29.06.2026 - 21:40
|
Actualització: 29.06.2026 - 21:46
A María Elósegui, la jutgessa espanyola del Tribunal Europeu dels Drets Humans, li resten pocs mesos d’ocupar aquesta posició privilegiada, ara que fa gairebé nou anys que fou elegida. I el darrer any ha complert amb escreix el paper assignat pel govern de Mariano Rajoy, que la va incloure dins la terna de noms per a ser el jutge a Estrasburg en representació del Regne d’Espanya. Elósegui ha participat (d’una manera més evident o menys) en totes les decisions que han desestimat les demandes de l’anomenada “carpeta catalana”: de la dels represaliats pel procés d’independència, a la de víctimes del 17-A i pares de famílies afectades per la imposició judicial de més castellà a les classes. En aquest darrer cas, Elósegui va aconseguir de formar part del comitè de tres jutges que va refusar recentment la demanda d’una vintena de pares de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, tot i que el fet que el jutge de l’estat demandat hi sigui present és un mecanisme més aviat excepcional.
En aquell cas, la presència d’Elósegui fou determinant. Els arguments d’aquest comitè de tres jutges anaven més enllà de la posició que pugui tenir el govern espanyol, i s’aproximaven a la posició que, en relació amb el català a l’escola, tenia Ciutadans o que sosté actualment l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe: és a dir, que la immersió en català és “un desavantatge significatiu per a les famílies castellanoparlants que resideixen temporalment o permanentment a Catalunya, perquè impedeix als seus fills de complir el doble dret i deure constitucional d’aprendre castellà”.
N’és un exemple, però n’hi ha més, com el fet que participés en un comitè de tres jutges el maig de l’any passat que va desestimar una altra demanda contra el Regne d’Espanya, en aquell cas la de Josep Costa, ex-vice-president del Parlament de Catalunya, per la detenció de què fou objecte el 2021 amb l’objectiu de forçar-lo a declarar al TSJC en la causa per desobediència contra la mesa que presidia Roger Torrent i de què ell va formar part. Aquell comitè va considerar que hi havia prou base legal per a la detenció, i va desestimar la petició. Però per què Elósegui ha format part d’aquests comitès de tres jutges, si ella és precisament la jutgessa de l’estat demandat? No atempta contra el principi més elemental de garantir l’aparença d’imparcialitat?
La primera resposta és que el reglament del TEDH ho permet. Els comitès de tres jutges examinen l’admissibilitat de les demandes que han passat el primer filtre del jutge únic. Aquest jutge únic en cap cas no pot ser el jutge de l’estat demandat, però un ex-jutge del TEDH de la importància de l’ex-vice-president Josep Casadevall sosté que consulten el col·lega de l’estat demandat sobre el cas en qüestió. Moltes demandes no passen aquest primer filtre, però algunes sí, i en aquest cas el jutge únic les deriva o bé a una sala de set jutges o bé a un pas encara previ, el del comitè de tres jutges.
I, si bé el reglament del TEDH preveu que en la sala de set jutges n’hi ha sempre un que és el de l’estat objecte de la demanda, no fixa aquesta obligació en el cas dels comitès de tres jutges. De fet, presenta com una excepció el fet que un jutge estatal en formi part (vegeu-ho en el novè punt d’aquest document divulgatiu del TEDH mateix). Segons el reglament, el jutge estatal no cal que hi sigui present, i la demanda va a parar a algun dels nou comitès de tres jutges cadascun que hi ha constituïts, la composició dels quals es renova anualment. En algun d’aquests, Elósegui hi és present. En alguns altres, no, però en el reglament del tribunal hi ha una previsió que permet que hi sigui convidada.
Es tracta del moment en què el comitè considera que una demanda pot ser admesa i pot dictar sentència per a pronunciar-se sobre el fons de la qüestió. Si l’estat ho impugna, el jutge estatal pot ser convidat a formar-ne part. I és possible que aquest fos el cas de María Elósegui en l’afer de la immersió. Dels nou comitès de tres jutges que hi ha en la secció cinquena del TEDH (la corresponent a l’estat espanyol), Elósegui és present en quatre, com a presidenta del comitè. Però que ella presidís el comitè que refusava la demanda hauria estat força escandalós, d’un punt de vista de l’aparença d’imparcialitat. En un d’aquests comitès hi ha els mateixos tres jutges que van desestimar la demanda: Elósegui, el suís Andreas Zünd i l’ucraïnès Mikola Gnatovski, però la jutgessa espanyola és qui el presideix. És possible, doncs, que Elósegui fos convidada en un altre dels comitès on també hi ha Zünd (en aquest cas com a president, tal com consta en la sentència sobre la immersió) i Mikola Gnatovski, i que Elósegui acabés substituint la moldava Diana Sarcu.
VilaWeb s’ha posat en contacte amb el tribunal per a contrastar aquesta informació, però ara per ara no n’ha obtingut resposta. Sigui com sigui, Elósegui ha aconseguit de ser present en les darreres grans decisions del TEDH sobre el procés i sobre els afers de la carpeta catalana, i sempre ha afavorit Espanya. Ella mateixa va exercir d’amfitriona en la recepció –el mes d’abril passat a Madrid– al president del TEDH, Mattias Guyomar, a qui el president del Tribunal Constitucional espanyol, Cándido Conde-Pumpido, va agrair les sentències que desestimaven demandes contra Espanya per la repressió a l’independentisme. Resta encara la darrera demanda, la més gran, la de la sentència contra el Primer d’Octubre. Pot ser també la darrera gran aportació d’Elósegui a la missió per a què fou designada el 2018 abans no sigui substituïda per un nou jutge proposat pel govern del PSOE a començament de l’any vinent.
