Llarena manté les ordres de detenció de Puigdemont i Comín malgrat la sentència del TJUE

El magistrat del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha desestimat la petició del president Carles Puigdemont i de Toni Comín d’aplicar-los l’amnistia arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE del 16 de juliol passat, que avalava el contingut de la llei. D’aquesta manera, manté encara l’ordre de detenció contra ells (i contra Lluís Puig, també exiliat) i continua a l’expectativa de la decisió que pugui prendre aviat el Tribunal Constitucional espanyol sobre els recursos d’empara que hi tenen presentats: si el TC diu que caldria amnistiar-los del delicte de malversació pel qual els persegueix, el Suprem ja ha declarat obertament que estava disposat a amnistiar-los i, per tant, a aixecar prèviament les ordres de detenció.

Però no en té prou, de moment, amb la sentència del TJUE, perquè responia a unes preguntes pre-judicials formulades tant pel Tribunal de Comptes com per l’Audiència espanyola. En una d’aquestes respostes, el tribunal europeu negava que l’amnistia del delicte de malversació tingués cap afectació en els interessos financers de la UE, que era un dels arguments pel qual el Suprem manté la negativa a amnistiar els dirigents del Primer d’Octubre condemnats per aquest delicte i els exiliats. Per això, la defensa de Puigdemont i Comín, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, va demanar a Llarena que els apliqués immediatament la llei.

Ara Llarena, si bé reconeix que aquest argument ha decaigut arran de la sentència del TJUE, recorda que l’altre gran argument que esgrimia per a denegar-los l’amnistia es manté vigent (perquè el TJUE no hi va entrar): és a dir, la interpretació que va fer el Suprem tot afirmant que la malversació de l’1-O equivalia a un enriquiment personal de tipus patrimonial, que és una de les excepcions a l’amnistia que preveu la llei.

El magistrat diu que, efectivament, la sentència del TJUE impedeix de mantenir una de les dues raons per a excloure Puigdemont i Comín de la llei d’amnistia, perquè “s’ha descartat una afectació dels interessos financers de la UE derivada de la secessió d’una part del territori nacional”. Però, en canvi, recorda que la sentència europea no afecta de cap manera el primer motiu de denegació, sobre el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial.

També destaca que les sentències dictades fins ara pel Tribunal Constitucional sobre la constitucionalitat de la llei d’amnistia no havien resolt pas l’aplicació individual en aquests casos: “No han deixat sense efecte la interpretació del benefici personal realitzada en aquesta causa, però tampoc no l’han validat específicament.” I tot seguit recorda que hi ha pendents els recursos d’empara al TC, “el resultat dels quals no correspon d’anticipar ací.”

Finalment, el jutge també refusa unes altres peticions dels exiliats, la d’inhibir-se en favor del TSJC o dels jutjats de Barcelona i la de l’arxivament de la causa per l’existència d’una vulneració del principi non bis in idem (la doble persecució punitiva d’uns mateixos fets) pel procediment obert també al Tribunal de Comptes.

I acaba desestimant la petició d’aixecar les mesures cautelars “per les raons ara formulades, sense excloure’n l’examen que calgui en unes altres circumstàncies”. Aquestes altres circumstàncies arribaran quan el TC s’hagi pronunciat finalment sobre els recursos d’empara, a final d’aquest mes o a començament del vinent.