D'esquerra a dreta: David Castillo, premi Joanot Martorell de narrativa, i Ramon Boixeda, premi Ausiàs March de poesia.

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Ahir es van presentar a Barcelona les obres guanyadores dels premis literaris Ciutat de Gandia 2019, que publica Edicions 62. El LVII premi de poesia Ausiàs March, Les beceroles successives, de Ramon Boixeda, i el XLI premi Joanot Martorell de narrativa, El tango de Dien Bien Phu, de David Castillo. El nom dels guanyadors es van fer saber el mes de novembre, en un acte literari a Gandia, ciutat literària per excel·lència i bressol de les lletres catalanes, tal com va assenyalar ahir la jove batllessa, Diana Morant, que va obrir l’acte de Barcelona. Va destacar el vincle que signifiquen aquests premis entre el País Valencià i el Principat.

El documentalista

L’escriptor i periodista cultural David Castillo (Barcelona, 1961), home que coneix bé aquests premis perquè durant anys va formar part del jurat, es presentà a l’acte amb un volum ben gruixut d’informació fotocopiada referida a la guerra de 1936-39. Va explicar que tenia catorze volums com aquell, procedents de l’arxiu d’Alcalà d’Henares, i setze més del de Salamanca, que contenen informació que explica com van viure el conflicte bèl·lic molts soldats, històries reals i anònimes, detalls de la guerra viscuda de dins estant: ‘Un material verge’, va dir Castillo, prou allunyat dels relats dels historiadors marxistes.

David Castillo s’ha passat deu anys documentant-se, perquè sobretot El tango de Dien Bien Phu és un treball de documentació, que s’hauria pogut convertir en una novel·la de dues mil planes, a l’estil de Guerra i pau de Tolstoi. Però la voluntat de publicar-ho va fer que en reduís l’extensió i es presentés al premi.

El tango de Dien Bien Phu és una història sobre alguns soldats llibertaris que lluitaren a la columna de Durruti durant la guerra i que van anar encadenant esdeveniments bèl·lics i de camps de concentració. Comença amb la fugida a l’exili dels supervivents de la columna Durruti i l’internament al camp d’Argelers. Després veiem com alguns van lluitar a la Segona Guerra Mundial i van participar en l’entrada a París i en la batalla d’Estrasburg. Fins i tot en trobem alguns al Vietnam, a la batalla de Dien Bien Phu, el 1954. Quinze anys de calamitats narrades amb esperit constructiu, segons Castillo, i sense voluntat de revenja, fidel a la documentació d’aquest trencaclosques.

Castillo sempre havia dit que no escriuria mai cap novel·la sobre la guerra de 1936-1939, però recuperar la figura del seu avi i de la generació de llibertaris que van lluitar a la columna de Durruti el va fer decidir. I el desencadenant, la recerca de la lletra original de ‘El tango d’Argelers‘, que era una adaptació del tango ‘Esta noche me emborracho’ de Carlos Gardel. La recerca de ‘El tango d’Argelers’ la fa un personatge ja conegut dels lectors de les novel·les de David Castillo, Dani Cajal, protagonista de les novel·les anteriors: El cel de l’infern (premi Crexells, 1999) i No miris enrere (premi Sant Jordi, 2001). A més de Dani Cajal, hi apareix el seu avi, el corpulent Panteó Ribot i el fantasmagòric Menero.

Castillo diu que la derrota dels llibertaris a la guerra només va ser una derrota militar, que la derrota de veritat seria la pèrdua de les idees. Però les idees llibertàries no han cessat d’avançar i es troben en els joves, en detriment de les idees reaccionàries.

L’iconoclasta

L’altre títol que es va presentar ahir és el premi de poesia Ausiàs March, Les beceroles successives, de Ramon Boixeda. L’autor (Sant Julià de Vilatorta, 1981) ja tenia dos llibres de poemes publicats, La pell fina (premi Josep Maria López-Picó 2013) i El sedàs (2015). Segons que va explicar l’editor Jordi Cornudella, aquests llibres ja tracen un itinerari clar. Boixeda, afegí, és un poeta amb un accent característic, recognoscible.

De Les beceroles successives, Cornudella en va destacar que no era un conjunt de poemes sinó que singularment era un llibre, per la manera que té de construir-se, a mesura que l’anem llegint. Els poemes estiren fils que porten de l’un a l’altre. El títol gira entorn de la idea que gairebé tot sempre ens ve de nou, que tot és en certa manera un aprenentatge. Cornudella acabà destacant que són uns poemes fàcils de copsar, alhora plens de ressons d’uns altres llibres, una obra que entronca amb la tradició. ‘És una poesia eficaç, directa, immediata i, alhora, sàvia, com passa amb els poetes de debò.’

Ramon Boixeda es defineix com un iconoclasta i una persona que ha tocat moltes tecles tot i ser jove, tant pel que fa als estudis (arquitecte tècnic, literatura comparada, filosofia i cultura moderna), com per les lectures, d’influència molt diversa.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.