L’exportació catalana creix fins a màxims històrics

  • Les vendes a l'exterior del primer trimestre marquen una fita per a les empreses industrials i superen d'un 5% les del mateix període del 2019, que fins ara és l'exercici que marca el rècord absolut

Jordi Goula
18.05.2021 - 19:50
VilaWeb

Les exportacions de béns el primer trimestre del 2021 a Catalunya han representat un nou rècord històric, amb 19.183 milions d’euros, segons les dades del Ministeri d’Indústria espanyol que es van fer públiques ahir. Aquesta xifra supera d’un 10% les obtingudes el primer trimestre de l’any passat (la caiguda va ser a l’abril) i les del 2018 i del 2017. Respecte del 2019, que va acabar essent l’any amb més exportacions històriques de Catalunya, l’augment és del 5%.

El fet diferencial, en el context actual, és que la taxa de creixement del primer trimestre sobre el 2020, del 10,2%, és més del doble de la que es registra a tot l’estat espanyol, on ha estat del 4,9%. Així, en l’anàlisi de les contribucions a aquesta taxa de variació anual del període que fa el ministeri espanyol, la comunitat amb la contribució més gran ha estat Catalunya, amb 2,6 punts percentuals –més de la meitat. A més, recorda que les exportacions catalanes van ser el 26,5% del total estatal. Sobre això, cal destacar que la segona comunitat amb més exportacions i participació més alta en si durant aquest període, ha estat el País Valencià, amb l’11,3% del total i un creixement del 3,6%.

Val a dir que les exportacions de Catalunya van correspondre principalment a productes químics (29,2% del total, amb un augment del 10,8% interanual), seguides de béns d’equip (16,9% del total i un 11,7%) i alimentació, begudes i tabac (14,4% de total i un 5,5%). Entre totes tres, representen una mica més del 60% de les exportacions catalanes. Per una altra banda, les exportacions del País Valencià es van concentrar en els sectors de l’alimentació, begudes i tabac (25,2% del total i un augment del 9,4% interanual), semimanufactures no químiques (15,6% del total i un 14,2%) i el sector de l’automòbil (14,5% de total, amb una caiguda del 19,8% interanual).

El fet és que a Catalunya, les exportacions del sector químic representen la meitat de tot l’estat espanyol, les de béns d’equipament, un 23,2% i les d’alimentació, un 20%. Són participacions molt altes que expliquen l’arrelament industrial i la bona marxa de les empreses catalanes que vénen a fora. Parlo amb Joan Tristany, director general de l’Associació de les Empreses Industrials Internacionalitzades (AMEC) i el veig optimista per als mesos vinents. M’assegura que en les empreses industrials exportadores, en aquests moments, hi ha una certa “eufòria continguda”, i que l’entrada de comandes és molt alta, fins al punt que moltes empreses tenen la cartera plena per a uns quants mesos. M’explica també que, a conseqüència d’això, es van desencallant molts projectes d’inversió a diversos sectors, perquè moltes empreses veuen que la demanda creix molt de pressa.

Però aquest creixement tan ràpid i generalitzat ha fet que es formessin colls d’ampolla importants en l’aprovisionament de diversos materials que arriben de fora. “Aquest és el problema més gros d’aquestes empreses, ara com ara. Hi ha molta dificultat a aconseguir microxips, motors, primeres matèries… i per culpa d’això pot ser que no es puguin complir els terminis per a servir les comandes. Les empreses d’aquí es troben amb competidors estrangers molt més poderosos a l’hora de negociar amb els productors d’origen els materials que necessiten. No és qüestió de preus, sinó de poder de negociació.” De totes maneres, afegeix, els preus també s’han disparat. “Hi ha empreses que fan estocs de materials, pensant a poder-los fer servir en les comandes del 2022. Aquestes operacions fan que els preus encara es vegin més pressionats, mentre els nolis també pugen, perquè no hi ha tants vaixells en circulació”, em comenta.

Quant als països, els principals clients de sempre són els que han creat el gruix del creixement de les exportacions catalanes. El 37% del total s’ha repartit entre França, Alemanya i Itàlia, amb creixements entre el 15% i el 20%. Però no es pot deixar de banda el cas de la Xina, amb un augment del 43% i un pes que ja arriba a la meitat del d’Itàlia. Ara com ara, més del 4% de les vendes catalanes a l’exterior ja van cap a la Xina.

“La Xina ha estat un dels factors importants en el creixement de les exportacions, com també la normalització, al cap de mesos de poca claredat, de les relacions comercials amb el Regne Unit, després del Brexit”, em comenta Cristina Serradell, directora d’internacionalització d’Acció. Segons que diu, sectors com el de salut i el químico-farmacèutic i una lleugera millora en l’automoció han estat clau. I destaca un fet que crec que és molt important en aquests moments: “Creixen amb força les propostes de moltes empreses –a través nostre– per entrar a nous mercats. Sobretot les del sector químico-farmacèutic i l’agroalimentari són capdavanteres en aquest sentit. Volen ampliar el ventall de destinacions i diversificar les vendes a nous mercats, aprofitant la recuperació econòmica de diversos països, això sí, amb intensitat diversa”, afegeix. I em fa adonar que “les empreses que ja estaven ben situades amb contactes a l’exterior han demostrat tot aquest temps una resiliència més gran i han superat la crisi amb menys dificultats”.

I un últim punt, però molt important. Jo els he parlat de les estatístiques del març i tots dos em diuen que sí, que va anar molt bé, però que l’abril i la part de maig que ja hem fet van pel mateix camí. “Coincidint amb la davallada salvatge de l’abril passat, el creixement interanual del d’enguany serà espectacular”, coincideixen a pronosticar ambdós experts.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any