liquidar Puigdemont

TEMA DEL DIA
Supervivent. La mort d’Alfredo Pérez Rubalcaba ha commocionat la política espanyola i, particularment, el PSOE, perquè ha estat un dels dirigents socialistes amb una carrera més llarga i va intervenir en qüestions clau, com ara la fi d’ETA i els atemptats de l’11-M. Va sobreviure a tots els dirigents del PSOE, de Felipe González a Pedro Sánchez, perquè era un home d’estat, com li reconeix tothom. És cert. Al marge del seu carnet, Rubalcaba era un home d’estat, disposat a qualsevol cosa per mantenir aquest estat i a combatre tot allò que l’amenacés. Una de les seves darreres ocupacions va ser provar de desactivar i fragmentar el moviment independentista, cosa que no va aconseguir del tot.

Rubalcaba va proclamar públicament que l’estat espanyol estava disposat a pagar el preu de no investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Fins i tot, a costa de posar en perill el prestigi d’institucions polítiques i judicials. L’argument que va esgrimir era que els independentistes no el volien però que no s’atrevien a apartar-lo, i que ja ho faria l’estat espanyol per ells. La tesi que els independentistes no el volien, la va treure d’una reunió ‘secreta’ que va fer amb Marta Pascal, aleshores cap del PDECat, i el diputat Jordi Xuclà el 18 de gener de 2018, poc abans de la data prevista per a la investidura de Puigdemont. El dia anterior, Pascal havia estat a Brussel·les reunida amb el president a l’exili, parlant del futur govern entre Junts per Catalunya i ERC.

La trobada amb el dirigent del PSOE, que va durar una hora i mitja, va ser a la cafeteria de l’hotel Sant Mauro de Madrid. Rubalcaba va poder constatar que hi havia un sector del PDECat disposat a sacrificar Puigdemont i va recomanar als seus comensals que fessin arribar aquella informació al govern de Mariano Rajoy, perquè sabessin com estaven les coses abans de prendre decisions, segons que va transcendir després. No se sap si aquesta gestió es va arribar a fer. Sigui com sigui, demostra el sentit d’estat que tenia Rubalcaba, disposat a ajudar el govern del PP per frenar l’independentisme.

Aquella reunió de Rubalcaba amb els dirigents del PDECat es va fer d’amagat del PSOE, aleshores a l’oposició, i quan va transcendir va molestar a Pedro Sánchez, que no en sabia res. Va arribar un moment que Rubalcaba no treballava per al PSOE, treballava per a l’estat, i tot i que ara l’omplin d’elogis, no va tenir mai una bona relació amb Sánchez. Cal dir que, finalment, va aconseguir el seu objectiu, que Puigdemont no fos investit el 30 de gener. Però no va ser només gràcies a ell, sinó que també s’hi va oposar ERC, perquè el Tribunal Constitucional havia prohibit expressament la investidura.

El 26 de gener, quatre dies abans, Rubalcaba havia dit que l’independentisme no volia Puigdemont però que l’estat ja assumiria el cost de liquidar-lo políticament. Un cost, això sí, que havia de ser ‘el mínim possible’. Aquell mateix dia va elogiar l’actuació del rei Felipe VI contra el procés, qualificant-la de ‘excel·lent’, cosa que equivalia a aplaudir la repressió de l’1-O i l’empresonament dels dirigents independentistes. També va augurar que l’independentisme no tornaria més a l’unilateralisme. I en això, de moment, va encertar. Devia tenir informació privilegiada. Ara, no va aconseguir liquidar Puigdemont, perquè encara continua actiu políticament, com a president de la Generalitat a l’exili i candidat a les eleccions europees. Precisament, avui ha estat a Eslovènia, on s’ha reunit amb el batlle de Ljubljana i amb Milan Kucan, primer president de l’Eslovènia independent.

