El níxol perfecte per a la planta de posidó

Les illes Balears (Mallorca, Menorca i l’arxipèlag de Cabrera) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera i els illots de Tagomago, Conillera, es Vedrà, s’Espardell i s’Espalmador) són l’arxipèlag que emergeix de la continuació a la mar de les serralades Bètiques. Se situen a 170 km de distància de la costa valenciana, separades d’aquesta per un canal que supera els 1.000 metres de profunditat (Álvarez, Grau, Marbà i Carreras, 2015). La seua climatologia mediterrània de caràcter subhumit, la llunyania a les zones de refredament de masses d’aigua (l’estret de Gibraltar i el golf de Lleó), així com l’escassa quantitat de rius a causa de l’alta permeabilitat dels materials rocallosos que les formen són les causants de l’excepcional transparència i oligotròfia de les seues costes. Allà on coincideixen aigües transparents, salinitat estable i fons poc profunds d’arena i roca trobarem l’ecosistema estrella de la Mediterrània: les praderies de posidònia (Posidonia oceanica).

Aquesta fanerògama marina endèmica del Mare Nostrum és la més extensa i estudiada de tota aquesta regió gràcies al seu gran valor com a espècie estructural generadora d’hàbitat i el seu incalculable valor ecosistèmic. Com a planta superior, té una estructura complexa formada, d’una banda, per la mata, que és tota la part que queda soterrada de la praderia, composta pels rizomes (ortòtrops i plagiòtrops), les arrels i el sediment intersticial. En el seu màxim desenvolupament, genera estructures escull-barrera que poden arribar als 100.000 anys d’antiguitat (Arnaud-Haond et al., 2012). D’altra banda, hi ha l’estrat foliar, que és part de l’organisme que queda per sobre del fons; el formen les fulles que creixen des dels àpexs dels rizomes, agrupades en feixos d’entre quatre i vuit fulles. Aquestes fan al voltant d’un centímetre d’amplària i poden arribar fins a un metre de longitud en el millor dels casos.

«Allà on coincideixen aigües transparents, salinitat estable i fons poc profunds d’arena i roca trobem les praderies de Posidonia oceanica»

Posidonia oceanica es reprodueix principalment de manera asexual mitjançant estolons, tot i que també és capaç de produir inflorescències hermafrodites que desenvolupen unes llavors molt característiques anomenades comunament «olives de mar». Els trets que la fan tan important són molts i variats: oxigena les aigües, contribueix a fer-les transparents, amorteix l’onatge i els corrents, reté el sediment d’allà on s’estableix, i a més és generadora de multitud de microhàbitats que són aprofitats per nombroses comunitats d’organismes (invertebrats sèssils i epífits, nombroses espècies íctiques –incloent-n’hi algunes d’interès pesquer–, aus marines, rèptils i espècies amenaçades). Fins i tot quan és morta, la posidònia continua proporcionant beneficis ecosistèmics, ja que proporciona carboni orgànic a la cadena tròfica, i quan s’acumula a les platges genera biodiversitat intersticial i contribueix al bon funcionament de les dinàmiques sedimentàries litorals, el que ajuda a mantenir la configuració del perfil costaner.

D’altra banda, l’ésser humà ha utilitzat la posidònia de manera tradicional per femar els camps, per embolcallar objectes fràgils que havien de ser transportats, i fins i tot com a planta medicinal, macerada amb alcohol per tal de facilitar la cicatrització de les ferides. Però, en l’actualitat s’utilitza com a sentinella de la qualitat de les aigües així com per a monitorar els canvis que ocorren en l’ecosistema en conjunt. A més, la biodiversitat que es genera al seu voltant permet la proliferació i exportació d’estocs pesquers.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Balma Albalat Oliver. Graduada en Ciències del Mar a la Universitat d’Alacant. Voluntària del GEN-GOB Eivissa i col·laboradora de la Sociedad para el Desarrollo de las Comunidades Costeras (SOLDECOCOS).

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb