L’exhumació de l’antifranquista Cipriano Martos començarà el 12 de desembre

  • Es té constància que va ser enterrat en una fossa comuna del cementiri de Reus, després d'haver estat assassinat per la Guàrdia Civil espanyola

VilaWeb
EFE
04.12.2022 - 09:31
Actualització: 04.12.2022 - 11:46

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El començament de les tasques d’exhumació de les restes de l’antifranquista Cipriano Martos, assassinat el 1973 per haver ingerit àcid sulfúric en el transcurs d’un interrogatori sota tortura a la caserna de la Guàrdia Civil espanyola a Reus (Baix Camp), ja té data: serà el dilluns 12 de desembre.

Així ho han explicat a EFE fonts del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat, després d’haver culminat tots els tràmits preceptius per a fer aquesta intervenció en la fossa comuna del cementiri de Reus.

Martos va morir el 17 de setembre de 1973 a l’Hospital de Sant Joan de Reus, i, tot seguit, les autoritats franquistes van enterrar-ne en secret el cadàver, sense permetre a la família d’assistir a la inhumació –en la fosa número 11, en el sisè pis de la fila 67, costat nord, del cementiri– ni endur-se el cos a la seva terra d’origen.

Cipriano Martos va néixer el 1942 en un nucli rural dins el municipi de Loja (Granada), en una família de camperols pobres, i va emigrar el 1969 a Sabadell, on es va polititzar i es va enrolar en les files del Partit Comunista d’Espanya (marxista-leninista), una escissió del PCE que propugnava intensificar les accions contra la dictadura i no renunciava a la lluita armada.

El partit va fundar el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), un conglomerat d’organitzacions tutelades pel PCE (ml), i en aquest context Martos va ser destinat a una cèl·lula clandestina a Reus, on l’agost del 1973 va ser detingut per la Guàrdia Civil espanyola, que el va interrogar durant més de dos dies, fins que la ingesta de l’àcid sulfúric els va obligar a ingressar-lo urgentment a l’hospital, on va agonitzar durant 21 dies, sense que la seva família sabés on era.

El cas de Cipriano Martos va ser inclòs el 2014, a instàncies d’Antonio Martos, un germà de la víctima, en la macroquerella presentada a la justícia argentina per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos pel règim franquista.

Al febrer, la consellera de Justícia d’aleshores, Lourdes Ciuró, va anunciar públicament que l’exhumació es faria el segon semestre d’enguany. Malgrat que la sortida de JxCat del govern va obligar Ciuró a abandonar el càrrec, el Departament de Justícia –ara dirigit per Gemma Ubasart– ha mantingut els plans, que ja estaven molt avançats abans de trencar-se la coalició del govern, per la qual cosa l’excavació arqueològica podran començar el 12 de desembre.


La Direcció General de Memòria Democràtica adverteix que trobar les restes de Martos pot no ser una tasca imminent, atès que és una fossa comuna en què els arqueòlegs primer hauran de condicionar el terreny, abans de començar a excavar amb maquinària per extreure les primeres capes de terra.

Aquesta primera fase pot perllongar-se uns dies, fins que apareguin les primeres restes òssies en la fossa i pugui començar la tasca d’identificació de les que, per les seves característiques antropològiques, podrien correspondre a Martos.

Una vegada s’acabi la intervenció sobre el terreny, totes les restes recuperades seran traslladades al laboratori d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, per extreure mostres genètiques i creuar les dades amb les dels familiars.

El tràgic cas de Cipriano Martos ha suscitat un consens molt majoritari al parlament, que al març va aprovar –amb l’únic vot en contra de Vox– una resolució presentada pel grup PSC-Units, que avalava l’exhumació, per recuperar les restes del militant antifranquista i poder retornar-les a la seva família.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes