ressuscitarà

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Congrés. El fantasma de la reforma de l’estatut torna a recórrer la política catalana amb motiu del congrés del PSC d’aquest cap de setmana. Els socialistes en defensen amb la boca petita una reforma en clau federal, però admeten que actualment no hi ha pas una majoria favorable per a assolir aquest objectiu, que requereix el suport de dos terços del parlament. Tampoc no n’hi ha cap demanda social, cap entitat civil mínimament coneguda que ho demani i fa dècades que les manifestacions en favor de l’estatut van desaparèixer dels carrers. Ara les entitats majoritàries reclamen un referèndum i als carrers es reivindica la independència.

L’estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 2005, ribotat al congrés espanyol pel PSOE i el PP, aprovat pels catalans en referèndum el 2006 i sentenciat pel Tribunal Constitucional el 2010 continua vigent administrativament, però políticament és mort. Ni tan sols s’aplica: no s’ha fet cap dels traspassos prevists, ni s’ha pagat el deute de 4.000 milions d’euros de la disposició addicional tercera. Tot i ser impulsat pel president Pasqual Maragall, el PSC el va deixar en coma quan, durant el tràmit de negociació en el congrés espanyol, va decidir de seure a l’altre cantó de la mesa negociadora, al costat del PSOE i el PP, per retallar-lo. I el va rematar el Tribunal Constitucional espanyol amb una sentència dictada per dotze persones que van desdenyar la voluntat popular expressada pels catalans al referèndum del 18 de juny de 2006.

Un referèndum que tan sols va tenir una participació del 48,85%, no va superar el 50%, cosa que ara seria considerada insuficient per aquells que diuen que l’independentisme, amb el 48% dels vots, no té prou legitimitat per a declarar la independència. Amb menys del 50% es pot aprovar un estatut, però no la independència. Segurament, el percentatge de suport que obtindria ara aquest estatut seria clarament inferior. Mirar de proposar un nou estatut com a sortida del conflicte català és absurd, perquè no té prou suport social. Però, a més, si ho fessin aquells que van contribuir a la seva defunció política, seria un acte de cinisme.

Un nou estatut no pot servir de pastanaga per a les negociacions sobre la investidura de Pedro Sánchez perquè és una pantalla passada, per ERC, per Junts per Catalunya i per la majoria de la societat catalana. La solució del conflicte entre Catalunya i Espanya no cap dins el marc autonòmic, encara que el PSOE es resisteixi a admetre-ho. Si Pedro Sánchez té la necessitat de camuflar una trucada a Quim Torra trucant a disset presidents autonòmics vol dir que no és prou fort per a negociar una solució del conflicte. El problema que té és que la trucada més difícil no és amb Torra, sinó amb barons com ara el president de Castella – la Manxa, Emiliano Garcia Page; el president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara; i el president de l’Aragó, Javier Lambán.

Les dificultats internes del PSOE i la pressió de la dreta política i mediàtica impossibiliten un diàleg efectiu. El PSOE ha de reconèixer la bilateralitat de les negociacions i no pot convertir la comissió mixta Generalitat-estat en un òrgan de negociació, perquè és un mecanisme autonòmic per a pactar transferències. El problema entre Catalunya i Espanya no és de competències ni d’estatut, sinó de sobirania i de democràcia.

MÉS QÜESTIONS
Els històrics del Bloc fixen posició abans del congrés del juny.
El congrés que farà el Bloc Nacionalista Valencià el mes de juny ja ha començat a provocar moviments interns importants. El Bloc és el principal partit de Compromís, on hi ha també Iniciativa pel País Valencià, la formació de Mónica Oltra. Avui vuit dirigents històrics de la formació, encapçalats pel president de les Corts, Enric Morera, han publicat un article al diari Levante en què diuen que qualsevol canvi dins Compromís s’ha de pactar amb Iniciativa. A més de Morera, signen l’article Rafa Climent, Joan Baldoví, Maria Dolors Parra, Marta Escudero, Jordi Sebastià, Mentxu Balaguer, Rosana Seguí, Lluís M. Campos, Ignasi Bellido i Tamara Martínez. Respecte de la relació amb Compromís, diuen que el congrés no ha de solucionar el funcionament de la coalició ‘ni fer creure que nosaltres sols som Compromís’. Els dirigents creuen que la millora de la coalició serà resultat del diàleg amb les altres formacions per ‘cuidar, protegir i reforçar el millor instrument polític amb què el valencianisme ha comptat mai per a transformar el país i governar les institucions democràtiques’. I afegeixen: ‘Provocar canvis en un projecte compartit sense comptar amb qui ens ha acompanyat fins ara està condemnat al fracàs i, més encara, posaria en perill allò que ens ha costat tant de conquerir.’ Finalment, assenyalen les direccions: ‘Les direccions han de tindre la capacitat de trobar les complicitats i les solucions i no traslladar a les bases uns problemes que en la convivència quotidiana no existeixen en la gran majoria de col·lectius locals i comarcals.’

