03.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 03.07.2026 - 21:44
The Washington Post · Gerry Shih, Suzan Haidamous i Mohamad El Chamaa
Jerusalem. Durant les negociacions amb l’Iran, Donald Trump no tingué més remei que acceptar una exigència clau de Teheran: aturar la campanya militar d’Israel contra l’Hesbol·là al Líban.
D’aleshores ençà, els atacs d’Israel contra el grup, alineat amb l’Iran, han caigut en picat. Però entre els libanesos comença a arrelar la por d’un nou conflicte entre l’Hesbol·là i el govern libanès, cosa que ha fet ressuscitar l’espectre de la cruenta guerra civil que esquinçà el país entre el 1975 i el 1990.
Ahir, el govern libanès i Israel arribaren un acord, negociat per la Casa Blanca, per a permetre a les tropes israelianes de romandre al sud del Líban fins que l’Hesbol·là no es desarmi i l’exèrcit libanès no recuperi el monopoli de la força al país. Tanmateix, l’Hesbol·là no ha participat pas en les negociacions, i ha advertit que qualsevol acord amb Israel que no l’inclogui podria fer desencadenar una nova guerra civil al país.
El grup, que ha sortit als carrers a protestar contra l’acord, ha promès de blocar-lo “per tots els mitjans”. El pacte permetria a Israel de continuar ocupant l’anomenada “zona d’amortiment”, que s’endinsa uns deu quilòmetres a l’interior del Líban des de la frontera entre el nord d’Israel i el sud del país.
La tensió al Líban fa perillar els intents del govern Trump de convertir el memoràndum d’entesa amb l’Iran en un acord de pau durador que garanteixi l’estabilitat de la regió.
“El Líban ha esdevingut el principal obstacle a un acord regional més ampli”, explica Dennis Citrinowicz, ex-analista de la intel·ligència israeliana especialitzat en l’Iran.
L’Iran ha insistit en la retirada íntegra d’Israel del Líban, de conformitat amb el memoràndum d’entesa signat entre els Estats Units i l’Iran. Israel defensa que el seu conflicte amb l’Hesbol·là s’ha de resoldre mitjançant un procés diplomàtic independent, per molt que la qüestió del Líban fos un punt clau en les negociacions de pau a l’Iran.
La situació palesa una tensió cabdal en l’estratègia diplomàtica al Llevant del govern Trump, que ha signat un acord amb l’Iran que exigeix la retirada d’Israel del Líban i, alhora, ha pactat un segon acord que permet a Israel de mantenir soldats desplegats al país i delega al govern libanès i l’Hesbol·là la responsabilitat de resoldre el conflicte.
“Israel és plenament conscient que és molt improbable que les Forces Armades libaneses desarmin l’Hesbol·là a curt termini o mitjà”, diu Citrinowicz. “Condicionar la retirada del Líban a una situació que, si som realistes, no es materialitzarà en un futur pròxim, permet que Israel mantingui una presència militar indefinida al sud del Líban.”
Aquests darrers dies, l’acord amb Israel ha aixecat molta polseguera al Líban, no tan sols entre els xiïtes –la base de suport de l’Hesbol·là–, sinó també entre els sectors més liberals de la política libanesa. L’acord no tan sols permet a Israel de romandre al Líban fins que l’Hesbol·là es desarmi –una hipòtesi improbable ara com ara– sinó que també permet als soldats de tornar al país per fer-hi inspeccions fins i tot després de l’hipotètic desarmament de l’Hesbol·là.
Unes 4.000 persones han mort i unes 12.000 han resultat ferides en els atacs perpetrats per Israel al Líban d’ençà del març, segons el Ministeri de Sanitat libanès.
Hilal Khashan, professor de ciències polítiques a la Universitat Americana de Beirut, diu que els termes de l’acord són molt desiguals perquè el Líban “no té més remei que acceptar-lo”.
“El Líban no té mitjans per a recuperar el seu territori mitjançant la força, però l’Hesbol·là tampoc”, assenyala Khashan. “No arribar a un acord, a la pràctica, permetria a Israel d’ocupar una zona encara més àmplia del Líban.”