MÉS QÜESTIONS

Puig defensa la presidència de les Corts per a Compromís. El president de la Generalitat en funcions, Ximo Puig, ha tallat el debat obert i ha defensat que Compromís torni a ocupar la presidència de les Corts aquesta desena legislatura, i que no sigui per a Podem, com havien especulat alguns mitjans. Puig reserva per a Unides Podem-EU una plaça a la mesa del parlament valencià. Puig ha recordat que no era ell qui havia de dir a qui corresponia el càrrec i no ha volgut especular amb cap nom. En principi, hauria de continuar com a president Enric Morera, que ja ha manifestat la voluntat de repetir, però sectors de Compromís i del PSPV volen moure-li la cadira, fent servir Unides Podem com excusa. Morera pertany al Bloc, el partit majoritari a Compromís, i ha mantingut una línia institucional durant aquests darrers quatre anys. Tot i la seva voluntat de continuar, algunes fonts no descarten que ocupi una conselleria en el nou Botànic. El grup parlamentari socialista s’ha reunit avui per decidir quina serà l’estratègia del partit en les negociacions per a la reedició del nou pacte del Botànic. Serà el dimarts 14 quan hi haurà la reunió a tres amb Ximo Puig, Mónica Oltra i Rubén Martínez Dalmau per a començar a perfilar el primer Consell tripartit de la història del País Valencià. Puig, també secretari general del PSPV, ha dit que la negociació seria llarga i que hi havia molta feina a fer. Ha reconegut que una campanya electoral no era l’entorn més favorable per a negociar. Tot i això, ha insistit que hi havia una voluntat clara de les tres formacions d’arribar a un acord que permetés de constituir un govern de progrés, i que es faria efectiu tan aviat com fos possible. Per la seva banda, Mónica Oltra ha defensat l’estructura del govern valencià actual, que considera un encert, tot i els canvis, perquè el nou Consell l’integraran tres partits i no pas dos. Mentre arriba la reunió de dimarts, el protagonisme és per a l’escenografia dels contactes i de les reunions prèvies. En la primera cita entre Puig i Dalmau, el dirigent d’Unides Podem mirava cap al sud i reclamava més protagonisme per a Alacant. Dalmau és de Teulada i, per això, va proposar al cap del Consell de passar del pacte del Botànic al del Montgó, i que l’acord se signés a la Marina Alta. A més, reclama que les inversions a les comarques del sud siguin una prioritat del nou govern.

L’Assemblea de Mallorca fa una crida a votar partits sobiranistes. L’Assemblea Sobiranista de Mallorca ha fet una crida a acudir a les urnes a les pròximes eleccions al parlament, locals i europees i votar partits polítics de país. Es refereix, diu, a partits que ‘prenen les decisions a ca nostra i no dirigits des dels despatxos de Madrid, i posen davant els drets i el benestar de les Balears i Pitiüses, víctimes de l’explotació colonial i l’espoli fiscal de l’estat espanyol’. L’Assemblea recorda que, segons les balances fiscals reconegudes pel Ministeri d’Hisenda espanyol, el 14,20% del PIB balear se’n va a Madrid cada any i no torna, això són uns 4.200 milions d’euros, gairebé la meitat del pressupost autonòmic. Ho qualifica de ‘robatori’ perpetrat per les sucursals dels partits estatals PP, PSOE, Unides Podem, Ciutadans i Vox. L’entitat també fa una crida a votar les candidatures amb representants de les Illes que defensen ‘inequívocament i sense embuts’ el dret d’autodeterminació i anuncien que traslladaran aquesta reivindicació a les institucions europees. Sense citar sigles, recorden que ‘una veu valenta al Parlament Europeu és imprescindible per a combatre el pensament únic imposat per l’espanyolisme i explicar a tothom el camí cap a la llibertat del nostre poble’.

El govern balear lliurarà habitatges de grans tenidors per a lloguer social. Encara no hi ha data, però el govern espera començar a lliurar habitatges de grans tenidors per a lloguer social d’aquí a un mes o dos, segons el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons. Ho ha dit després del consell de govern, en què s’ha aprovat el decret que desenvolupa la llei d’habitatge. Aquest decret regula el registre d’habitatges desocupats de grans tenidors i el procediment de cessió obligatòria, voluntària o no, de pisos buits. També determina les condicions per a considerar desocupat un habitatge i facilitar-ne la detecció. De moment, al registre ja s’han inscrit 1.039 habitatges, encara que els inspectors n’han detectat més de 6.000, tots ells en mans de grans tenidors, que són persones físiques o jurídiques que disposen de deu habitatges o més. A més, de moment s’han obert divuit expedients sancionadors a grans tenidors, tant per no haver inscrit habitatges buits com per no haver col·laborat en el procés de visita per a la cessió posterior.

LA XIFRA
14,2 milions d’euros ja s’ha gastat l’independentisme en les fiances i multes exigides als polítics implicats en els procediments oberts pel 9-N al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al Tribunal Suprem i al Tribunal de Comptes, i per l’organització de l’1-O al mateix Suprem i al jutjat 13 de Barcelona.

TAL DIA COM AVUI
El 10 d’abril de 1933, els nazis van cremar milers de llibres d’autors jueus, comunistes, etc., a la Bebelplatz de Berlín. La crema es va repetir també a altres llocs d’Alemanya.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb