Llibreta de vacances de Carme Junyent (7): Els europeus i les llengües africanes

  • Sèrie d'estiu de Carme Junyent. Capítol 7

VilaWeb
Il·lustració: Tere Guix
Carme Junyent
06.08.2020 - 21:50

Quan els europeus van començar a estudiar les llengües africanes, en general, ja tenien una idea prou clara abans de començar: eren llengües primitives. Per això a l’Àfrica occidental, on la majoria de llengües són aïllants, no van tenir cap sorpresa. Però quan es van encarar a les bantus la cosa ja no era tan clara. Abans-d’ahir vèiem com el procediment per a crear una paraula com ‘mapinduzi’ (‘revolució’) en suahili és clarament aglutinant. La cosa es complica més quan es constata que són llengües amb més d’una dotzena de classes nominals (gèneres), en què el prefix de cadascuna marca les concordances de tota l’oració. Poca broma. Si us he de dir la veritat, cada cop que em miro una d’aquestes llengües penso que se les ha inventades un lingüista. Per això entenc la sorpresa inicial dels africanistes europeus, perquè totes les bestieses que deien del sànscrit, el grec i el llatí són perfectament aplicables a aquestes llengües que, segons ells, haurien de ser primitives. I què van fer? Doncs cercar una explicació fora de l’Àfrica. I on la van trobar? En els camites, descendents de Cam, fill de Noè. I heus ací com aquells comparatistes per als quals les llengües mixtes eren una aberració, la bèstia negra de les seves teories, aquells estudiosos benpensants van renegar de tot allò que predicaven i van acabar explicant una cosa per a ells incomprensible (que pobles africans parlin llengües complexes) mitjançant una teoria que contradeia tot allò que defensaven.

Però cal tenir present que, per contradictori que fos, també van elaborar una resposta a mida. Cam era el fill dolent de Noè. Aquell que va trobar el seu pare nu i ho va fer saber als seus germans, els quals ho van dir a Noè, i Noè va maleir Cam i els seus descendents a ser esclaus dels esclaus dels seus germans. Doncs bé, van ser els camites els qui van portar la gramàtica bantu a l’Àfrica. Els camites, tot i que eren dolents, almenys no eren negres.

La lingüística podia haver après moltes coses d’aquesta història, però a vegades la ideologia és el pitjor obstacle per a l’aprenentatge. I ara podria continuar per aquí o recuperar la bèstia negra. Demà ho veurem.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any