Israel diu que ha ocupat el sud del Líban –una franja de territori a la qual es refereix com la “línia groga”– per desmantellar la infrastructura de combat de l’Hesbol·là i impedir que el grup llanci atacs aeris contra el nord d’Israel, cosa que ha obligat civils a refugiar-se i ha atiat les crítiques contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.
L’acord, assenyala Khashan, té “poques possibilitats d’èxit”, i implementar-lo serà “tota una prova de foc per a l’exèrcit libanès, atès que l’Hesbol·là es resistirà al desarmament tant sí com no”.
L’Hesbol·là, amb el suport financer i material de l’Iran, ha creat una força de combat amb milers de míssils i drons letals que fins i tot l’exèrcit israelià ha tingut dificultats per a contrarestar. “L’exèrcit no podria resistir un enfrontament directe amb l’Hesbol·là”, diu Khashan.
En una entrevista emesa dimecres a la nit a la televisió, el primer ministre libanès, Nawaf Salam, digué que l’acord encara es trobava en fase preliminar, i que la pròxima ronda de negociacions amb Israel se centraria a fixar un calendari per a la retirada de l’exèrcit del país del Líban.
El problema és que ni Israel ni l’Hesbol·là no semblen disposats a ser els primers de retirar-se del sud del Líban, cosa que deixa el país en una situació altament precària.
En aquest sentit, els analistes assenyalen que no tan sols hi ha el perill de nous enfrontaments directes entre el fràgil estat libanès i l’Hesbol·là, un grup fortament armat, sinó també entre Israel i l’Hesbol·là. Una altra possibilitat és que el conflicte entre ambdós actors s’estanqui, cosa que deixaria el sud del Líban ocupat durant un període de temps indefinit i impediria que desenes de milers de civils desplaçats tornessin a casa.
Qualsevol d’aquestes tres hipòtesis complicaria el procés de pau amb l’Iran i agreujaria el patiment dels civils del Líban, un país assolat per dècades de divisions sectàries i paràlisi econòmica.
Tanmateix, els defensors de l’acord sostenen que el pacte garanteix a l’estat libanès prou estabilitat per a combatre de manera més activa la influència de l’Hesbol·là al país, que fa temps que s’immisceix en la política libanesa en benefici del seu principal benefactor, l’Iran.
Durant anys, gran part de la població del Líban –entre la qual, els cristians i els musulmans sunnites– ha denunciat la influència desmesurada del grup i els seus partidaris xiïtes, que si fa no fa representen un terç de la població del país. Els partidaris de l’acord també diuen que el pacte podria ajudar a aplanar el camí cap a una eventual normalització diplomàtica entre dos països veïns que sovint s’han vist abocats al conflicte.
Netanyahu, durant una visita a una base israeliana al Líban, descrigué l’acord com un esforç conjunt entre el govern d’ambdós països per a deslliurar el Líban de la influència de l’Iran. En un discurs dirigit a les tropes israelianes, el primer ministre israelià advertí que l’Hesbol·là podria contraatacar en qualsevol moment, i insistí que Israel no es retiraria del país.
“Això és una bufetada en tota regla, un cop a l’eix iranià, i no quedarà necessàriament sense resposta”, digué Netanyahu als soldats. “L’Hesbol·là continuarà essent una amenaça mentre continuï aquí, i nosaltres no anirem enlloc.”
Després de ser apartat de les negociacions de pau entre els Estats Units i l’Iran, el govern Netanyahu ha provat de presentar l’acord com un cop d’efecte diplomàtic per a Israel.
Nabil Bou Monsef, analista libanès, explica que les negociacions del govern Trump amb l’Iran –encapçalades pel vice-president dels Estats Units, J.D. Vance– i les negociacions amb el Líban –encapçalades pel secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio– tenen objectius discordants.
“S’ha especulat sobre si aquestes discrepàncies es deuen a una pugna interna entre diferents faccions del govern nord-americà, o si reflecteixen una estratègia conscient del govern Trump a la regió”, diu Monsef. I afegeix: “Sigui com sigui, és probable que tot això acabi tenint conseqüències perjudicials per al Líban.”
Haidamous i El Chamaa informen de Beirut estant.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
