L’incendi de la serra d’Espadà crema el pressupost negacionista de Pérez Llorca

Demà farà una setmana que es va desfermar un dels pitjors incendis forestals d’aquesta dècada al País Valencià. És un dels més greus, tant per les hectàrees cremades com per la simbologia i el significat que té la serra d’Espadà per als habitants de les comarques de la Plana Baixa, l’Alt Millars i l’Alt Palància.

Dissabte, dia 25, tot just feia dos dies que el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, estrenyia la mà del síndic de Vox, José María Llanos amb devoció i alleujament. Acabaven d’aprovar el pressupost per a enguany, que és el primer de l’actual president i el darrer de la legislatura. El pressupost incloïa, amb totes les lletres, expressions com “prioritat nacional” i, amb totes les xifres, consagrava la disminució de les partides per a entitats que esmussen els ultres: la protecció de la llengua, la protecció dels immigrants… i tot el que tinga a veure amb polítiques ambientals. I, de manera concreta, una disminució de les partides per a la prevenció i l’extinció d’incendis forestals. Sí que les augmenten, per exemple, per a la promoció dels bous.

Solidaritat amb la gent gran… i amb Madrid

Dijous, el president va anar a una residència de la Vall d’Uixó a visitar un grup d’ancians que havien estat desallotjats. A Twitter va escriure: “És emocionant comprovar de primera mà la solidaritat del poble valencià.” Ahir, quan els residents ja havien pogut tornar a casa, el president va escriure: “Davant les dificultats, la vida ens recorda què és realment important: cuidar-nos, acompanyar-nos i continuar sempre endavant.” Les respostes dels usuaris, molts d’ells veïns de les comarques afectades, van posar sobre la taula que part del pressupost retallat en la prevenció d’incendis havia anat a parar a la promoció dels espectacles taurins, o que la solidaritat era tan necessària quan fallava la gestió.

La casualitat ha fet que Juanfran Pérez Llorca haja hagut de fer front a la primera gran crisi ambiental en forma d’incendi a una serra emblemàtica. El primer avís del foc es va fer dissabte a mitjan matí, i un parell d’hores més tard, Pérez Llorca anunciava a X que un contingent de bombers valencians anaven a Madrid a treballar en l’extinció del gran incendi que Isabel Díaz Ayuso va declinar de gestionar. Immediatament, es van haver de demanar reforços per a actuar sobre aquest pulmó verd, però clapat de ciutats mitjanes com la Vall d’Uixó o Onda, i d’altres nuclis petits de població que representen una forma de vida i un teixit social econòmic i cultural que, durant anys, quedarà soterrat davall les cendres.

Reducció del pressupost per a prevenció i extinció

Les competències de gestió i prevenció d’incendis forestals estan transferides íntegrament a les autonomies. És cert que molta massa forestal és a mans privades, però la llei ordena que es facen tasques de neteja i de manteniment per a evitar que, en cas que hi haja un foc, s’escampe sense control com ha passat amb el que va començar a la Vall d’Uixó.

Si el 2025 el pressupost va ser de 102,3 milions, enguany serà de 92,3. Deu milions menys sobre un pressupost que ja justejava si es tenen en compte les reivindicacions que fa anys que tenen els bombers forestals. La resposta automàtica de la Generalitat és que aquesta rebaixa no afecta directament els serveis d’extinció, sinó que és una il·lusió òptica. És a dir, la Conselleria de Medi Ambient diu que la retallada es deu al fet que el 2025 hi havia partides extraordinàries destinades a la reparació d’infrastructures forestals malmeses per la gota freda del 2024. Com que ja estan arreglades, ja no cal pressupostar aquests diners.

L’explicació no convenç els partits de l’oposició, que també assenyalen retallades d’un 50% en educació ambiental i les aportacions de diners als municipis també per a tasques relacionades amb la gestió dels boscs.

L’oposició relaciona aquestes retallades amb la dependència que el Partit Popular té de Vox, un partit obertament negacionista del canvi climàtic. De fet, per a aprovar el pressupost del 2025, quan encara governava Carlos Mazón, va fer renunciar al PP del compliment dels postulats de l’agenda 2030.

També les relaciona amb el fet d’una nova rebaixa d’imposts amb una nova incidència en les rendes més altes. Tant Compromís com el PSPV asseguren que la davallada d’ingressos per mitjà dels imposts ocasiona les retallades en els serveis públics.

Els bombers forestals, de menystinguts a herois

A les 13.05 del 29 d’octubre de 2024, l’ex-consellera d’Emergències, que havia ostentat la cartera de Medi Ambient fins tres mesos abans, Salomé Pradas, escriu un missatge a Carlos Mazón i li diu: “I la bona notícia del dia: tot apunta que demà signarem el pre-acord amb els bombers forestals.” Mitja hora més tard, Mazón li respon: “Bé”, en castellà, amb moltes e i moltes n. Quan Pradas escriu això, fa dos minuts que ha informat a Mazón que s’ha decretat l’alerta hidrològica i que tem pel barranc de Torrent i el riu Magre.

Feia anys que els bombers forestals reclamaven millores de la seua situació laboral. Denunciaven precarietat laboral amb contractes que no eren estables, sinó que els contractaven de manera temporal els mesos que es preveia més activitat; demanaven l’adquisició de material adequat perquè el que tenien estava en males condicions; exigien que els vehicles funcionassen de manera adequada.

Totes aquestes reivindicacions s’han repetit en el temps. Hi ha hagut manifestacions i concentracions a València i davant la Generalitat i davant les Corts Valencianes per a explicar la situació.

Els bombers forestals depenen de l’empresa pública SGISE (Societat de Gestió Integral de Serveis d’Emergències). Aquests darrers anys, la seua situació ha millorat una mica, però encara són lluny de poder dir que treballen en condicions òptimes quan s’enfronten al foc.

La reivindicació històrica del tercer torn s’ha començat a implantar enguany, però no completament. Fins ara, els bombers feien dues jornades de deu hores i descansaven dos dies. Ara el torn és de dotze hores durant un dia i en descansen dos. Els sindicats denuncien que el tercer torn s’ha implantat sense tenir prou personal i això fa que els equips funcionen sota mínims.

Comissions Obreres i CGT consideren que perquè el servei funcionàs en condicions òptimes, s’haurien d’incorporar 250 efectius al cos. Denuncien que, a voltes, unitats que haurien de ser formades per sis persones, són formades per dues o tres, amb el risc que això comporta.

Els partits polítics de l’oposició també denuncien aquesta situació. A començament de mes, el PSPV va denunciar públicament les retallades i la falta de planificació.

A banda dels mitjans i del personal de què disposen, els bombers forestals demanen d’entrar més a fons en la qüestió de la lluita contra els incendis. Diuen que el debat no ha de ser únicament sobre els recursos que es posen per a l’extinció, sinó que tot allò que té a veure amb la prevenció és molt més determinant ara que no fa vint anys.

Aquella “bona notícia del dia”, d’un dels pitjors dies al País Valencià, que era el pre-acord amb els bombers forestals, sembla que només ho era a mitges. Els forestals, a qui el president Pérez Llorca i tots els responsables polítics qualifiquen d’herois perquè lluiten contra el foc, continuen, dos anys després, denunciant que bona part d’aquells compromisos encara no s’han materialitzat.