Fotografia: Albert Salamé

Tres-cents trenta-un quilos d’heroïna, amagats en sacs de ciment dins d’un vaixell mercant que havia atracat al port de Barcelona, procedent de Turquia. És el decomís d’aquesta droga més gran que s’ha fet mai al nostre país (i a l’estat espanyol). Succeí el passat 21 de novembre al port i aquesta setmana, al cap de vuit dies, la policia ha confirmat allò que molts ja sospitaven: l’arribada d’aquesta partida està vinculada directament al fenomen dels narcopisos que d’uns mesos ençà assola el barri del Raval de Barcelona. La inspecció del carregament de ciment té origen en el seguiment dels ocupants d’un narcopís del Raval i, segons la investigació, la previsió era distribuir la major part de la droga als narcopisos del barri.

Part de l’heroïna requisada al port de Barcelona el 21 de novembre

No ha estat cap sorpresa, però la magnitud de les xifres ha colpit la mateixa policia, que estima que els tres-cents trenta-un quilos de droga tenien un valor de mercat al carrer d’un cent vint milions d’euros. Tot plegat demostra que no és tan sols un conglomerat de petites bandes independents de venda i tràfic de droga, com havia insinuat l’ajuntament la primavera passada, sinó que el tràfic d’heroïna al Raval forma part d’un teixit delictiu complex i d’envergadura. Tot i que encara no hi ha dades oficials de les autoritats sanitàries que confirmin el creixement del consum d’aquesta droga a la ciutat (o de sobredosis o morts que hi estiguin vinculades), és un fet ben visible i, per a molts veïns, posar-ho en dubte és, gairebé, insultant. L’heroïna circula un altre cop pel centre de Barcelona i, aquesta vegada, de manera més descontrolada, més econòmica i més adulterada.

De la Mina al Raval
Les primeres alarmes del rebrot amb força de l’heroïna a la ciutat es van encendre fa un parell d’anys al barri de la Mina de Barcelona, una zona en la qual el tràfic i el consum d’aquesta droga ha oscil·lat al llarg dels anys, però no ha deixat mai de tenir-hi presència. Entre el 2015 i el 2016, no obstant això, es van disparar de manera inesperada els usuaris de la sala de venopunció del barri, que actualment continua amb una activitat superior a la d’anys enrere. També aleshores es van detectar, a Sant Adrià del Besòs, just a l’altra banda del riu Besòs, els primers narcopisos, que aleshores encara no rebien aquest nom. Eren habitatges que havien quedat buits per causa de desnonaments i que eren ocupats per narcotraficants, igual com passa avui al Raval. Aleshores, de la dotzena de narcopisos detectats, la pressió veïnal va aconseguir tapiar-ne nou. Però una de les dades més alarmants era el preu de l’heroïna: la dosi era molt econòmica, entre cinc euros i deu.

Recollida de xeringues, a la Mina, el 2015. Fotografia: Albert Salamé

Els punts en comú entre els fets a la Mina i Sant Adrià els anys 2015 i 2016 i els d’ara al Raval són molts, però amb una diferència: al Raval, la proporció de pisos buits propietat de bancs i fons d’inversió és molt més alta, de les més altes de la ciutat, fet que converteix el barri –afegint-hi les dificultats jurídiques per a desallotjaments i el principi d’inviolabilitat del domicili al qual s’emparen els traficants– en terra fèrtil per a l’ocupació de pisos amb finalitats delictives. Les xifres també són diferents: els veïns han arribat a comptar aquest estiu passat prop de cent cinquanta narcopisos actius simultàniament al Raval, l’ajuntament ha parlat d’un centenar, i la policia, d’una seixantena. Des de començament d’any, mossos d’esquadra i guàrdia urbana han tapiat vint-i-nou narcopisos al Raval i ha fet trenta-cinc detencions, bona part aquests últims dos mesos.

