ha prou amb aguantar la creu de la pròpia història per a reivindicar personatges que no ens haurien d’omplir d’orgull, precisament. Aquest ha estat per a mi el punt més feble de la Nova Història i trobo que Stefano M. Cingolani ho expressa de manera magnífica: ‘Per tal de reivindicar i engrandir la història catalana s’empren els arguments típics de la història castellana, castellanista o anticatalana’ (p.239).

Pel que fa a la pretensió que grans obres de la literatura universal (el Quixot, etc.) han estat escrites en català, d’entrada ja em sembla un menyspreu de les grans obres de la literatura catalana (que no són prou bones, que n’hem d’anar a trobar fora de casa?), però sobretot la negació del fet essencial que les obres de creació ens pertanyen a tots els humans.

Entre els arguments unionistes contra la independència hi havia aquells que deien que no volien renunciar a Machado, a García Lorca i, en fi, a la cultura castellana. Que potser han renunciat a Proust, Dante, Shakespeare, Tolstoi, Kunene, Tagore o Kawabata? Voler apropiar-te de tot allò que es crea és una forma més d’imperialisme i la negació que qualsevol pugui sentir seva l’obra de Mercè Rodoreda o de Víctor Català.

Però les propostes de la Nova Història no són un bolet aïllat, demà les lligarem amb altres.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.