L’independentisme premia el no a Sánchez

  • ERC guanya les eleccions però l'estratègia de confrontació de Junts per Catalunya i la CUP millora la representació al congrés espanyol *** El 10-N ha estat un toc d'atenció per al Botànic *** Balboa acusa Sánchez d'afavorir Vox

VilaWeb
Pere Martí
11.11.2019 - 20:00
Actualització: 11.11.2019 - 20:22

TEMA DEL DIA
Eixamplar.
Esquerra ha tornat a guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya, com a l’abril. Però en sis mesos ha perdut 150.000 vots, que són dos punts de percentatge i dos diputats. En canvi, Junts per Catalunya en guanya 27.000, un punt de percentatge i un diputat per Barcelona; i la CUP entra per primera vegada al congrés espanyol amb 244.000 vots, més del doble dels que va obtenir el Front Republicà el mes d’abril. Tot això, en unes eleccions en què la participació ha baixat de dos punts, però que projecten el missatge que l’electorat independentista ha volgut donar als partits després de la sentència del Tribunal Suprem. Per primera vegada d’ençà del 21 de desembre de 2017, l’independentisme s’eixampla entre els partidaris de la confrontació amb l’estat espanyol.

Esquerra no ha rendibilitzat la sentència, malgrat tenir el seu principal dirigent, Oriol Junqueras, empresonat als Lledoners. La direcció del partit, de portes enfora, lleva importància al descens de vots i es refugia en el fet d’haver guanyat les eleccions a Catalunya superant el PSC. Però la realitat és que una part de l’electorat independentista no ha entès la política dels republicans a Madrid aquests darrers sis mesos. Els electors han interpretat que el suport a Sánchez era en canvi de res, cosa que els dirigents d’ERC han desmentit durant la campanya, però la idea ja s’havia fixat. Després de l’actitud fervorosament pactista de Rufián, era difícil de revertir-la, aquesta idea. De tota manera, ara com ara, ningú no qüestiona el paper del portaveu d’ERC al congrés. En canvi, sí que ha canviat el discurs que ha fet la portaveu, Marta Vilalta, que no ha volgut pronunciar-se sobre quina política d’aliances seguiran els republicans a Madrid d’ara endavant. S’ha limitat a parlar de diàleg, però no ha garantit res a Sánchez. Amb aquests resultats, ERC difícilment pot facilitar la investidura de Sánchez sense tenir un desgast important abans de les eleccions catalanes, que no tenen data, però que tothom creu que seran l’any que ve.

En canvi, l’electorat ha premiat el rebuig a Sánchez de Junts per Catalunya i la CUP. El refús de donar una investidura de franc a Sánchez que ha mantingut Laura Borràs al congrés ha estat clau per a aquest lleuger augment de vot de Junts per Catalunya. I el compromís de la CUP d’executar una política de blocatge també ha estat abonat pels electors. Borràs, a més, ha aconseguit de superar l’efecte Buch, que tant l’havia perjudicada durant la campanya. Era molt difícil de defensar la independència mentre els Mossos d’Esquadra actuaven tan violentament contra l’independentisme als carrers d’arreu del país, al costat de la policia espanyola. Borràs ha derrotat la Brimo, perquè se’n va desmarcar d’ençà del primer moment, condemnant la violència policíaca, cosa que li ha dut problemes interns durant la campanya, però els electors li ho han reconegut.

El resultat de l’independentisme hauria de portar una mica més d’estabilitat al govern de Quim Torra, perquè ERC ha rebut un avís dels electors i l’ascens de Borràs beneficia el president enfront dels sectors del PDECat que volen anticipar les eleccions. Borràs pertany al nucli dur de confiança de Torra i Puigdemont i amb aquest resultat tindrà un paper clau en la refundació de Junts per Catalunya, pendent encara de l’estiu. El PDECat havia convocat una conferència de premsa avui per a valorar els resultats, però l’ha suspesa a darrera hora, perquè la valoració l’havia de fer Laura Borràs. La portaveu al congrés ja comença a manar. Per una altra banda, l’èxit de la CUP en clau interna reforça el paper d’Endavant enfront del sector de Poble Lliure, que havia impulsat el Front Republicà a les eleccions anteriors. Poble Lliure és el sector de la CUP més partidari de la unitat independentista i és membre del Consell per la República. En canvi, Endavant sempre s’ha manifestat contrari a arribar a acords les amb altres forces independentistes.

Ni ERC ni Junts per Catalunya no descarten el diàleg amb Pedro Sánchez, però aquest ja els ha exclòs d’un possible pacte ‘progressista’ per a formar govern. Aquest matí el president Quim Torra li ha tornat a trucar per felicitar-lo pel resultat i proposar-li de reprendre el diàleg, però el dirigent del PSOE no ha agafat el telèfon amb l’excusa que tenia una reunió. Sánchez assegura que vol pactar amb Podem, Més País i el PNB, després de rebutjar-ho al setembre. Una nova gesticulació que, si fracassa, servirà per a justificar un pacte d’estat amb el PP, tal com volen els poders fàctics espanyols una vegada eliminat Albert Rivera de l’escenari polític.

MÉS QÜESTIONS
El 10-
N ha estat un toc d’atenció per al Botànic. Els partits del Botànic han rebut un toc d’atenció seriós en aquestes eleccions espanyoles. Si les del 28 d’abril van dur a un empat entre el bloc de la dreta i el de l’esquerra al País Valencià, amb 16 diputats per a cadascun, ahir el Botànic va perdre. La dreta va obtenir un escó més i, per tant, l’esquerra el perdé. Especialment notable és la davallada de Ciutadans, que passa de 6 escons a 2. Però se’n beneficien la resta de formacions de la dreta, perquè el PP passa de 7 a 8; Vox, amb 4 més, n’obté 7. En total, 17 escons. En canvi, el PSOE i Compromís –aquesta vegada, en aliança amb el partit d’Íñigo Errejón– obtenen el mateix nombre d’escons que el 28-A, és a dir, 10 i 1, respectivament. El diputat que perd aquest bloc correspon a Unides Podem. Malgrat que cal agafar les dades amb cautela, si s’extrapolés el repartiment d’escons a unes eleccions autonòmiques, el Botànic no es podria repetir. Les dades, doncs, són un avís al govern actual per una possible remuntada de la dreta. Compromís no ha fet autocrítica sobre l’aliança amb Més País, que no ha dut cap diputat més del que ja tenia, Joan Baldoví. Precisament Baldoví s’ha mostrat ‘raonablement satisfet’ amb els resultats obtinguts, perquè pugen en percentatge i en vots. ‘Ara serem tres al Congrés dels Diputats i estem satisfets amb els resultats. Ha estat una campanya complicada però hem triat el camí correcte. Probablement hem sembrat un arbret que en algun moment acabarà fent-se molt gran’, ha pronosticat.

El PSOE s’imposa als principals municipis del País Valencià. Els resultats de les eleccions espanyoles d’ahir deixen als grans municipis valencians un panorama pràcticament uniforme, amb el PSOE com a vencedor, seguit pel PP i amb Vox de tercera força a gran part de les localitats. En línia amb els resultats de tot el País Valencià, les grans ciutats no presenten grans sorpreses en el marcador electoral, tret d’algunes on Unides Podem aconsegueix el segon lloc i unes altres en què l’aconsegueix Vox. A València, amb Joan Ribó (Compromís) de batlle, s’imposa el PSOE, que malgrat perdre força supera de poc més de 1.000 vots el PP, a l’alça. Ciutadans, que havia estat segon a l’abril, passa a ser sisena força i Vox es dispara fins al tercer lloc, i passa davant d’Unides Podem i de Més Compromís. A Alacant, on governa el popular Luis Barcala juntament amb Ciutadans, també guanya el PSOE, amb 4.000 vots més que el PP, que és segon; Vox hi aconsegueix la tercera posició i Unides Podem, la quarta; Ciutadans, que el 28-A hi va ser la segona força, cau fins al cinquè lloc, per damunt de Més Compromís. A Castelló, amb Amparo Marco (PSPV) com a batllessa, es repeteix la tendència de les capitals: el PSOE es manté com a primera força i el PP recupera la segona posició, Vox s’alça fins al tercer lloc i Unides Podem resisteix al quart; Ciutadans baixa fins a la cinquena plaça, per davant de Més Compromís. A més, en algunes grans urbs com Elx també guanya el PSOE, seguit per PP i Vox, amb una gran caiguda de Ciutadans al cinquè lloc, la mateixa tendència que a Torrevella. A Oriola el PP manté el primer lloc que ja va aconseguir el 28-A, tot i que hi perd suport; Vox és segon i el PSOE tercer; Ciutadans passa de la tercera plaça a la quarta.

Balboa acusa Sánchez d’afavorir Vox. A les Illes, el nacionalisme s’ha tornat a quedar sense representació al congrés espanyol. El candidat de Més-Esquerra, Guillem Balboa, ha agraït la confiança dels votants i ha recordat que aquestes eleccions es feien en unes circumstàncies difícils. Balboa, malgrat els mals resultats de Més, ha dit: ‘Consideràvem que era important que hi hagués una papereta sobiranista i ecologista en aquestes eleccions.’ Ha lamentat que aquestes eleccions i l’augment de l’abstenció hagin fet créixer la força de l’extrema dreta, i ha dit que això ha de fer reflexionar ‘els que ens han dut a aquestes eleccions’, en referència a Pedro Sánchez. ‘Sánchez només ha aconseguit donar força a Vox’, ha insistit. El PSOE fou ahir la força més votada a les Balears, amb el 25,69% dels vots i 2 escons dels 8 que s’hi triaven. També 2 escons aconsegueixen PP, Vox i Unides Podem. Una situació de gairebé empat tècnic entre el PSOE i el PP. Segons el coordinador de Més per Mallorca i candidat de Més-Esquerra, hi ha una situació de blocatge i ingovernabilitat que no es resoldrà fins que no s’abordi la situació catalana. Del seu punt de vista, només hi ha dues possibilitats: o un acord de les esquerres i els sobiranistes, o un acord del PSOE amb el Partit Popular. Més-Esquerra, ha dit Balboa, continua insistint en un govern d’esquerres i sobiranistes per a trencar el blocatge.

LA XIFRA
3.500 ciutadans espanyols residents a Andorra van votar ahir, una xifra que és lleugerament inferior al 15% de les 23.500 persones que hi tenen dret. La participació va ser una mica més alta que a les eleccions de l’abril.

TAL DIA COM AVUI
L’11 de novembre de 2009 es va morir el poeta, traductor i escriptor Miquel Martí i Pol. La seva llarga producció literària havia estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts i el Premi Nacional de Literatura. Té un poema que seria aplicable al Tsunami Democràtic, com es pot veure en aquest fragment:

«Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.»

Obra poètica, Llibres del Mall, 1977

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any