“Supera el límit per un metre”: l’Agulla Sud de Malavesina entra a la llista dels tresmils

  • Els topògrafs expliquen la dificultat de mesurar un cim escarpat que eleva a tretze la llista de pics de més de 3.000 metres al Principat

VilaWeb
04.08.2026 - 19:48
Actualització: 04.08.2026 - 20:11

El Principat ja té tretze cims reconeguts de més de 3.000 metres. L’últim que s’ha incorporat a la llista és l’Agulla Sud de Malavesina, al massís dels Besiberris, que fa 3.012,9 metres d’altitud i té una prominència d’onze metres. És tan sols un metre més que el mínim necessari perquè una elevació sigui considerada un cim independent.

La certificació és obra de Sostremetries, un projecte format per cinc enginyers topògrafs i afeccionats a l’alta muntanya que fa dos anys que revisa les dades dels cims del Pirineu. Les observacions sobre el terreny es van fer el 5 de juliol i van permetre de comprovar que l’agulla complia les dues condicions exigides per entrar al catàleg dels tresmils: superar els 3.000 metres d’altitud i tenir una prominència mínima de deu metres. “En el cas de l’Agulla Sud de Malavesina, totes dues condicions es donen”, ha explicat a EFE David Segura, un dels impulsors del projecte.

La prominència és el desnivell mínim que cal baixar des d’un cim abans de poder pujar cap a una muntanya més alta. En el cas de l’Agulla Sud, la diferència respecte de l’últim coll és d’onze metres. Per tant, supera per solament un metre el llindar establert per a ser reconeguda com un tresmil independent.

Un cim estret i escarpat

Mesurar l’agulla no va ser fàcil. Segons Segura, la forma del cim va dificultar especialment la instal·lació i l’ús dels aparells topogràfics. “Prendre la mesura del cim va ser complicat perquè és un pic que acaba de forma molt escarpada i queda poc espai per a moure’s”, ha dit.

Els membres de Sostremetries traslladen a l’alta muntanya els coneixements i els instruments que fan servir professionalment. Contrasten les observacions directes amb les dades publicades per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i pels organismes cartogràfics espanyol i francès. Aquest treball permet de revisar les mesures antigues i aclarir els casos de pics que es troben molt a prop dels límits d’altitud o prominència. En aquests casos, uns quants centímetres o un sol metre poden determinar si una elevació és considerada un cim independent o una simple agulla secundària.

Tretze tresmils al Principat

Amb la nova incorporació, la llista catalana és formada per la Pica d’Estats, el pic Verdaguer, la Punta de Gabarró, el Sotllo, el Sotllo Nord, el Rodó de Canalbona, el Comaloforno, el Besiberri Sud, el Besiberri Nord, la Punta Alta de Comalesbienes, el Tuc de Molières, l’Agulla Nord de Malavesina i l’Agulla Sud de Malavesina.

La certificació també eleva a 217 el nombre de cims de més de 3.000 metres de tot el Pirineu. La xifra encara podria variar, perquè el projecte continua estudiant elevacions amb mesures dubtoses o molt pròximes als criteris mínims. Sostremetries té la intenció de publicar, quan hagi completat la revisió del catàleg pirinenc, tots els arxius de camp i les dades en brut. Segura ha remarcat que és un projecte altruista i totalment transparent i que la voluntat és que qualsevol institució o especialista pugui comprovar els mesuraments i revisar els càlculs.

L’Agulla Sud de Malavesina ja ha superat la prova: 3.012,9 metres d’altitud i onze de prominència. Un sol metre li ha obert la porta del selecte grup dels tresmils.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor