L’IVAM s’endinsa en les llums i les ombres de les ciutats mediterrànies

  • La mostra 'Habitar el Mediterrani' confronta obres arqueològiques i contemporànies

VilaWeb
Redacció
06.12.2018 - 17:00

L’Institut Valencià d’Art Modern recull més de 150 obres arqueològiques i contemporànies a la mostra ‘Habitar el Mediterrani‘. Van del segle II aC fins a l’actualitat i reflecteixen les llums i ombres de les ciutats i formes de vida banyades per la Mediterrània. Tot plegat és un diàleg entre cultures, espais i temps que van de Palestina a la península Ibèrica i del videoart a les terracotes hel·lenístiques.

Diu el director de l’IVAM, José Miguel G. Cortés, que aquestes peces construeixen un ventall enorme de segles i èpoques en què el fet contemporani es nodreix del clàssic. El conjunt estableix un diàleg entre cultures, espècies i temps pretèrits i actuals que vol fer reflexionar sobre les ciutats i les formes de vida als països de la conca mediterrània. Sota aquesta premissa, la mostra és concebuda com un recorregut per una ciutat amb els seus carrers i places, amb elements constructius que al·ludeixen a una ciutat en permanent construcció, que es fa i desfà.

L’exposició es divideix en vuit apartats i hi conviuen maquetes de cases egípcies i terracotes hel·lenístiques amb fotografies d’assentaments jueus il·legals a Palestina i imatges de les places d’Alep on s’han fet execucions públiques. Durant el recorregut també es contraposa l’art clàssic amb el contemporani: una maqueta mesopotàmica d’una casa, que es remunta a l’any 1400 abans de Crist, s’enfronta als dibuixos de projectes arquitectònics d’Alger de Le Corbusier.

Una extensa instal·lació del libanès Rayyane Tabet presideix una de les sales. S’hi reprodueix, amb 34.000 peces d’un clàssic joc de construcció infantil, la ciutat de Bagdad. Una altra peça, d’Anila Rubiku, representa els búnquers que va fer construir el dictador d’Albània, Enver Halil Hoxha. L’exposició conclou amb una fotografia de l’artista Khaled Jarrar que mostra el mur que separa Israel de Palestina. D’una esquerda, sorgeix una branca nevada que apunta cap amunt i s’obre pas.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any