La Generalitat farà de mitjancera amb Ford per evitar 121 acomiadaments. El conseller d’Economia, Rafa Climent, s’ha compromès a fer de mitjancer amb el director de Ford Espanya, Dionisio Campos, per a evitar els 121 acomiadaments a la plantilla d’Acciona que treballa per a la planta d’Almussafes (Ribera Baixa), segons que ha informat CCOO en un comunicat. El secretari general del sindicat, Arturo León, ho ha explicat als delegats del sindicat, després de la decisió de la direcció de Ford de no renovar part dels contractes que manté amb Acciona Facility Services. Les dues parts han abordat l’ERO de 121 persones i la vaga que va engegar la plantilla de la filial de Ford Almussafes el dia 3 de desembre.

Amnistia Internacional col·laborarà amb el govern balear per a la memòria històrica. Representants de la delegació balear d’Amnistia Internacional participaran activament en projectes que la Direcció General de Memòria Democràtica té prevists per al reconeixement i reparació a les víctimes de la dictadura franquista, com ara demanar la derogació de les sentències franquistes recollida en la llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears. Per part d’Amnistia Internacional, el coordinador de les Balears, Jaime Maisonneuve, i la responsable de relacions institucionals, Montse Farran, s’han reunit amb el secretari de Memòria Democràtica del govern, Jesús Jurado, i el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, per revisar els punts d’interès compartit. Jurado ha remarcat la importància de l’estreta col·laboració amb Amnistia Internacional en la derogació de resolucions judicials del règim franquista, una reclamació històrica tant d’Amnistia Internacional com de les entitats memorialistes i el conjunt de la societat civil. Entre els aspectes reclamats per Amnistia, en què ja s’ha avançat, hi ha la intervenció de fosses mitjançant els plans biennals d’exhumacions, l’avenç en l’elaboració del cens de víctimes i la futura col·locació de monòlits de reconeixement en llocs singularitzats pels fets històrics ocorreguts, com ara les fosses intervingudes.

La vaga per les pensions continua a Catalunya Nord. Les explicacions del govern Macron sobre el projecte de reforma de les pensions no han convençut els sindicats francesos i, per tant, les protestes continuaran a Catalunya Nord. Avui s’ha tornat a fer una manifestació a Perpinyà, a la qual han assistit unes 3.000 persones segons els convocants i 1.200 segons la prefectura. Sigui com sigui, una nova manifestació multitudinària integrada per tota mena de sectors professionals: ensenyament, sanitat, bombers, etc. Com que els professors fan vaga, s’han hagut d’obrir un dia més els dos centres de lleure que han acollit els estudiants de les escoles en què el seguiment de la vaga ha estat igual o superior al 25% de la plantilla. Tampoc no ha circulat cap TGV per l’estació de Perpinyà.

LA XIFRA
1.239,50 euros mensuals de salari mínim proposa la Generalitat de Catalunya. Això seria un 37,7% més que l’estatal, que d’ençà del gener passat és de 900 euros, però el govern català no té competències per a fixar-lo.

TAL DIA COM AVUI
El 12 de desembre de 1946, la cinquantena sessió plenària de les Nacions Unides declarà: ‘Que el govern feixista de Franco a Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini, sigui exclòs com a membre de les Nacions Unides i es retirin immediatament els ambaixadors de l’ONU a Madrid.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.