Baralles, amenaces i morts
La realitat que es viu als carrers del Raval, tot i haver millorat, segons els veïns, arran de les darreres operacions policíaques i també gràcies a les accions de protesta i defensa dels veïns, continua essent dramàtica: s’han multiplicat les baralles violentes als carrers, les amenaces de traficants a veïns han esdevingut habituals i fonts de Centres d’Atenció Diària han confirmat a VilaWeb que, tot i no disposar de dades oficials, sí que és ben palpable el creixement d’atencions derivades del consum d’heroïna. De moment, cap font oficial no parla de morts vinculades a l’heroïna, però la policia ha confirmat que l’assassinat del passat 23 de novembre d’un jove al carrer Príncep de Viana per apunyalament té relació directa amb un narcopís del mateix carrer. I els veïns, organitzats per grups de Whatsapp, asseguren que ja han aparegut, pel cap baix, dos toxicòmans morts al barri.

Toxicòman adormit en un portal del carrer Lluna, aquest mes de setembre passar, amb una xeringa clavada al canell. Fotografia: Veïns del Raval.

Tres factors que poden explicar el retorn de l’heroïna
Però com s’explica que l’heroïna, que tantes morts va causar els anys vuitanta, hagi tornat amb aquesta fúria? D’una banda, el preu d’una dosi al Raval continua essent molt baix: entre vuit euros i quinze, car la droga, que segons la policia és de la modalitat brown sugar o base, és tallada i adulterada amb altres substàncies, en molts casos desconegudes i molt probablement perilloses, per augmentar-ne els beneficis.

Aquest tractament de la droga se sol fer en els mateixos narcopisos, com és el cas del que es va desallotjar el passat dia 24 al carrer Sant Gil, en el qual els mossos van trobar un petit laboratori (o cuina) per al tractament de l’heroïna i fabricació d’altres substàncies estupefaents. Es dóna el cas que en aquella operació no hi havia els ocupants del narcopís en el moment de l’entrada de la policia, però tot i això els van poder detenir gràcies als veïns, que van protegir el pis un cop escorcollat per la policia perquè no hi tornessin els narcos: quan hi van tornar, els veïns que eren al pis fent guàrdia van avisar la policia. Els detinguts són de nacionalitat italiana i els van confiscar una gran quantitat de bitllets de cent i de cinc-cents euros que portaven amagats a la roba interior.

Un segon factor que pot ajudar a explicar el rebrot de l’heroïna té a veure amb la fabricació i distribució d’aquesta droga a tot el món. Ja no es fabrica solament a l’Àsia i, a més, ha trobat noves vies d’entrada a Europa, segons que explica la policia espanyola. La major part d’aquesta droga encara prové de l’Afganistan (és la principal font de finançament dels talibans), passa pel Paquistan i l’Iran i arriba a Turquia, que és la porta d’entrada al Mediterrani i a Europa. Però darrerament arriba heroïna també des de l’Àfrica. Aquesta nova heroïna sol ser produïda a Colòmbia, Bolívia o Mèxic, països que han quintuplicat la producció d’heroïna el cinc anys, i travessa amb vaixell l’Atlàntic passant per Cap Verd fins a arribar al Sàhara i al Marroc. D’allà, entra a la península Ibèrica i es distribueix per Europa. Aquesta heroïna, segons la mateixa policia, és encara més econòmica que no pas la fabricada a l’Afganistan.

És també aquesta heroïna ‘americana’, per la competència que ha generat, que ha fet que el preu de l’heroïna no hagi pujat, sinó tot el contrari, a tot el món. I és també la varietat d’heroïna que arriba als Estats Units, un país que ha vist com en tan sols cinc anys les morts per sobredosi d’heroïna s’han quadruplicat, cosa que ha portat el president Donald Trump a parlar d’epidèmia. La tornada de l’heroïna a les grans metròpolis no és, per tant, un fenomen només barceloní: als Estats Units es registraren el 2015, de manera oficial, quasi tretze mil morts només per sobredosi d’heroïna, un 328% respecte del 2010, i tot això sense tenir en compte les morts causades de manera indirecta per l’heroïna.

