20.06.2026 - 21:40
|
Actualització: 21.06.2026 - 09:00
Creix la preocupació entre analistes i la població en general: els centres de dades podrien allargar el consum de combustibles fòssils, encarir l’energia i sobreexplotar els recursos hídrics? Segons l’Agència Internacional de l’Energia, el 2025 la demanda de turbines de gas fòssil va augmentar d’un 70% per culpa dels centres de dades. Alhora, l’operador europeu de xarxes elèctriques ha advertit que caldrà reduir el creixement de les energies renovables si la demanda d’electricitat dels centres de dades no es frena. Fins i tot la Comissió Europa vol que les famílies europees canviïn els patrons de consum d’electricitat per encabir nous centres de dades. Les Nacions Unides també va advertir fa pocs dies sobre l’impacte ambiental dels centres de dades. I a la UE creix la preocupació entre els ciutadans en relació amb el cost ambiental de la IA. Tanmateix, els centres de dades també poden tenir efectes positius sobre la transició energètica, segons alguns organismes internacionals.
L’ONU adverteix d’un impacte ambiental creixent
La controvèrsia entorn de l’impacte ambiental de la intel·ligència creix. A començament d’aquest mes les Nacions Unides advertien que els centres de dades, la infrastructura clau en què es basa la IA, podrien consumir 945 TWh d’electricitat anualment el 2030. Això és el triple que el consum anual del Paquistan, Bangladeix i Nigèria, països on viuen més de 650 milions d’habitants. L’organisme internacional afegeix que s’ha d’anar molt més enllà de les emissions de CO2 per mesurar-ne l’impacte ambiental. Segons els seus càlculs, al final d’aquest decenni, el consum d’aigua associat als centres de dades (refrigeració i generació energètica) equivaldrà a les necessitats bàsiques de 1.300 milions de persones. I, encara, la petjada territorial pot excedir els 14.500 quilòmetres en aquella data, una superfície equivalent a la meitat de Catalunya.
Cal tenir present també la generació de residus electrònics, que l’organisme internacional estima que serà de 2,5 milions de tones anuals l’any 2030. L’ONU també expressa la preocupació per la degradació ambiental i les conseqüències socials a les zones on s’extreuen els minerals necessaris per a produir el maquinari que fa servir la intel·ligència artificial. Més enllà de l’impacte ambiental, també assenyala que pot fer créixer les desigualtats. El 90% de la capacitat de computació per a IA es concentra en dos països, els EUA i la Xina. En canvi, hi ha uns 150 països que no tenen infrastructura significativa d’intel·ligència artificial, amb la consegüent manca d’oportunitats per a sengles economies. I també de justícia ambiental, perquè són països que han d’assumir els costs ecològics de la IA, com ara de la mineria, sense rebre en canvi els beneficis del creixement econòmic associat a la intel·ligència artificial.
L’ONU diu que no és pas contrària a la IA, però fa una crida urgent a assegurar-se que aquesta tecnologia es desenvolupa dins els límits planetaris i creant un ecosistema de IA responsable, basat en els principis de transparència, eficiència energètica, equitat, responsabilitat ambiental, cooperació internacional i ús sostenible. Per això demana als governs que integrin la infrastructura d’intel·ligència artificial en la planificació energètica, hídrica i d’ús del sòl. A les companyies els demana que dissenyin els sistemes per a reduir el consum de recursos. I als usuaris de la IA els adjudica el paper de triar les aplicacions de menys impacte quan sigui possible. Diu que la discussió s’ha centrat en el consum energètic necessari per a entrenar els models avançats d’intel·ligència artificial, però que, de fet, el 80%-90% del consum d’electricitat d’aquesta tecnologia prové de l’ús diari que en fan els usuaris.
L’AIE sosté que l’impacte energètic no serà tan fort
Enmig d’aquest debat creixent, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) acaba de publicar un informe especial amb el títol “Qüestions clau sobre energia i IA”. Diu que som enmig d’un esclat de nous centres de dades. Aquests darrers divuit mesos se n’ha triplicat la capacitat. La inversió en aquest sector va superar els 400.000 milions de dòlars el 2025 i es preveu que pujarà d’un 75% el 2026. Les inversions fetes per tan sols cinc companyies tecnològiques és ara superior a les inversions arreu del planeta en producció de petroli i gas fòssil. Però l’AIE també destaca que l’eficiència energètica de la IA millora a un ritme sense precedents en la història energètica. Gràcies als avenços en programari i maquinari, ara les tasques de IA consumeixen un ordre de magnitud d’energia menys. Les consultes de text fetes a la IA empren menys electricitat que un televisor, calcula. De fet, si totes les consultes que fem als cercadors les féssim a la IA, el consum d’electricitat seria menys de l’1% del consum actual de centres de dades (no solament els dedicats a la intel·ligència artificial).
Tanmateix, l’organisme adverteix que les noves capacitats de la IA (vídeos, raonament i agents) poden consumir centenars o milers de vegades més d’energia per consulta. És per això que demana que es faci un monitoratge profund i amb actualitzacions freqüents, en coordinació amb el sector tecnològic, sobre el consum energètic associat a la IA. De fet, diu que la demanda d’electricitat del conjunt de centres de dades va pujar d’un 17% el 2025. Però, fixant-se en els centres de dades específics per a IA, la xifra fou del 50%. La velocitat de l’expansió de la IA contrasta com més va més amb les capacitats dels sistemes físics, socials i econòmics en què es basa. El resultat són colls d’ampolla en el sector energètic i de maquinari. El sector tecnològic ja s’enfronta a limitacions, com ara la manca de producció de xips de memòria i de processament durant aquests darrers sis mesos, situació que s’allargarà fins a final del 2027, segons l’AIE. El consum d’electricitat dels centres de dades es doblarà d’aquí al 2030: passarà de 485 TWh a 950 TWh, i els centres de IA triplicaran el consum. Tanmateix, els colls d’ampolla també poden limitar aquest creixement.
Però, això a banda, l’AIE considera que s’han de tenir en compte els beneficis indirectes de la IA en termes energètics, que faran que el consum energètic no augmenti tant. El creixement econòmic gràcies a la IA no es traduirà en un creixement directament proporcional en el consum energètic, sinó que serà menor gràcies a les millores en productivitat. Preveu que el creixement de la demanda energètica pujarà d’un 1%-4% el 2035. Xifra que pot ser contrarestada per l’optimització de processos industrials intensius en energia gràcies a la mateixa IA, que podria fer que el consum energètic global fos el 2035 d’un 3% inferior que no pas si no s’apliqués aquesta tecnologia.
Sobre això, l’AIE considera que, del punt de vista de la demanda energètica, tenen més impacte les polítiques energètiques i el desenvolupament tecnològic del sector energètic que no pas l’augment del consum d’electricitat dels centres de dades.
Els efectes positius de la IA en el sector energètic
Malgrat els inconvenients per l’esclat de centres de dades per a intel·ligència artificial, l’AIE apunta que la IA també pot tenir efectes positius en les energies renovables. En primer lloc, destaca que el sector tecnològic és un actor principal en l’expansió de les energies verdes. Vora el 40% dels acords de compra de producció d’electricitat de fonts renovables durant el 2025 per part d’empreses privades van ser fets per companyies de IA. Aquests acords equivalen a gairebé la meitat del consum d’electricitat dels centres de dades. Un altre sector essencial en la transició energètica, el de les bateries, també pot tenir un gran impuls gràcies a la IA. Els centres de dades que entrenen models fan grans canvis sobtats de demanda d’electricitat, i les bateries són l’única tecnologia que pot garantir un subministrament estable i fiable. L’any 2030 podria haver-hi entre 20 GW i 25 GW de bateries instal·lades als centres de dades, segons l’AIE. Amb els incentius adequats, també podrien ser utilitzats per la xarxa elèctrica general, cosa que en milloraria la gestió i serviria per a aprofitar millor la producció renovable.
L’AIE no defuig la polèmica que ha dut alguns analistes a pronosticar que la IA retardarà la transició energètica, perquè allargarà l’explotació de centrals nuclears i de gas fòssil. Per una banda, reconeix que els acords amb empreses de desenvolupament de petits reactors nuclears modulars (SMR) han crescut d’uns 25 GW a final de 2024 a 45 GW a final de l’any passat. Tanmateix, no es preveu que els primers projectes siguin operatius abans del 2030, en cas de materialitzar-se una tecnologia que molts experts posen en qüestió que acabi essent rendible econòmicament. Quant a les centrals de gas, circumscriu el problema als EUA, on els desenvolupadors de centres de dades instal·len centrals de gas específiques, principalment pels colls d’ampolla que hi ha per a connectar-se a la xarxa elèctrica general.
L’organisme internacional estima que l’any 2030 hi haurà uns 15-27 GW de turbines de gas als centres de dades dels EUA. Tanmateix, posa en dubte que siguin viables econòmicament a mitjà termini en comparació amb el fet de tenir una connexió a la xarxa elèctrica. Atesos els pics de demanda dels servidors, els desenvolupadors han de sobredimensionar les centrals de gas entre un 30% i un 70% en relació amb la demanda energètica, fet que les encareix. A més, la construcció de noves turbines de gas també s’encara amb colls d’ampolla que poden endarrerir-ne la fabricació. De manera que l’AIE dubta que les centrals de gas acabin essent una via més ràpida que no pas esperar a tenir els permisos per a connectar-se a la xarxa elèctrica general i consumir energies renovables, molt més econòmiques i que fan més competitius els centres de dades.
L’impacte a la UE: entre el refús dels ciutadans i les limitacions de la xarxa elèctrica
Centrant-nos en el nostre continent, el maig passat la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d’Electricitat (ENTSO-E), composta per 42 organismes de 35 estats, va advertir que el creixement de centres de dades pot reduir la penetració de les energies renovables si no es gestiona adequadament. Actualment, a Europa hi ha 10.500 centres de dades d’almenys 50 kW, cosa que equival a una capacitat total instal·lada de 12,7 GW. L’organisme europeu considera que els centres de dades poden aportar beneficis a les xarxes elèctriques quant a flexibilitat.
Tanmateix, convé que aquests beneficis siguin regulats adequadament, segons l’organisme. Si no, el resultat pot ser l’oposat, adverteixen. Consideren que els centres de dades poden contribuir a la seguretat i la fiabilitat de la xarxa elèctrica, participant en la gestió de paràmetres com el control del voltatge, la reactivitat i la freqüència. L’ENTSO-E també recomana que no es posin límits a la integració de renovables als centres de dades i que se situïn aquests centres en llocs on la xarxa elèctrica és menys saturada.
De fet, la saturació a molts llocs i la voluntat de facilitar el desplegament de centres de dades a la UE han fet que la Comissió Europea vulgui accelerar la instal·lació de comptadors d’electricitat intel·ligents amb IA incorporada. La intenció és que els habitatges consumeixin menys electricitat al vespre, quan n’hi ha més demanda, de manera que es mantinguin els preus més baixos i s’alliberi més electricitat perquè pugui ser consumida per la indústria, el transport i els centres de dades. No deixa de ser paradoxal que els ciutadans hagin de canviar els patrons de consum a casa ajudats per la IA per alliberar la xarxa elèctrica a fi que els centres de dades de IA puguin consumir més electricitat.
Enmig de tota aquesta polèmica, la campanya europea Beyond Fossil Fuels (‘Més Enllà dels Combustibles Fòssils’), que agrupa una seixantena d’organitzacions de la societat civil europea, va presentar a final del 2025 una enquesta feta a Irlanda, el Regne Unit, l’estat espanyol, Alemanya i Suïssa sobre l’impacte de la IA. La gran majoria dels enquestats s’oposaven al fet que els centres de dades alenteixin la transició energètica, exhaureixin els recursos hídrics o facin pujar el preu de l’electricitat. El 72% estava d’acord que només s’autoritzin centres de dades si empren electricitat renovable. Quant al consum d’aigua, la gran majoria considera que els centres de dades han de ser l’última prioritat, i hi avantposen el consum dels habitatges i de sectors com el sanitari i l’alimentari.
Al nostre país, l’associació Renovem-nos també ha estimat l’impacte de la IA a Catalunya. Actualment, hi ha 17 centres de dades amb una potència total d’uns 120 MW, a més de 25 projectes nous que poden fer augmentar aquesta capacitat, malgrat que no tots es materialitzaran, segons l’associació. Ara mateix, el 78% de l’electricitat que consumeixen aquests centres no emet CO2. Però això és gràcies a les centrals nuclears i no pas a la generació renovable del país, que tan sols representa el 18% de la producció d’electricitat. Tenint en compte el tancament nuclear previst entre el 2030 i el 2035, segons Renovem-nos, si no es vol perdre l’oportunitat de ser un referent en IA i disminuir-ne l’impacte ambiental, cal augmentar la generació renovable, la gran assignatura pendent del país.
