L’hotel més familiar i arrelat de Pollença

L’any 1902, el pintor i escriptor Santiago Rusiñol va rebre l’encàrrec, juntament amb Joaquim Mir, de decorar amb uns quants plafons el menjador del Gran Hotel de Palma, que s’havia començat a construir l’any anterior a partir del projecte de l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner. Es tractava del primer establiment hoteler de luxe de l’illa, en un moment incipient del desenvolupament turístic. Feia nou anys de la primera visita de Rusiñol a l’illa, el febrer del 1893, quan un grup d’artistes del Principat aplegats entorn de l’Avenç havien volgut enfortir llaços amb els seus homòlegs insulars. S’hi havia estat dos mesos, plantant el cavallet en uns quants paratges, escrivint cròniques “Desde una isla” per a La Vanguardia –dirigida per Modesto Sánchez Ortiz– i fent amistat amb Joan Alcover, Miquel dels Sants Oliver i Gabriel Alomar.

Quan va rebre l’encàrrec de l’hotel, feia mesos que l’artista s’havia instal·lat a l’illa, on havia tornat després d’haver deixat enrere les addiccions i la vida bohèmia, acompanyat de la dona i la filla i convertit en tota una celebritat. Instal·lat en un xalet al Terreno, va pintar a Valldemossa i, posteriorment, es va acostar fins a Pollença, on va treballar al castell del Rei, dins la vasta possessió de Ternelles, que van quedar reflectits en els panells del Gran Hotel. És ben probable que Rusiñol compartís converses durant aquelles jornades amb l’amo Joan Ochogavia Cifre, que tenia arrendada la finca als marquesos Desbrull. Va ser aquells dies, abans que el Gran Hotel obrís la porta el 10 de febrer de 1903, que don Joan va tenir la idea d’alçar ell mateix un establiment a Pollença? Si més no, aquesta és la hipòtesi plausible que Antoni Cifre Campins ofereix al llibre amb què l’Hotel Juma va celebrar el 2007 el centenari.

L’amo visionari de Ternelles

Fos com fos, Ochogavia, descendent d’una família que s’havia instal·lat a Pollença a principi del segle XIX i hi havia arrelat fortament –uns quants membres de la nissaga van tenir càrrecs a l’ajuntament–, connectava amb la idea que l’illa de la calma, tal com l’anomenaria el mateix Rusiñol en els seus texts, podia esdevenir una destinació turística atractiva, una activitat que, alhora, podria servir per a aturar la sagnia de l’emigració. Així, el 1905 s’havia fundat el Foment del Turisme de Mallorca. Després de mesos d’obres, el 1907 s’inaugurava l’Hotel Cosmopolita, a la plaça de la Llibertat de Pollença. Era equipat amb electricitat, aigua corrent, set dormitoris i un espai comú a cada pis. Als baixos, s’hi va instal·lar una taverna –on més endavant va tenir la seu el Centre Artístic–, on hi havia una taula de billar. Al primer pis, la cuina i el menjador.

Tot i ser-ne la impulsora, aquella família pagesa que havia anat prosperant fins a esdevenir propietària de Ternelles no tenia vocació hotelera. Després d’uns primers anys en què la gestió no va ser del gust dels amos, Joan Cifre Cànaves, que havia treballat al Círculo Mallorquín, es va fer càrrec de l’hotel fins a la mort. Els primers clients van ser viatjants, comerciants, transportistes, artistes i algun turista. A Pollença no sols van pintar Rusiñol i Joaquim Sorolla, sinó que Hermenegild Anglada Camarasa també s’hi va instal·lar i entorn seu es va formar un nucli d’amics intel·lectuals i artistes anomenat l’Escola Pollencina. Un d’aquests va ser Adán Carlos Adalberto Diehl, el fundador de l’Hotel Formentor. Tot i que no formava part del dia a dia, l’hereu de don Joan, Guillem Ochogavia, mantenia bones relacions amb el món polític i econòmic del seu pare i rebia a Ternelles el polític Antoni Maura, a més d’estrènyer el vincle amb Joan March Ordinas, a l’ombra del qual va fer alguns bons negocis i va esdevenir batle de la vila. L’esplendor de Pollença va arribar fins al 1936: amb la guerra, el Cosmopolita no va tancar, però va restar absolutament aturat. La mort el 1948 de Joan Cifre Cànaves va representar un abans i un després, i l’hotel va tancar l’any següent.

Del Cosmopolita al Juma

No va ser fins el maig del 1956 que l’hotel va reobrir amb el nom de Juma, suma dels noms Juan i Maria, els nous propietaris. Joan Ochogavia Solivellas havia heretat les terres i el tarannà dels avantpassats i no es va dedicar a la gestió de l’hotel. Però la seva muller Maria Cerdà Sabater sí que va prendre la responsabilitat del negoci que havien heretat. La primera cosa que va fer va ser una reforma profunda de l’establiment, encarregada a Josep Ferragut Pou. Es van instal·lar banys a cada pis, amb aigua freda i calenta, es va moblar l’hotel amb l’estil de l’època i es va tornar a decorar. També el cafè del primer pis, que va adoptar els colors del moment. L’Hotel Juma estava preparat per als canvis que vindrien a partir dels anys seixanta, amb el boom del turisme a l’illa de Mallorca. De tota manera, no va perdre mai el caràcter pausat, familiar i arrelat que tenia d’ençà de la fundació, una placidesa que ha volgut ser un senyal del caràcter pollencí.

Amb Maria Cerdà i el seu marit al capdavant, l’any 1974 el Juma va deixar de ser restaurant i es va centrar en el servei de dormir i esmorzar; el bar va continuar arrendat a gestors que mantenien el caliu i l’exigència d’aquell establiment històric. Amb l’arribada dels anys noranta, Joana Aina Ochogavia Cerdà es va fer càrrec del negoci i va emprendre, com havia fet la mare quaranta anys abans, una reforma profunda a càrrec de l’arquitecte Felip Cerdà. Avui són els seus fills, els Cifre Ochogavia, cinquena generació de la família, els encarregats del dia a dia d’un hotel de gairebé cent vint anys.