17.08.2026 - 21:40
|
Actualització: 17.08.2026 - 22:09
The Washington Post · Konstantin Toropin (The Associated Press)
Washington, Estats Units. El portaavions USS George Washington, desplegat al Pacífic, ha posat rumb cap al Llevant arran d’haver transcendit informacions sobre problemes de proveïment i de salut mental dels tripulants del USS Abraham Lincoln, que fa mesos que és a la zona.
El vaixell, enviat al Llevant amb motiu de la guerra dels Estats Units contra l’Iran, acumula més de 240 dies a la mar, tot un rècord. Aquests darrers dies, uns quants representants del Partit Demòcrata han exigit responsabilitats per les informacions sobre les condicions suposadament insalubres al portaavions, que el secretari de Defensa dels EUA, Pete Hegseth, va qualificar dijous de “completament tergiversades”.
La durada rècord del desplegament dels portaavions ha suscitat preocupació per l’impacte psicològic entre la tripulació, obligada a romandre lluny de casa durant períodes de temps llargs, com també pel desgast de la nau i l’equipament. Encara que les hostilitats entre els Estats Units i l’Iran s’han aturat força, aquestes darreres setmanes la marina nord-americana ha reprès el blocatge naval als ports iranians a l’estret d’Ormuz i el govern Trump no ha ofert cap full de ruta cap a la fi del conflicte. La setmana passada, Hegseth va declarar a la premsa que els EUA podrien mantenir el blocatge indefinidament.
Del Pacífic al Llevant
El George Washington va salpar del port de Da Nang, al Vietnam, fa uns deu dies, segons la marina nord-americana. D’aleshores ençà, el portaavions –acompanyat d’un creuer i un destructor– ha estat albirat travessant l’estret de Singapur.
Un oficial de la marina dels Estats Units, que accepta parlar a condició d’anonimat per revelar informació confidencial, confirma que el USS Washington ha travessat l’estret de Malaca, que uneix els oceans Pacífic i Índic, i ha arribat a l’Índic. Anteriorment, The Wall Street Journal havia informat que substituirà el USS Lincoln com un dels dos portaavions desplegats al Llevant.
La decisió deixa les aigües del Pacífic sense un portaavions nord-americà durant un període de temps indeterminat. El govern Trump considera la Xina, la potència dominant a la regió, “una força consolidada” a la qual tan sols cal dissuadir d’atacar els Estats Units o els seus aliats a la regió, i no pas com el principal adversari a escala mundial, tal com la va tractar el govern Biden.
El portaavions Lincoln va salpar el 21 de novembre de l’any passat de San Diego i va arribar al Llevant al gener, poc més d’un mes abans de l’esclat de la guerra de l’Iran. La marina nord-americana ha reconegut que el conflicte ha creat “un entorn molt conflictiu en què les cadenes de subministrament tradicionals del Llevant han quedat tallades per les hostilitats”. Això, al seu torn, ha causat problemes d’escassetat i de pèrdua de correu a bord.
“El comandament va prioritzar els subministraments essencials per a la missió: primer els aliments, després els articles d’higiene i, finalment, el correu”, diu el comunicat, que assegura que els mariners disposen d’aigua potable i “d’opcions de menjar saludables”.
Camp de batalla polític
Els legisladors demòcrates han demanat al Pentàgon més transparència i l’obertura d’una investigació sobre les condicions a bord del vaixell, la tornada del qual estava prevista, en un primer moment, per al mes de maig passat.
“La durada del desplegament del USS Lincoln resulta important perquè arriba en el context de les operacions militars contra l’Iran i hi ha la possibilitat que calguin més contingents navals nord-americans a la regió durant un període de temps llarg”, va escriure el senador Richard Blumenthal, membre de la Comissió de Serveis Armats del Senat, en una carta dirigida als comandaments de la marina.
Rubén Gallego, senador demòcrata i veterà de la marina, va dir a les xarxes socials que impulsaria la visita al portaavions d’una delegació bipartidista perquè en supervisi les condicions, tot afirmant que la manera com es tractava els tripulants “no tan sols és repugnant, sinó que és perillosa”.
En una visita a Panamà, Hegseth va declarar a la premsa que volia que els mariners del USS Lincoln tornessin a casa com més aviat millor, però va desmentir les informacions sobre problemes a bord.
“Vetllem perquè cada vaixell, cada tripulació i cada capità disposi de tot allò que puguem proporcionar en cada moment. Alguns desplegaments són més llargs que uns altres, i sento més respecte i gratitud per aquests mariners que ningú. Les coses que fan a alta mar, en aquestes condicions austeres i amb menys escales portuàries, són increïbles”, va afirmar.
Fa menys de dues setmanes, els alts estaments de la marina nord-americana –incloent-hi el secretari en funcions, Hung Cao– van tenir una reunió tensa amb les famílies dels soldats del USS Lincoln i els van prometre que farien tot allò a l’abast per rellevar-los.
A l’abril, la marina nord-americana va desmentir les primeres informacions que van transcendir sobre problemes d’escassetat de provisions al vaixell, tot titllant-les de falsedats.
Condicions insalubres
D’aleshores ençà han transcendit informacions sobre una crisi de salut mental entre la tripulació. La marina, per la seva banda, ha dit que “no s’ha constatat un augment dels pensaments suïcides ni dels intents de suïcidi a bord del vaixell”, però els responsables s’han negat a facilitar-ne dades, tot al·legant motius de seguretat operativa i de privacitat dels tripulants.
Un alt càrrec de la marina explica a The Washington Post que un mariner va caure per la borda a començament d’agost, però fou rescatat de pressa, atès pel servei mèdic del vaixell i, posteriorment, traslladat fora de la nau per rebre atenció mèdica. El responsable no vol precisar si l’home s’hauria volgut suïcidar.
El Comandament Central dels Estats Units, que supervisa les operacions militars al Llevant, desmenteix les informacions sobre males condicions a bord del portaavions.
“Els mariners del grup d’atac del portaavions Abraham Lincoln continuen mostrant resistència i determinació després de més de 260 dies a la mar, 10.000 vols d’aeronaus i 1,5 milions de lliures de munició consumida”, va especificar el comandament a les xarxes socials la setmana passada.
Hi ha més portaavions que també han estat desplegats durant períodes llargs i han suscitat preocupació per la moral de la tripulació. El Gerald R. Ford va tornar a port a mitjan maig després d’un desplegament d’onze mesos –el més llarg d’ençà de la guerra del Vietnam–, primer per haver donat suport a la captura del president veneçolà, Nicolás Maduro, i després per haver participat en la guerra contra l’Iran.
En ple desplegament, va sofrir un incendi en una bugaderia que el va obligar a fer mitja volta i a tornar a la Mediterrània per a les reparacions, cosa que va deixar centenars de mariners sense lloc per dormir durant dies.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