La recepta descontrolada d’alguns medicaments, l’explicació americana
Ara, als Estats Units, sembla que tenen més clares les causes d’aquesta nova onada d’addicció a l’heroïna. Són dues: les prescripcions mèdiques excessives, per un costat, i la moda dels opiacis sintètics d’ús recreatiu, per un altre. En tots dos casos, les autoritats americanes consideren que el país ha contribuït, durant anys, a convertir ciutadans sans no consumidors de drogues en potencials addictes a l’heroïna (la versió més econòmica dels opiacis) tan sols per haver consumit determinats medicaments o haver-se divertit periòdicament amb drogues sintètiques d’última generació. De fet, el cantant Prince va morir el 2016 víctima d’una sobredosi de fentanil, un opiaci que els metges recepten contra el dolor, com a analgèsic, i que pot arribar a ser cinquanta vegades més potent que l’heroïna.

El director de l’Oficina de Política Nacional per al Control de les Drogues dels Estats Units, Gil Kerlikowske, ha vinculat directament el drama causat per l’heroïna als Estats Units amb el consum, durant anys, d’analgèsics comercials amb recepta mèdica com l’OxyContin i el Vicodin, opiacis utilitzats com a anestèsics i receptats habitualment contra qualsevol tipus de dolor. La diferència: una dosi de qualsevol d’aquests medicaments costa entre cinc i vuit vegades més que una dosi d’heroïna comprada al carrer. D’aquesta diferència econòmica i del fet que al cap de setmanes d’haver consumit un d’aquests medicaments qualsevol persona pot esdevenir addicta als opiacis, neix bona part del consum d’heroïna als Estats Units.

L’Ajuntament de Barcelona es resisteix a parlar de creixement del consum d’heroïna
L’Ajuntament de Barcelona, tot i que en l’últim informe sobre la problemàtica de les drogues, de l’octubre d’enguany, admet que ‘des de l’estiu del 2015 s’ha incrementat la demanda d’actuacions relacionades amb el tràfic i el consum de drogues a Ciutat Vella i en particular al barri del Raval’, de moment nega que el consum d’heroïna hagi crescut. De fet, considera que en tot cas s’ha desplaçat d’altres barris cap al Raval, on l’ocupació de pisos buits propietat de bancs i societats ha esdevingut una pràctica habitual. L’argument principal d’aquesta tesi és la reducció en el nombre de xeringues retornades o recollides a la via pública en el conjunt de la ciutat, tal com diu el mateix informe.

Xeringa al carrer. Fotografia: Albert Salamé.

Amb tot, els veïns del Raval, que viuen i interactuen amb traficants i consumidors, tenen clar que les xeringues ja no poden ser, en cap cas, unitat de mesura per a valorar si en creix el consum o en baixa. L’heroïna que es pren per via intravenosa, al Raval, no arriba a la meitat. La major part és fumada i, en menor mesura, esnifada. A banda, els mateixos narcos ofereixen, als toxicòmans que prefereixin punxar-se, espai dins dels narcopisos per a fer-ho discretament i per a poder-se ocupar d’aplegar i llençar les xeringues, de manera que se’n vegin les mínimes possibles als replans i als portals.

Els veïns, mentrestant, ja fa setmanes que han decidit de passar a l’acció i des de fa uns dies, cada vegada que la policia desallotja un narcopís, s’organitzen per protegir el pis buit fins que la mateixa policia o el propitetari no l’hagi tapiat. En els casos que ni policia ni propietari no tapiïn el pis, els veïns decideixen de manera assembleària si el tapien ells mateixos o si cedeixen l’habitatge a alguna família necessitada. ‘L’objectiu principal és evitar que es torni a ocupar per vendre-hi droga’, explica S., veïna del barri. Amb tot, considera que ‘de tapiar pisos buits o de cedir-los a famílies que no tenen altres espais per viure no se n’haurien pas d’ocupar els veïns; és trist i revelador adonar-se que si no ho fem nosaltres no ho fa ningú; i demostra com d’inoperatiu, pervers i poc humà és tot plegat; total, només poder viure en un  barri, al centre de Barcelona, sense heroïna a cada cantonada.’

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]