Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El ple del Consell General de Poder Judicial (CGPJ) debatrà i votarà avui el nomenament de deu places de jutges, sis dels quals del Tribunal Suprem i de força rellevància. Com que el CGPJ té el mandat caducat des de final del 2018, en un principi s’havia acordat que aquests nomenaments serien congelats a l’espera d’un acord entre els partits per a renovar l’òrgan judicial. Però el seu president, Carlos Lesmes, ha tirat endavant amb els nomenaments, decisió que fa créixer la tensió en la guerra oberta amb la Moncloa.

Lesmes està molest amb el govern espanyol per haver recomanat a Felipe VI que no assistís a l’acte de lliurament de despatxos del CGPJ a Barcelona, atès que podia coincidir amb la sentència de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. Segons que explica Eldiario.es, Lesmes, que volia salvar la presència del rei espanyol a l’acte, va arribar a amenaçar el govern de Sánchez que la notificació de la sentència coincidiria amb l’aniversari de l’1-O.

Finalment, no va anar tan enllà, però en el lliurament de despatxos no es va estalviar els elogis a la corona espanyola i va explicar públicament que Felipe VI li havia trucat per comunicar-li que volia anar a l’acte. El govern espanyol va interpretar aquest posicionament com un torcebraç de la justícia i la monarquia espanyola amb l’executiu de Sánchez.

Paral·lelament, el PP, partit que va nomenar Lesmes, bloca una renovació del CGPJ que no li afavoreix. D’aquesta manera, el partit de Casado pot mantenir una estructura judicial que els darrers anys ha seguit una línia determinada. Ho explicava així Jaume Asens en una entrevista a VilaWeb: ‘Lesmes va ser director general de Justícia durant vuit anys amb el PP. I això no és ni anecdòtic ni circumstancial. Perquè respon a una estratègia de fons, que ve de lluny. Recordeu, per exemple, quan el portaveu del PP al senat Ignacio Cosidó afirmava, parlant de la renovació del CGPJ: ‘Ens hi juguem nomenaments vitals pel PP’.

Si el PP s’oposa a la renovació, té la paella pel mànec. Els números són clars. El CGPJ el formen vint-i-una persones, és a dir, vint vocals més el president. D’aquests, dotze, més de la meitat, van ser proposats pel PP el 2013, quan Rajoy tenia majoria absoluta al congrés espanyol.

L’última paraula sobre el cas Gürtel o el cas dels ERO d’Andalusia

Entre les places que es renovaran avui, hi ha la presidència de la sala tercera, vacant perquè aquest mes va acabar el mandat de Luis María Díez-Picazo; la presidència de la quarta i la cinquena, els titulars de les quals es van jubilar al juny; i tres places de magistrat de la sala segona, després de la jubilació de Luciano Varela, Franciscio Monterde i Alberto Horge Barreiro.

Aquests tres nous magistrats de la sala segona hauran de prendre decisions rellevants sobre el cas Gürtel i el cas dels ERO d’Andalusia. Alhora, aquesta mateixa sala haurà de decidir sobre una investigació del rei emèrit espanyol Juan Carlos I.

Entre els aspirants inicials a ocupar aquestes places i que en van quedar exclosos, destaquen dos jutges d’instrucció de l’Audiència espanyola, José de la Mata –que actualment instrueix diverses de les causes més complexes, com són els casos Pujol, els papers de Bárcenas i el 3%– i l’ex-regidora del PP a Madrid María Tardón. També ha quedat fora Eloy Velasco, que va ser qui va començar la instrucció dels casos Púnica i Lezo. No obstant això, tots ells poden ser proposats per qualsevol vocal del ple perquè els tornin a considerar.

Jaume Asens: ‘La cúpula judicial intenta un acte de colpisme constitucional’

Entre els qui sí que han passat aquest primer filtre hi ha el president de l’Audiència espanyola, José Ramón Navarro, i Ángel Hurtado, qui va ser el jutge del cas Gürtel i qui va ser contrari a condemnar el PP com a partícip a títol lucratiu. Altres candidats que sonen amb força són l’actual president de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, i el magistrat d’aquest òrgan Javier Hernández, segons les fonts consultades.

Per una altra banda, el ple votarà la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries; i la sala social del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia amb seu a Màlaga, la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries i l’Audiència Provincial d’Ourense.

Uns sistema qüestionat

El Consell d’Europa ha renyat en més d’una ocasió l’estat espanyol per l’excessiva politització de la seva justícia, que queda plasmada en el sistema d’elecció del CGPJ, que va a càrrec dels partits. Per això no és estrany que la Hongria de Viktor Orbán posi com a exemple a Espanya quan vol defensar el sistema judicial de la seva aliada Polònia.

El ministre d’afers estrangers del país hongarès va acusar Brussel·les de tenir ‘dobles estàndards’ a l’hora de criticar la reforma judicial a Polònia i va dir: ‘Espanya té la mateixa regulació. Si una cosa és bona a Espanya, per què és dolenta a Polònia?’, va demanar Szijjártó en la presentació d’un think tank creat per Varsòvia i Budapest. Ho va dir per contrarestar el discurs de Brussel·les sobre l’estat de dret, perquè consideren que no els jutja igual que a la resta de socis europeus.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.