L’estratègia del Suprem per a intensificar i estendre la repressió a Catalunya

  • El magistrat Llarena demana més informació al jutjat número 13 de Barcelona i noves investigacions a la Guàrdia Civil

VilaWeb
Redacció
11.12.2017 - 22:00

El jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llanera, ha decidit d’ampliar les diligències policíaques contra l’independentisme en la causa general per rebel·lió i sedició que instrueix. Ahir va dictar una providència (pdf), en què ordenava a la Guàrdia Civil que investigués el paper de CDC, PDECat, ERC, ANC, Òmnium Cultural, AMI i els integrants de l’anomenat ‘comitè estratègic’, descrit en el document ‘Enfocats’, presumptament trobat per la Guàrdia Civil a casa del secretari general d’Economia, Josep Maria Jové, durant l’intent de cop d’estat del 20 de setembre. Agafant de pretext aquest document, Llarena amplia i afina ara l’estratègia repressiva i apunta més possibles objectius.

La providència de Llarena coincidia ahir amb la filtració a mitjans espanyols d’informació relativa a una llibreta de Jové amb anotacions de dos anys de reunions i decisions, preses per a preparar el moment de la independència. Segons les informacions publicades, la llibreta de l’ex-secretari general d’Economia, a mans del jutjat número 13 de Barcelona, indica els assistents a les reunions preparatòries de les estructures d’estat, del paquet i l’estratègia legislativa i del referèndum, a més de l’estratègia de defensa de la República.

El Suprem va agrupar les causes obertes al jutjat número 13 de Barcelona i a l’Audiència espanyola contra els dirigents polítics i cívics per haver organitzat el referèndum, la proclamació d’independència i les lleis de desconnexió. Va deixar en llibertat sis consellers del govern que Rajoy havia ordenat de destituir (Romeva, Rull, Turull, Bassa, Borràs i Mundó), però va mantenir empresonats Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. A continuació, va retirar l’ordre de detenció internacional contra Puigdemont i els quatre consellers que l’acompanyen a Brussel·les. I ara dirigeix l’estratègia a estendre l’amenaça repressiva contra els actors que fins ara no havien estat assenyalats, amb una obsessió especial en un suposat ‘comitè executiu’ del procés i en els famosos CDR.

El número 13: més proves contra els encausats
Llarena demana al jutjat d’instrucció 13 de l’Audiència de Barcelona que remeti totes les resolucions judicials dels escorcolls de seus del govern i domicilis, juntament amb les actes policíaques que se’n van fer. També demana que li trametin la documentació confiscada sobre el Llibre Blanc del Consell Assessor per a la Transició Nacional, el document ‘Enfocats’ i tots els informes i papers relacionats amb l’objectiu de declarar la independència.

En aquesta petició al jutjat 13, Llarena també demana que li enviïn els correus electrònics, missatges i qualsevol mena de comunicació obtinguda que pugui implicar els responsables de l’organització del referèndum i de la independència. I acaba demanant qualsevol informació de les diligències prèvies del jutjat de Barcelona que pugui ser d’interès per a la causa que instrueix contra l’independentisme. Demana específicament informació que pugui utilitzar contra els membres de la mesa del parlament, el govern de Catalunya i els presidents de l’ANC i Òmnium. Llarena afegeix que es comuniqui quines informacions tenen caràcter secret per a poder-lo preservar.

Ampliació de diligències: més gent al punt de mira
Llarena ordena a la Guàrdia Civil que indagui encara més algunes actuacions d’aquests últims mesos. Demana que s’investigui si hi havia cap conxorxa entre Convergència, Esquerra, ANC, Òmnium i AMI orientada a compartir una estratègia independentista. Insisteix en les possibles dinàmiques concertades d’aquests partits i entitats per aconseguir la independència. I concreta més quan demana si algunes de les accions del procés sobiranista fou pagada amb diners de les entitats cíviques. Així mateix demana d’investigar si la declaració d’independència va ser tractada conjuntament per membres de les organitzacions següents: CDC, PDECat, ERC, ANC, Òmnium Cultural i l’AMI.

El Suprem ordena a la Guàrdia Civil d’investigar si els membres del ‘comitè estratègic’ assenyalats en el document ‘Enfocats’ van tenir cap intervenció en la programació, coordinació, suport i execució de l’estratègia independentista que conté. I també inclou en aquestes possibles accions les mobilitzacions socials, ‘com un instrument per a aconseguir o facilitar la declaració d’independència de Catalunya’.

El magistrat ordena a la Guàrdia Civil que investigui l’organització i actuacions concretes dels Comitès de Defensa del Referèndum i Comitès de Defensa de la República: que identifiqui els responsables d’aquests grups i n’indiqui la intervenció en el procés independentista.

Més investigació: relat d’agressions i danys
El jutge Llanera assenyala els dies 20 i 21 de setembre, 1 d’octubre, 3 d’octubre i 8 de novembre, dels quals demana que es descriguin els ‘episodis violents’. Concretament, demana un informe individualitzat i seqüencial d’actes d’agressió, danys, resistència greu o atemoriment. D’aquests ‘episodis violents’, Llarena demana que se’n descriguin els fets; que s’identifiquin els agents policíacs que comandava l’operatiu que encarava l’incident; els serveis que van quedar afectats i la repercussió de l’incident; fotografies i vídeos dels fets; identificació dels agents lesionats, amb acreditació mèdica; cost dels danys ocasionats; i la posició ‘d’elogi, tolerància o refús’ que haguessin expressat els membres del suposat ‘comitè estratègic’ del document ‘Enfocats’.

Els diners públics i les ordres del conseller Forn
Llarena ordena d’elaborar un altre informe sobre els diners públics que s’hagin pogut disposar o que s’hagin compromès en les iniciatives que va anul·lar o prohibir el Tribunal Constitucional. Posa els exemples de campanyes de civisme, disseny i emissió de vídeos promocionals, impressió de cartells, butlletes, compra d’urnes, distribució de material… Al final, afegeix la petició d’indagar quines ordres va donar el conseller d’Interior, Joaquim Forn, en relació amb les prohibicions dictades pels tribunals sobre el procés independentista o la inexistència d’aquestes ordres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any